La pirotècnica que dispara cendres de difunts en una mascletada per 300 euros

Una empresa pirotècnica de València ofereix entre els seus serveis disparar les cendres d'un difunt a partir de 300 euros. Es pot triar entre la modalitat de tro, el coet típic de la mascletada, i la palmera de focs artificials, la més sol·licitada, disponible en una paleta cromàtica de 16 colors. L'estrella en aquests casos és la vermella.

Europlá, una empresa situada al petit municipi de Bèlgida, s'ha bolcat en els últims anys en l'exportació. Material que surt de la seva fàbrica s'utilitza, per exemple, als parcs temàtics francesos de Futuroscope i Eurodisney, explica a EL PAÍS Quico Martínez, un dels propietaris. Però fa quatre anys una funerària de la seva comarca, la Vall d'Albaida, els va preguntar si podrien disparar les cendres d'un difunt, van dir que sí i des de llavors fan al voltant d'una quinzena de treballs d'aquest tipus a l'any.

La carcassa més utilitzada és la del calibre 180, que pesa uns sis quilos i esclata a uns 150 metres d’altura. Les cendres es dispersen en un radi aproximat de mig quilòmetre

La majoria de peticions són de la Comunitat Valenciana, però també els han arribat d'altres llocs d'Espanya, com Huelva i Bilbao. Ara estan tramitant el permís per fer-ne un a Cantàbria, com ha avançat Eldiario.es.

Les sol·licituds solen procedir de familiars de fallers, persones que han estat en vida molt vinculades a la pólvora. I no és estrany que el mateix difunt hagi manifestat abans de morir el desig que les seves cendres es llancin en un coet de focs artificials, assenyala José Gallart, director comercial de Focs d'Artifici Europlá.

L'empresa es regeix en aquests casos per la normativa a la qual estan subjectes els espectacles pirotècnics. Si el sòl des del qual es fa el tret és municipal, es requereix autorització de l'Ajuntament, que no sempre la concedeix, diu Gallart. Si és privat —el més habitual—, n'hi ha prou amb notificar el tret al Consistori. La legislació prohibeix els trets a les platges, i exigeix distàncies de seguretat respecte a edificis i masses forestals.

Els llançaments en nuclis urbans són infreqüents. I els integrats en un espectacle pirotècnic a l'ús encara més. Gallart només n'esmenta un. "Hem disparat el president d'una falla amb la qual feia molt de temps que treballàvem", relata. Va passar ja fa uns anys en un poble de València que prefereix no esmentar, i les cendres del difunt es van introduir als tres trons d'avís que precedeixen l'arrencada de la mascletada. Només estaven al corrent del contingut dels coets els familiars i els membres de la comissió fallera.

La carcassa més utilitzada és la del calibre 180, que pesa uns sis quilos i esclata a uns 150 metres d'altura. Les cendres es dispersen en un radi aproximat de mig quilòmetre, indica Gallart. Bona part de les famílies lliuren a l'empresa només una part del contingut de l'urna funerària i en conserven la resta.

Guillermo Rodríguez-Bronchú, gerent de l'Associació de Fabricants Pirotècnics de la Comunitat Valenciana, està segur que altres empreses deuen prestar el servei, tot i que ell només coneix Europlá. La idea no l'entusiasma. "No hi estic ni a favor ni en contra, i em sembla perfecte que ho facin, tot i que jo, personalment, no ho faria", afirma.

Europlá va obrir la seva fàbrica el 1940 i ha canviat diverses vegades de rumb, l'última el 2007, amb la compra de l'empresa per part dels propietaris actuals. Té 20 treballadors, factura tres milions d'euros l'any i el 2016 va disparar la Nit del Foc, el gran espectacle pirotècnic nocturn de les Falles de València, i una de les mascletades de la plaça de l'Ajuntament. Ara l'empresa està bolcada en la internacionalització, afirma Martínez, i el 80% de les vendes van dirigides a l'estranger.