L’activisme enèrgic i desacomplexat contra les armes sacseja els Estats Units

Els Estats Units es van llevar diumenge encara sorpresos pel poderós clam contra les armes de les marxes multitudinàries de dissabte arreu del país. L'activisme enèrgic i desacomplexat dels joves de l'escola de Parkland (Florida), atacada al febrer, va aconseguir fer sortir als carrers una multitud diversa en edat, raça i valors. El moviment contra l'epidèmia de violència armada va aconseguir organitzar la seva mobilització més multitudinària en anys i, sobretot, no ho va fer liderat per polítics o organitzacions de pressió consolidades des de fa temps.

És una ressaca de satisfacció per als activistes de Parkland. El trauma de la mort de 14 estudiants i tres adults per trets d'un exalumne els va esperonar a reclamar ràpidament solucions a la classe política. Han despertat empatia amb les seves històries crues sobre el drama de sobreviure un tiroteig. En la manifestació central de dissabte, a Washington, Emma González, de 18 anys i una de les icones nascudes arran de la tragèdia, va estar més de quatre minuts en un silenci imponent. Quan feia, en total, sis minuts i vint segons que era a l'escenari, va tornar a parlar. És l'interval de temps que Nikolas Cruz, el tirador de 19 anys, va estar descarregant bales a l'institut Marjory Stoneman Douglas el 14 de febrer.

Alguns han comparat el seu moviment amb el dels estudiants que van protestar als anys seixanta contra la Guerra del Vietnam o l'han englobat en el ressorgiment de l'activisme als EUA, atiat per la presidència de Donald Trump.

Però la de diumenge és també és una ressaca de realisme. Washington ha viscut altres grans marxes reivindicatives en les últimes dècades i al final el que mesura el seu veritable abast és el seu impacte a llarg termini: la capacitat d'alterar prou els vaivens de l'opinió pública per forçar reformes legals profundes. És una cosa que, ara com ara, no ha passat amb la regulació de l'ús de les armes, emparat per la Constitució.

Malgrat la seva joventut i inexperiència política, els estudiants de Parkland són conscients d'aquesta realitat. “Això no és el final, és només el principi”, va avisar González diumenge. En una entrevista a la cadena CBS, amb quatre dels seus companys d'institut, va explicar que tenen previst fer accions de pressió fins a les eleccions legislatives de novembre, en les quals esperen que el control de les armes sigui un assumpte cabdal per als ciutadans a l'hora de decidir els seus vots per al Congrés federal i els governadors estatals.

El 20 d'abril han organitzat una protesta d'abandonament de les aules en l'aniversari del tiroteig a l'escola de Columbine (Colorado), on dos joves van matar el 1999 13 persones, la primera gran matança en una escola nord-americana. També promouen mobilitzacions en universitats i capitals estatals. “Això seguirà passant tret que hi fem alguna cosa”, va dir Ryan Deitsch, un altre alumne de Parkland. “Volem que els votants facin eleccions ben informats”, va afegir la seva companya Delaney Tarr.

És un objectiu complex. Els joves acostumen a participar menys en eleccions que els grans i fins ara les armes han definit molt més el vot dels electors conservadors que no pas els dels progressistes.

La matança de Florida ha aconseguit que tot l'espectre polític, inclosa la poderosa Associació Nacional del Rifle, coincideixi que l'statu quo entorn de les armes s'ha de canviar. La qüestió és quant. Si les modificacions són superficials, com defensen la indústria armamentística i la majoria de republicans; o profundes, com demanen els activistes de Parkland i el Partit Demòcrata.

Les principals reclamacions de les manifestacions eren prohibir els rifles militars (com el que va utilitzar Cruz i que va estar vetat entre el 1994 i el 2004), ampliar els controls d'antecedents als compradors i elevar de 18 a 21 anys l'edat mínima per adquirir una arma. D'aquestes tres peticions, ara com ara només han aconseguit l'última a Florida, tot i que això no és trivial, atès que és un dels Estats més conservadors.

El domini republicà del Congrés a Washington fa improbable que s'abordi qualsevol reforma important abans dels comicis del novembre. Però s'han fet alguns passos tímids. La llei pressupostària, aprovada divendres, inclou millores en el control d'antecedents. Tot i així, els conservadors, amb Trump al capdavant, defensen armar els professors per evitar noves matances com la de Florida. “Només posa els nens i els estudiants en més perill”, els va respondre diumenge Cameron Kasky, supervivent de Parkland.