El metro deixa d’ingressar 9,6 milions l’any pels que s’hi colen

El Metro de Barcelona deixa d’ingressar cada any 9,6 milions d’euros a causa dels usuaris que de forma habitual o esporàdica no paguen el bitllet. Un dia laborable es desplacen pel suburbà de la capital catalana més d’1,4 milions d’usuaris. D’aquests, n’hi ha 49.000 de morosos, el 3,5% del total, segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquest degoteig no només deixa un forat a la caixa dels transports públics, sinó que també causa problemes de civisme amb els qui abonen els bitllets, segons Metro de Barcelona.

Són les 15.30 d’un divendres qualsevol a l’estació de Diagonal. Un intercanviador entre la línia 3 i la línia 5 que acumula centenars d’usuaris. Es tracta d’un control més, com els que cada dia es duen a terme al Metro de Barcelona. La pràctica s’intensifica en algunes èpoques de l’any amb una doble intenció: d’una banda, reduir-hi el frau i, d’una altra, afavorir la convivència al transport públic entre els qui paguen i els qui no ho fan.

Una dotzena d’efectius, entre els quals hi ha interventors —abans se’ls deia revisors— i agents de seguretat privada, comencen a col·locar unes tanques mòbils. El dispositiu està preparat i no hi ha escapatòria. Tant és d’on vingui l’usuari perquè toparà —de cop i per sorpresa— amb un dels controls orquestrat per TMB. “Serem aquí tres hores”, assenyala una de les persones que dissenya l’operatiu.

Ricardo Ortega, responsable de la Unitat de Seguretat i Protecció Civil del Metro de Barcelona, coneix perfectament el modus operandi d’aquells que s’escapoleixen de pagar el servei. N’hi ha que amb més o menys habilitat salten els torns, s’hi escolen per sota o entren a la zona de pagament després d’accedir per les portes destinades a la sortida dels usuaris. “Actualment, el 75% de les estacions de metro estan dotades amb línies de peatge molt més complicades de vulnerar que els anteriors torns”, assegura Ortega. El responsable és conscient que amb la implantació d’aquests accessos s’ha estès un tipus de persona que no paga el bitllet i per a això “utilitza la tècnica del trenet”.

En altres paraules, es col·loca darrere d’un usuari que està travessant la línia de peatge després de validar el seu bitllet i aprofita que s’obren les barreres per passar a l’altre costat deixant molt pocs centímetres de distància amb el ciutadà que s’ha gratat la butxaca. “Aquest tipus de frau molesta més als usuaris i a vegades genera problemes de convivència. T’envaeixen l’espai vital i a més et sents utilitzat”, remarca Ortega.

Un capítol apart són les accions fraudulentes que van més enllà, com és el cas d’utilitzar el títol d’un jubilat o d’un menor, que és nominal i costa menys diners per viatjar. Una altra estafa és la utilització de targetes clonades, unes cartolines que són idèntiques a les que expedeix TMB però que estan falsificades i es venen en llocs tan sospitosos com basars o les expedeix un individu al mig del carrer. Ortega assegura que no hi ha ni zones ni prototips de persones més propenses a no pagar el transport públic.

A l’enllaç de Diagonal, els interventors sol·liciten d’un a un els bitllets dels usuaris. Col·loquen el títol en una petita màquina i aquesta els aporta informacions com ara el número del DNI —als abonaments que el necessiten— i quan i com han estat utilitzats els títols de transport. Una simple conversa amb els interventors fa sospitar que el responsable de seguretat del Metro ha preferit ser políticament correcte. “Hi ha vegades que per la manera com ve el tipus ja sé si té bitllet o no”, afirma una de les revisores. Un altre destaca que la línia 4, sobretot a l’extrem de La Pau, “és una mica més problemàtica”.

El control continua a l’enllaç de Diagonal. Els usuaris passen de forma sorprenentment civilitzada pels controls. La majoria, quan veuen els uniformes, treuen la T-10 i el DNI. La normalitat s’instal·la en el suburbà de la capital catalana.