La Guàrdia Civil conclou que Turull va malversar 1,4 milions en el referèndum

La Guàrdia Civil ha respost, tot i que de manera provisional, a una de les preguntes que encara planegen sobre el referèndum d'independència de l'1 d'octubre: El Govern català va utilitzar diners públics per organitzar-lo? I quants? Els investigadors creuen que sí, i han lliurat al jutge Pablo Llarena un informe que posa xifra a aquesta despesa: 1,6 milions d'euros entre enviaments de correspondència (gairebé un milió), una campanya per a catalans a l'estranger, la publicitat institucional i l'activitat del Diplocat, l'òrgan d'exteriors de la Generalitat suprimit després de l'aplicació de l'article 155. L'informe atribueix a l'exconseller de Presidència i candidat a presidir la Generalitat, Jordi Turull, responsabilitat en la despesa de tres d'aquestes quatre partides, la qual cosa suma 1,4 milions.

La malversació de fons públics a compte del procés és un dels delictes que afronten els exmembres del Govern en el procés judicial. Els agents subratllen que la malversació està sent investigada pel titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que fa només una setmana va ordenar escorcolls al Palau de la Generalitat i a la seu d'Òmnium Cultural a la recerca d'indicis de la despesa pública. Això significa, entre altres coses, que la investigació sobre la malversació no està, ni de bon tros, tancada.

El 28 de febrer, la Guàrdia Civil va lliurar un voluminós informe-resum al jutge Llarena. Vuit de les pàgines estan dedicades a analitzar les “despeses públiques orientades a la celebració del referèndum unilateral d'independència”. Els indicis es poden dividir en quatre grans apartats:

Campanya per a l’exterior, 224.835 euros. La Generalitat, conclou l'informe, va impulsar una campanya de registre de catalans que viuen a l'estranger. El seu objectiu no era altre que “la creació d'un cens electoral de residents fora d'Espanya”. El disseny de la campanya, que incloïa les paraules sí i no, era “fomentar la inscripció” en aquest cens. Com a màxims responsables, els agents assenyalen Turull –llavors conseller de Presidència i portaveu del Govern– i el seu secretari general, Joaquim Nin.

Campanya de publicitat, 277.804 euros. El Govern va organitzar una campanya institucional per fomentar la participació en la votació il·legal de l'1 d'octubre. Ho va fer, segons la Guàrdia Civil, mitjançant un contracte-programa amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'ens públic que gestiona la televisió i la ràdio autonòmiques. TV3 i Catalunya Ràdio van emetre, al setembre, dos anuncis en què apareixia la frase “Vas néixer amb la capacitat de decidir” sobre unes vies de tren que es bifurcaven. En el segon d'aquests anuncis s'esmentava de manera explícita el referèndum. De nou, la Guàrdia Civil assenyala com a responsable al Departament de Presidència dirigit per Turull. I cita un correu de Turull a l'exvicepresident Oriol Junqueras en el qual li demana una aportació extra de 3,4 milions per a una “campanya de contingut cívic”. Junqueras el va autoritzar, però finalment el concurs no es va adjudicar perquè les empreses licitadores (Focus i Carat) “es van adonar que no es tractava d'una campanya de civisme, sinó d'una campanya política” per “promoure la realització del referèndum”, conclou l'informe.

Paperetes del cens, 979.661 euros. Com ja va fer amb el referèndum del 9 de novembre del 2014, la Generalitat va encarregar a l'empresa de missatgeria Unipost –que es troba a punt d'entrar en liquidació– l'enviament de cartes per a la consulta de l'1-O. Els agents veuen provat que Unipost va emetre cinc factures a departaments de la Generalitat per cobrar pel subministrament de paperetes per al cens electoral i de citacions als components de les meses electorals. Els agents assenyalen cinc exconsellers i els seus secretaris generals: Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Toni Comín, Lluís Puig i, una vegada més, Turull.

Diplocat, 119.700 euros. La Guàrdia Civil considera com a part de les despeses del referèndum la “presumpta actuació” del Diplocat en la “contractació d'observadors internacionals” per a la jornada. El Diplocat, fulminat pel Govern en aplicació de l'article 155 de la Constitució, promovia, entre altres coses, el procés en l'àmbit internacional. Els agents constaten que pagaments a The Hague Center for Strategic Studies estan relacionats amb “el trasllat amb avió, allotjament i prestació de serveis” dels observadors. En aquest cas, l'informe assenyala l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, com a màxim responsable del Diplocat.