El líder en té prou amb 47 segons al Pizjuán

La força del Barça va contrastar amb la indulgència del Sevilla. Els blaugrana es van oblidar de defensar, una notícia sorprenent amb Valverde, i van ser durant molta estona un equip irrecognoscible, erràtic i desganat, sotmès per un eufòric Sevilla. L'excitació era màxima al Pizjuán amb vista a l'eliminatòria de Champions contra el Bayern i a la final de Copa davant del mateix Barça. El líder, mentrestant, semblava mut amb i sense Messi en vigílies de rebre a la Roma.

Més rematades que joc

Absent de sortida el 10, el Barça va afrontar el partit amb tres davanters, un ariet clàssic com Luis Suárez i dos jugadors desequilibrants per les bandes, Dembélé i Coutinho. No volia especular, més poderós en la pressió i la transició, mancat en canvi de precisió en una medul·lar copada per Paulinho, Rakitic i Iniesta. Encara que no estava fi en l'elaboració, el Barça es va confiar perquè aconseguia posicions de rematada amb relativa facilitat a partir de Luis Suárez fins que va rebre l'1-0 sense assabentar-se'n.

Al Sevilla tampoc li costava enfilar Ter Stegen. Els contraatacs de l'equip de Montella eren ràpids i directes, tan vertiginosos com inicialment estèrils, res nou a la Lliga. Al Sevilla li falta contundència per coronar el seu joc vigorós, el seu anar i venir sense parar, empès des de la dreta pel reaparegut Navas, substitut al camp de Sarabia. No hi havia pausa en un partit plantejat jugant-se la vida, tots dos equps disposats a resoldre el litigi a les àrees, com si la possessió no li importés al Barça en absència de Busquets i Messi.

La permeabilitat en la divisòria va condemnar els nois de Valverde. Va punxar la pilota Corretja i va armar una jugada primorosa rematada amb calma per el Mudo Vázquez. Ningú va incomodar l'italo-argentí, ni tan sols Umtiti. El tret a càmera lenta de Vázquez va penalitzar les reiterades pèrdues de pilota del Barça, més espectador que protagonista a mesura que avançava el duel. No hi havia ni rastre de la solidesa dels blaugrana, que no havien encaixat un gol des del partit de las Palmas —439 minuts—, quan Calleri va batre Ter Stegen de penal.

L'única preocupació de Montella era protegir el lateral dret després que Mercado prengués una targeta i s'exposés a l'expulsió. El tècnic va aprofitar el descans per substituir l'argentí per Layún. L'estabilitat sevillista va contrastar amb l'absentisme del Barça, poc intens, gens concentrat, novament condescendent en el 2-0 de Muriel. El tercer no va arribar poc després perquè Piqué va treure a la línia de gol el xut de Navas, excel·lent com a mitjà i davanter, capaç de regatejar a Ter Stegen.

El poder físic del Sevilla va partir per la meitat el Barça. La sortida de Messi va permetre per un moment temperar el rival. La pausa va durar poc perquè els nois de Montella van tornar a la càrrega quan van advertir que cap blaugrana era capaç de superar el desencertat Sergio Rico. Li fallava el pols tant com a Murillo. Les ocasions es comptaven a l'àrea de Ter Stegen. Vivia còmode el perdonavides del Sevilla. I, llavors, en plena eufòria local, va apreciar Suárez a la sortida d'un córner per posar el 2-1 i tot seguit es va presentar Messi amb un tret des de fora de l'àrea per deixar el 2-2. Vist i no vist, tal que fossin dues jugades d'un altre partit si no fos perquè es tractava del Barcelona, el líder que no perd un partit ni concedint dos gols i 20 rematades en 87 minuts com va passar a Sevilla.