El Barça elimina el Chelsea amb un Messi matador

Avança un Barça vertiginós per la Champions després de deixar el Chelsea a la cuneta. Ha perdut pausa i ha guanyat rapidesa, segurament perquè ara manen més els defenses i els davanters que no pas els mitjos, si és que Messi no és també un volant o un mitja punta, decisiu com a constructor del joc i golejador, més voraç que mai, amb ànims de revenja amb els blues, disposat a ser protagonista a la Lliga i a la Copa d'Europa. Molt poques vegades s'havia vist un Messi tan maquiavèl·lic i matador, botxí d'un Chelsea estèril i desafortunat, barallat quatre vegades amb els pals, reduït per un planter poderós a les àrees, menys juganer que en la seva millor època i, tot i això, ovacionat pel Camp Nou.

El barcelonisme ha assumit que l'equip hi és per fer encara més gran la llegenda de Messi. Fins i tot Dembélé i Iniesta defensen quan descansa el 10. El de Rosario va caminar, va esperar i quan va agafar la pilota va ser per no parar fins a rebentar Courtois. El de Rosario va convertir una tasca aparentment titànica en una feina selectiva, com si fos un franctirador, l'home que va abatre el Chelsea, com ja es va intuir en la prèvia quan debatia amb l'entrenador com s'havia de resoldre l'enigma de Conte.

Valverde va enviar un missatge optimista des de l'alineació per combatre la llegenda que els partits amb el Chelsea són feixucs i indigestos al Camp Nou. Va recuperar Iniesta, que acaba de sortir de la lesió que es va fer contra l'Atlètic, i, tal com ja va fer contra la Juve, el tècnic va apostar per Dembélé. Volia agitar el partit amb un tercer davanter abans que recollir l'equip amb un quart volant, com André Gomes o Paulinho. L'afició va celebrar la notícia amb una gran rebombori i la xiulada de costum a l'himne de la Champions. L'estadi bullia perquè Conte també havia cedit als consells del seu planter i situava el gegant Giroud com a ariet perquè Hazard no s'avorrís.

Hi havia dinamita al camp i el gol que tant va trigar a arribar a Stamford Bridge es va presentar als 126 segons després d'una acceleració de Dembélé i un canvi de ritme de Messi. El 10 es va recolzar en Suárez i el seu xut es va colar per sota de les cames de Courtois, igual que quan Belletti va conquistar París. Normalment amb el joc no n'hi ha prou per derrotar el Chelsea, sinó que sovint es requereix d'un refús i d'un error per cantar gol davant de Courtois. El gol va tenir un efecte encegador per al Barça i va despertar els jugadors de Conte.

Els blaugrana no van saber tenir la pilota i amb les seves pèrdues reiteratives es van lliurar a un monòleg del Chelsea. Pressionaven ben amunt els anglesos, forçaven faltes a les bandes i apuntaven a Ter Stegen. El Barça ni atacava ni contraatacava, sorprès per la valentia del rival i pot ser que també pel gol més matiner a la vida de Messi. Al Barça li costava parar el temps, aturar el partit, connectar amb Messi, escampat com estava al camp, tan exigit que l'únic que no necessitava aigua era el 10. Umtiti va estar prodigiós en un bloqueig d'un xut de Hazard. La pilota, però, va sortir rebutjada i Messi va demostrar que no té amics en el futbol i encara menys si juguen a l'equip rival com Cesc.

El 10 li va treure la pilota al 4 a la divisòria i no va deixar de córrer i regatejar fins a arribar a l'àrea i tocar per a l'arribada de Dembélé. El francès va parar la pilota i va engaltar una rematada creuada amb la dreta que es va colar per l'angle dret de Courtois. El golàs va fer estremir el Camp Nou i va beneir la formació de Valverde. L'efectivitat blaugrana va desmuntar per moments el Chelsea. Fins que el Barça va tornar a perdre la pilota de vista i va afavorir les entrades de Hazard i Willian. Als anglesos, estirats per la falta de pressió blaugrana, els va faltar l'encert que abans havia tingut el Barça.

Els blaugrana no estaven còmodes amb l'electricitat del Chelsea ni amb l'arbitratge de Skomina. No va sorprendre que al descans s'arribés amb un llançament de falta de Marcos a la fusta, després que Kante no l'encertés en un xut davant de Ter Stegen. El percussor Marcos no va parar d'abordar el marc del Barça. Piqué va fer caure l'espanyol en una jugada que va semblar penal i Dembélé li va llescar una pilota quan ja enfocava a la porteria del Barça.

El partit es jugava al ritme de Willian i a Valverde no li va quedar més remei que intervenir per agafar aire i consistència amb Paulinho i André Gomes. La incertesa i el perill van durar fins que Messi va reaparèixer, sempre oportú, després d'una recuperació d'Alba i un toc de Suárez. El 10 es va fer fum i es va presentar davant del meta per passar-li la pilota entre les cames i sumar el seu gol 100 a la Champions. Una jugada definitiva per sentenciar el partit per més que faltés mitja hora d'una eliminatòria resolta amb tres gols i una assistència de Messi. El 10 mai havia estat tan contundent i precís. El Barça ha decidit deixar la pilota més vegades que mai a peus del rival i de Messi i de moment li ha valgut per golejar el Chelsea.