Manifestació a Palma per exigir que els metges no hagin d’aprendre el català
La marxa ha estat impulsada per la plataforma Mos Movem i ha rebut el suport de Ciutadans i el PP
Al voltant de 2.500 persones, segons la policia nacional, han sortit aquest diumenge al carrer a Palma per exigir que el personal sanitari no hagi de complir el requisit d’aprendre el català per promocionar en els centres sanitaris públics de les illes. Sota el lema “Els idiomes no salven vides. Per una sanitat sense fronteres lingüístiques”, la manifestació ha estat convocada per la plataforma Mos Movem, sorgida fa uns mesos a través de les xarxes socials amb l’objectiu de protestar contra la intenció inicial del govern de la socialista Francina Armengol d’exigir el català per accedir a un lloc de treball en la sanitat pública balear.
El Govern balear va plantejar fa mesos l’aprovació d’un decret que obligués els qui opositaran a una plaça pública a tenir un coneixement de nivell mitjà del català. La iniciativa va comptar amb el rebuig frontal de tots els sindicats del sector sanitari que van votar en contra del decret a la taula sectorial on es va debatre. Després d’una onada de crítiques i l’oposició de bona part del sector, l’Executiu liderat pel PSOE i els nacionalistes de Més va iniciar una nova negociació amb els sindicats que va culminar fa dues setmanes amb l’aprovació inicial d’un nou decret que rebaixa a nivells mínims l’exigència i la presència del català en la sanitat.
La nova mesura, que rep el suport de tots els sindicats amb representació a la taula de negociació excepte el Sindicat Mèdic de les illes i el CSI-CSIF, preveu l’exempció del coneixement del català per accedir al concurs d’oposicions que es convocarà en els propers mesos. Quan s’hagi obtingut la plaça, els professionals sanitaris tindran dos anys de termini per obtenir un títol bàsic de català, el segon o tercer nivell d’un total de sis. Si no l’obtenen tindran vetada la sol·licitud de trasllats, els ascensos i l’accés a la carrera professional, tot i que podran seguir exercint i sent els titulars de la plaça obtinguda en l’oposició. En el cas del personal temporal no hi haurà penalitzacions si no acrediten el coneixement de la segona llengua.
“Al principi la postura era radical i intransigent perquè es produïa una interferència en la igualtat a l’accés laboral en excloure professionals pel fet de no complir el requisit, per bé que portaven treballant aquí 15 anys i ho entenen perfectament”, afirma a peu de pancarta el líder del Sindicat Mèdic, Miguel Lázaro, que considera que el nou decret “és un requisit que vincula el coneixement del català a la carrera professional quan cap comunitat vincula la promoció professional a l’acreditació lingüística. Sempre hem pensat que ha de ser un mèrit”. El Sindicat Mèdic sosté que l’exigència del coneixement de la segona llengua posa pals a les rodes “a la captació i la fidelització dels metges”, que ja és prou complicada a les millors illes a causa dels preus elevats de l’habitatge, com és el cas d’Eivissa, i els preus de les connexions aèries.
En contra del requisit
“Em sembla absurd que si un cirurgià cardíac vol venir prevalgui més el català que no pas que sàpiga cirurgia cardíaca”, sosté el doctor Salvá, que es manifesta al costat del seu company, metge de família originari de Zaragoza, però que s’està a Mallorca des del 2003. “Mai he tingut cap problema amb l’idioma. Si volen examinar-nos de català que ho facin específic per a sanitat, perquè el que busques és un diàleg entre el pacient i el metge. No pot ser obligatori per poder traslladar-te dins d’una mateixa illa, no està bé”, diu Juan Urieta.
“Jo parlo català, la modalitat lingüística menorquina, tinc el nivell C de català i mai he tingut cap problema”, assenyala el doctor Claudio Triay, que subratlla que els facultatius a l’illa també parlen altres idiomes com l’anglès i l’alemany a causa de l’elevada presència de pacients estrangers. “Em sembla absolutament injust que es produeixi una discriminació per un tema de llengua perquè la gent l’entén perfectament, i a més sense base, perquè és un problema inexistent”, recalca Josep Maria, que acusa la classe política de “buscar problemes on no n’hi ha”.
La impulsora de la plataforma Mos Movem, l’empresària menorquina Úrsula Mascaró, defensa que el català sigui un mèrit per accedir a la sanitat però no un requisit. “A Menorca no hi ha hagut cap queixa pel tema del català i, a les Balears, de 7.000 queixes només n’hi ha hagut cinc perquè volien que els parlessin en català”, diu Mascaró, que recorda que els infermers i els metges de la península que van a treballar a les illes deixaran de fer-ho si es troben “amb la trava” del català per poder exercir.
La plataforma, que pròximament es constituirà en “Sociedad Civil Balear” amb funcions similars a la catalana, advoca per un canvi en l’Estatut d’Autonomia per eliminar la denominació del català i incloure l’idioma balear amb les modalitats de cadascuna de les illes. També aposten per la derogació de la Llei de Normalització Lingüística aprovada pel PP fa més de vint anys per garantir la presència de la segona llengua a la vida pública de les illes i que, segons van afirmar aquesta setmana en una roda de premsa, té gran part de culpa en l’“adoctrinament a les aules” que segons subratllen es produeix a les escoles de les Balears.
