El ministre Le Drian, els seus nets i el Liceu Francès de Barcelona

Jean-Yves Le Drian és un dels ministres clau del Govern d’Emmanuel Macron. Le Drian, un exsocialista bretó experimentat, discret i eficient, va ocupar la cartera de Defensa amb el president François Hollande i ara dirigeix la poderosa diplomàcia de França. En virtut d’aquest càrrec també és responsable de la xarxa de liceus francesos a l’estranger, una de les armes del soft power francès, la capacitat d’estendre la influència global de la grande nation per mitjà de la cultura i l’educació.

Ara Le Drian es veu qüestionat per un article a Mediapart —diari especialitzat, des d’una òptica progressista, en el periodisme d’investigació i la revelació d'escàndols— que denuncia que l’estiu del 2017 el ministre va utilitzar la seva influència per fer entrar els seus néts al Liceu francès de Barcelona. Ni l'article ni els documents que el sostenen demostren de forma concloent que efectivament els familiars del ministre entressin a l'escola gràcies a la posició de l'avi, però sí semblen indicar que els moviments oficials per aconseguir aquest resultat van existir.

El cas barreja l'excés de zel i possiblement accions maldestres d'alts funcionaris, la filtració de documents perjudicials per a un dels col·laboradors més significatius i lleials del president de la República francès, com és Le Drian, i tot això en el context del boom de Barcelona com a destí turístic i professional per a francesos, boom que s'ha traduït els últims anys en la multiplicació de les demandes d'accés a l'escola francòfona.

Mediapart sosté que els dos familiars de Le Drian van entrar a l’escola després que Edouard Beslay, que aleshores era cònsol de França a la capital catalana, expressés al director del Liceu francès, Dominique Duthel, el desig que els néts de Le Drian hi fossin acceptats. El cònsul va arribar a indicar-li, segons els correus que publica Mediapart, que, si els nois entraven a l’escola, a canvi el ministre podria visitar-la en el marc d’una pròxim viatge a Barcelona.

Segons Mediapart, l’1 de juny de 2017, data límit per presentar els documents d’inscripció, aquests documents estaven incomplets. Una font del Quai d'Orsay, seu del ministeri d'Exteriors a París, que va demanar l'anonimat, va assegurar que es van presentar en els terminis adequats.

En declaracions a Mediapart, Duthel nega que hi hagués cap irregularitat en l’acceptació de la candidatura dels familiars del ministre, i explica que, als cursos que aquests sol·licitaven, hi sobraven les places. “Hem intentat trobar places per uns francesos. Doncs bé, les hem trobat per aquest home que resulta, potser, que és familiar de Le Drian, però que sobretot és un francès que ha trobat feina aquí [a Barcelona], que així doncs es trobava en un trasllat professional, i que per això era prioritari”. Contactat per EL PAÍS, el director del Liceu francès va remetre a l'ambaixada francesa a Madrid.

“No hi vaig intervenir”, va dir Le Drian dijous, en una entrevista amb la cadena de televisió CNEWS. “No hi veig tema”, va afegir. “A menys que pensem que, com que són els meus néts, no tenen dret a anar a un liceu francès”. El ministre va defensar que la intervenció del seu gabinet havia sigut per avisar el cònsul i les autoritats espanyoles per motius de seguretat. A la pregunta sobre si la filtració té alguna cosa a veure amb les eleccions anticipades a l’escó de l’Assemblea Nacional francesa en representació dels francesos d’Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco, Le Drian va respondre: “És una hipòtesi”.

Mediapart publica dos correus electrònics, datats el 7 de juny del 2017, entre el cònsul Beslay i el director Duthel. En el primer correu, Beslay li explica a Duthel que l'acaba de trucar el director de gabinet del ministre Le Drian, i que dos néts seus han fet una demanda d’inscripció a l’escola. “Seria doncs desitjable que obtinguessin una plaça”, escriu el cònsul. I afegeix: “Potser així tindreu una orella més atenta al nivell més alt, i l’alegria de tenir una visita del ministre l’any que ve”. “No són els nivells més fàcils, però farem el necessari com més aviat millor”, respon Duthel. Els néts — que són fills del fill de la dona del ministre, María Vadillo, d'origen espanyol—  ja són alumnes de l'escola, però Le Drian no ha viatjat a Barcelona des d'aleshores, com a mínim en visita oficial.

No és fàcil entrar al Liceu, l'escola privada i francòfona situada al barri de Pedralbes. Equinox, una publicació francesa amb seu a Barcelona, va explicar en un article del setembre del 2017 que l'augment de les demandes d’ingrés es corresponia amb l’atractiu de Barcelona per a molts francesos com a ciutat econòmicament dinàmica i amb qualitat de vida. Céline Marin, responsable d’inscripcions a l’escola, explicava a Equinox que les sol·licituts s’havien doblat en quatre anys. Una altra font assegurava que “aquest any hi ha hagut 700 peticions de primera inscrpició, i només n’hem pogut satisfer 400”.

La carestia de places ha causat frustració en molts pares, entre ells francesos que s’instal·laven a Barcelona convençuts que els fills hi trindrien la plaça assegurada. Equinox explicava que, excepte a les classes preescolars, la prioritat és per als francesos, i entre els francesos, per a les famílies que s’han vist obligades a traslladar-se per motius professionals. Aquest seria el cas del pare dels néts de Le Drian.