“El discurs polític del PSC segueix creant confusió”

Celestino Corbacho (Valverde de Leganés, Badajoz, 1949) va ser ministre de Treball i Immigració amb José Luis Rodríguez Zapatero; alcalde de l’Hospitalet (Barcelona), durant 14 anys, i president de la Diputació de Barcelona. Després de més de quatre dècades de militància socialista, ha abandonat el PSC.

Pregunta. Per què se’n va?

Resposta. No concorre cap circumstància. Des que el 2015 vaig deixar les responsabilitats institucionals i orgàniques que tenia s’ha produït un distanciament lògic. Tot això no s’entén sense el context de la situació política catalana i la postura del PSC, que no sempre ha estat clara, ni prou nítida, sinó que s’ha prestat de vegades a ser dubtosa. Em sento molt orgullós de la meva militància socialista durant 40 anys, però per seguir actiu en política necessites sentir-te molt identificat.

P. El primer que es va dir quan es va donar de baixa és que se n’anava a Ciutadans.

“No m’afiliaré a cap partit ni encapçalaré cap candidatura”

R. No m’afiliaré a cap partit ni encapçalaré cap candidatura, però porto la política en el meu ADN i en la mesura de les meves possibilitats participaré al món local perquè vaig ser alcalde de l’Hospitalet durant 14 anys i m’interessa molt l’anàlisi sobre les ciutats. La resta de coses ni me les plantejo.

P. Quan parla de la postura difusa del PSC es refereix, per exemple, al vaivé amb la consulta legal i acordada que va defensar el partit el 2012?

R. Una consulta legal i acordada per a què? Per defensar el dret d’autodeterminació? No. Aquests conceptes han creat confusió en el llenguatge, i al final no saps en quina direcció anem. El que el PSC hauria d’haver fet des del primer moment és defensar que la socialdemocràcia no pot reconèixer com a objectiu ni l’independentisme ni les consultes. Jo crec en un projecte que no trenqui la cohesió territorial i social d’Espanya.

“La independència no pot ser un objectiu de la socialdemocràcia”

P. Si el PSC hagués tingut aquesta postura més clara que reclama, Ciutadans seria la primera força al Parlament?

R. No ho sé. Sí que crec que, de vegades, el PSC ha fet un discurs que no s’ajusta a la realitat, això és, pensar que tots els votants de Ciutadans són de dretes. Una part dels 300.000 que han anat a Ciutadans es podrien haver quedat si el PSC hagués estat més clar en les referències al constitucionalisme.

P. Però per l’ala catalanista el PSC també va perdre vots.

R. És veritat. El PSC volia representar un paper de centralitat i quan es va tensar la política catalana va ser el partit que més en va patir les conseqüències. Quan se’n van anar aquestes persones a l’espai sobiranista, el PSC hauria d’haver aparegut amb més contundència, però només va fer un discurs ple de molt bones intencions.

P. Què opina sobre l’anunci del Govern d’acabar amb la immersió lingüística?

“No és realista dir que tots els que voten Ciutadans són de dretes”

R. Utilitzar aquest tema a través de l’article 155 és un intent polític de generar polèmica amb finalitats electorals.

P. Vostè va ser un dels pocs quadres del PSC que es va posicionar per Susana Díaz en les primàries del PSOE davant de la repetida neutralitat que demanava Miquel Iceta.

R. Des del primer moment el PSC va prendre partit clarament per Pedro Sánchez i es va veure reconfortat per aquest èxit. Jo vaig donar suport a Susana Díaz perquè m’ho va demanar Zapatero i perquè no estava a les antípodes del que defensava ella. Iceta potser va ser neutral, però la direcció del PSC, no.

P. A l’inici del primer Govern català tripartit se li va sondejar per ressuscitar el PSOE a Catalunya. Per què s’hi va negar?

R. Mai em prestaré a això perquè estic orgullós del passat. Una altra cosa és que al llarg de la vida anem evolucionant i arriba un dia que dius: t’estimo molt, però no per seguir junts.

P. Quina anàlisi fa de l’embolic de la política catalana?

R. El veig amb preocupació. Catalunya porta molts anys en una bombolla en la qual semblen que els seus protagonistes estan molt còmodes, però que provoca incertesa en la població. No podem seguir així, cal acabar d’una vegada amb el dia de la marmota. Ja n’hi ha prou de donar voltes al mateix tema durant tants anys. Fa dos mesos que tenim un Parlament, però no funciona. El 155 no és un Govern, és la conseqüència d’un moment concret. I ara la discussió és si tindrem un Govern i un president o dos. Això és de bojos.