Els guàrdies urbans es reafirmen en la mort accidental del manter

Els dos guàrdies urbans empresonats preventivament per la mort d'un altre, Rosa Peral i Albert López, van tornar aquest divendres al jutjat. En aquesta ocasió, van haver de rendir comptes sobre la mort el 9 d'agost del 2014 d'un home, que es va precipitar per un terraplè a la muntanya de Montjuïc i va morir. La víctima fugia de Peral i López, que llavors treballaven junts com a policies, en un operatiu contra la venda ambulant. L'home, abans de caure, va apunyalar Peral a la cama.

Ella va obrir la caixa dels trons després de ser detinguda per l'assassinat de la seva parella, Pedro Rodríguez. Va acusar López de ser l'autor de l'assassinat, i a més va justificar que era un home perillós, a qui ella tenia por. I va posar com a exemple el cas del manter de la muntanya de Montjuïc. “Em va dir que ell l'havia matat, que no volia que ningú em toqués ni s'apropés a mi”, va relatar, encara que va matisar que no sabia si la “vacil·lava” o si ho deia de debò. També el va acusar d'haver matat un captaire un temps abans, però no va donar dades concretes.

La causa del manter es va reobrir al setembre. Aquest divendres Peral va assegurar davant la jutgessa que es reafirmava en l'atestat policial que va signar el 2014, conforme l'home havia mort de manera accidental, segons fonts de la defensa. La versió dels agents és que el manter va saltar d'esquenes i per voluntat pròpia en veure's acorralat. El 2014, Peral va dir que estava al lloc de l'incident, però inconscient momentàniament per un cop de puny del manter. Davant la jutgessa que investiga l'assassinat de la seva parella, va donar a entendre que no va veure l'escena. La dona també va negar haver-li dit a una presa que López havia empès el manter, segons fonts de la defensa.

López, que també va declarar aquest divendres, va mantenir en tot moment que no va fer caure el manter. Ja davant la jutgessa de Vilanova, que investiga l'assassinat de Rodríguez pel qual està empresonat, va insistir que l'home va saltar per voluntat pròpia. “Va saltar per un barranc que ell pensava que era més baix, ni ens vam moure, i es va tirar per darrere”, va assegurar llavors.