_
_
_
_

Els pensionistes perden un 56% més de poder adquisitiu a Catalunya

Segons un estudi d'UGT, les pensions haurien d'haver crescut 432 euros anuals si s'hagués seguit el ritme de l'IPC nacional, 674 euros més segons el català

Carlos Tenella, pensionista, aquest divendres a Barcelona.
Carlos Tenella, pensionista, aquest divendres a Barcelona.Massimiliano Minocri

Després de treballar 35 anys —molts d'ells com a autònoma, i dedicar-se una dècada exclusivament a cuidar els fills—, la María García, de 68 anys, va decidir jubilar-se fa un lustre després d'un temps buscant, sense èxit, una feina. Amb la pensió de 630 euros que cobra, sumada a la de 700 del seu marit, ha de fer equilibris per arribar a final de mes pagant la hipoteca i els rebuts. “Comprem el necessari i el més barat. A l'hivern ens tapem amb una manta i només encenem la calefacció si venen les netes perquè elles no ho entendrien”, explica la María, que admet que alguns mesos ha de demanar ajuda als seus fills. Una situació, que després de tota una vida treballant, la indigna. “És un daltabaix molt gran i humiliant haver de viure així”.

Más información
Les pensions perden poder adquisitiu per primera vegada des del 2012
La guardiola de les pensions només té diners per a una paga més
Milers de jubilats de tot Espanya es manifesten per reclamar “pensions dignes”

A Catalunya hi ha 1,5 milions de pensionistes que cobren de mitjana uns 955,32 euros, segons un estudi d'UGT sobre la pèrdua de poder adquisitiu d'aquest col·lectiu des del 2010. El 47% de les pensions estan per sota del Salari Mínim Interprofessional (708 euros el 2017), de les quals el 75% corresponen a dones com la María.

L'arrel del problema, apunten sindicats i organitzacions, radica en les reformes de les pensions dutes a terme pels Govern del PSOE el 2011 i el PP el 2013. Aquesta última ha comportat que la pujada anual ja no depengui directament de l'IPC, sinó que s'aplica l'anomenat Índex de Revalorització de les Pensions (IRP), que ve a ser una forquilla d'increment que va del 0,25% a un sostre definit per l'IPC +0,5%. El Govern central decideix quin tram de la forquilla aplica i sempre ha optat pel llindar més baix: el 0,25% de pujada anual.

2,4 euros mensuals més

El problema és que els preus han anat a l'alça en els últims anys, la qual cosa s'ha traduït en una pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes. Aquest any les pensions augmentaran de mitjana 2,4 al mes, però segons l'estudi d'UGT, la pujada hauria de ser de 12 euros mensuals —167 euros anuals— per no perdre poder adquisitiu.

En el cas de Catalunya aquest desfasament és major. “A Catalunya l'IPC ha pujat més, la qual cosa es tradueix en el fet que els pensionistes catalans han perdut més poder adquisitiu”, resumeix Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO. Des del 2010 els preus a Catalunya han pujat un 9,7%, quan la mitjana estatal ha estat del 7,7%, segons dades recollides per UGT. D'aquesta forma, de l'estudi es desprèn que els pensionistes catalans han perdut un 56% més de poder adquisitiu que els de la resta d'Espanya. I és que prenent com a referència l'IPC nacional, les pensions haurien d'haver augmentat 432 euros anuals en els últims set anys, segons càlculs del sindicat. Però si s'apliqués una pujada tenint en compte l'IPC català, les nòmines serien actualment 674 euros a l'any més elevades.

La Marea pensionista, organitzadora de les protestes de les últimes setmanes, i de la d'aquest dissabte, reclama una “profunda anàlisi social” i una reforma del sistema de pensions. “El sistema és viable, millorable, però viable. Però no volem un nyap per reforma, volem canonades noves”, reivindica Prudenci Vidal, membre d'aquest moviment sorgit de les associacions de veïns. “Estem davant la tempesta perfecta: ocupació de baixa qualitat, entrada de pocs diners a la caixa de les pensions i d'aquí paguem coses que no són pensions, com les bonificacions a empreses per fer polítiques actives d'ocupació”, critica Laura Pelay, sotssecretària general de l'Àrea Externa d'UGT.

“Quan un projecta cap al futur el que veu és un desastre social”, es queixa Carlos Penella, de 66 anys i jubilat des d'en fa sis per motius de salut. Aquest enginyer, amb una pensió de 2.500 euros, es va sumar a la Marea pensionista per reivindicar unes jubilacions dignes per a la seva generació i les següents. “Avui cobro una pensió, però potser demà no; tot depèn del que decideixi el polític de torn”, lamenta. “La pensió no és un privilegi, és un dret. Els joves tenen molt assumit que no cobraran la pensió, i això no pot ser”, afegeix Ricard Bellera.

María García, membre de la Marea pensionista de Gavà, ja té llesta la pancarta i les samarretes per anar a la manifestació amb tota la família. “Que no ens diguin que no hi ha diners per a les pensions. Curiosament per rescatar bancs o el Castor sí n'hi ha. Som grans, però no ximples”, tanca la dona.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_