Dos grans àlbums per a dos grans escriptors

N’hi ha prou amb veure un llibre per primera vegada per adonar-se que conté algun ingredient que aporta aspectes positius al panorama literari, obres que fan gestos petits per revolucionar hàbits i esberlar prejudicis. I el conte d’El principi de tot, de Manuel de Pedrolo, n’és un.

Per una banda, en el centenari del naixement de l’escriptor, editar-lo és una excel·lent iniciativa de Comanegra que ens descobreix una cara de les moltes que Pedrolo va mostrar en la seva prolífica trajectòria, i el fet de convertir-lo en llibre àlbum amplifica un conte immers i perdut en un recull de contes anomenat Violació de límits, de 1957. Un relat que s’acosta al realisme màgic que tan bé tractava un autor contemporani seu, Pere Calders, un conte del qual —El barret prodigiós i la barraca de monstres— va merèixer, fa poc, un tractament semblant per l’editorial i per Pep Boatella, l’il·lustrador.

Per altra banda, el fet de presentar-lo com un àlbum il·lustrat fa que alguns es fiquin de peus a la galleda tot etiquetant-lo com a llibre infantil. Mai més lluny de la realitat. Diria que Pedrolo no va escriure mai per a infants. Sí que ho va fer per a joves, i amb molt d’èxit, i de fet Mecanoscrit del segon origen ha esdevingut una de les obres més venudes de la literatura en català. El principi de tot és una oportunitat única per fer saber a tothom que l’àlbum il·lustrat és un tipus de llibre transversal, ideal per a un ventall de públic molt ampli, capaç en aquest cas d’atraure les mirades d’infants, joves i adults.

El principi de tot ens presenta un home estrafolari que dona voltes a una illa de cases sense un objectiu clar. La seva actitud provoca cada vegada més expectació en la gent del barri i tots se senten amb ganes i amb l’obligació de seguir-lo. El seu petit gest provoca una revolució, una alegria col·lectiva, i interpretacions diverses, de fantàstiques a polítiques, es dibuixen en la ment del lector. L’expectativa que crea la narració és semblant a la que crea el personatge entre la gent. I si el conte la crea, encara més la il·lustració de Boatella, que fa un increïble esforç per narrar la passejada i els punts de vista dels vianants que ho observen des d’enfocaments diversos i amb diferents plans, i per retratar amb fidelitat els elements d’una ciutat dels anys seixanta. El conjunt és admirable, ple de lluminositat, acurat en tots els racons i els detalls del llibre. Un excel·lent regal per descobrir el gran Pedrolo.

El record i l’homenatge a un gran autor, com era Antoine de Saint-Exupéry, és també l’excusa per a l’edició d’un llibre àlbum de regal. L’escriptor italià Luca Tortolini se serveix d’una de les escenes que més han transcendit d’El petit príncep, la seva obra per excel·lència, per fer-ne una reinterpretació lliure. Es tracta de La guineu i l’aviador, que parteix d’aquella bella amistat entre el personatge i la guineu per recrear l’amistat imaginària entre una guineu i el mateix Saint-Exupéry.

Tot comença quan l’avió de l’Antoine té un accident en un bosc, en el qual queda malferida una guineu que passava per allà. Ell en té cura i sorgeix una amistat que continua quan ell se l’emporta a la base militar on treballa. El que descriu i mostra l’autor és la immensa confiança que s’estableix entre tots dos. El que li dona una força i una bellesa indescriptible són les mides generoses del llibre i les il·lustracions a doble pàgina d’Anna Forlati. Primers plans impactants, colors tènues, expressions directes i múrries, i sobretot, l’exuberància i la cura dels entorns que envolten els personatges. Un altre àlbum esplèndid que engrandeix encara més la llegenda de la guineu domesticada pel petit príncep. I de passada, la del seu autor.

En resum, dos grans escriptors oferts des d’una mirada diferent, amb un format d’àlbum que n’amplifica la transcendència.