A cegues al fangal de Susqueda

Els bussos dels Mossos d'Esquadra hauran de tenir una gran sang freda per submergir-se en les aigües del pantà de Susqueda i baixar a una profunditat de més de 30 metres, sense amb prou feines visibilitat, per trobar proves del doble crim que el passat estiu va acabar amb la vida de la parella formada per Marc Hernández i Paula Mas. El pantà és un autèntic fangal i en el fons hi ha una gran quantitat de roques punxegudes que dificulten el rastreig, arbres morts i silurs de més de 100 quilos. Qui ho explica és Luís Avial, director tècnic de Falcon High Tech, empresa especialitzada en rastrejos en el camp de la geofísica d'alta tecnologia.

El passat 3 d'abril van rastrejar tres hectàrees del pantà de Susqueda amb un gradiòmetre de protons, un perfilòmetre i un sonar d'escombratge lateral en col·laboració amb la Unitat Central de Desapareguts (UCPD) que porta la investigació de l'assassinat de la jove parella. L'objectiu és donar amb l'arma del crim, una possible carabina de munició de calibre 22 i la motxilla que portava la Paula. Avial va lliurar el seu informe als Mossos amb els possibles punts d'interès i ara “els queda la tasca extremadament difícil de submergir-se”, assegura Avial.

Els investigadors van marcar la zona a rastrejar, en total unes tres hectàrees compreses entre la platja situada al capdavant de la zona de la Rierica. Es tracta d'un terreny que va resultar de fàcil accés per als nois assassinats, que van acudir a l'embassament amb un kayac. I és el mateix lloc on el presumpte assassí, Jordi Magentí, va portar a la seva dona el dia després del crim. En aquesta zona és on Magentí acostumava a anar a pescar i es troba a pocs metres d'on es van trobar els cadàvers.

Des de l'embarcació semirígida de la Unitat Aquàtica dels Mossos es va utilitzar el gradiòmetre de protons, una espècie de torpede que s'arrossega amb una corda des de l'embarcació i que va arribar a uns 25 metres de profunditat, on el fons era de 30 metres. Abans de submergir-lo, li van calibrar la càrrega o petjada magnètica d'una motxilla similar a la desapareguda, i també d'una carabina. Ja dins les aigües de l'embassament, aquest sofisticat giny va detectar objectes que tenien el mateix senyal magnètic. Quan els va trobar, un processador situat a la barca va rebre un senyal i es va comparar si era possible que fos l'objecte buscat. Va marcar diversos punts.

També van usar un perfilòmetre, que duu a terme un rastreig en línia i un sonar d'escombratge lateral, que ofereix imatges digitals d'alt perfil del fons. Tots dos són “molt difícils d'utilitzar en fons com en el d'aquest pantà, perquè és massa irregular i perquè els objectes són tan petits que seria difícil de diferenciar de la resta d'objectes”, explica Avial.

Poder recuperar els mòbils de la parella podria permetre als investigadors trobar el lloc exacte en el qual van estacionar el seu cotxe i saber per on van caure dins de l'aigua, si per la zona de la Rierica o a la platja del davant, de molt més fàcil accés. Avial, que es mostra “moderadament optimista” i afirma que “és el treball més complicat que ha fet a nivell policial a Espanya”, destaca la tasca “brillant” i els treballs científics duts a terme per la UCPD dels Mossos, segons ell, “una de les unitats millors a nivell d'Europa”. El fiscal podrà sol·licitar per a Magentí fins a 50 anys de presó per dos delictes d'assassinat amb l'agreujant de reincidència.