Rivera es queda sol demanant suprimir les llengües cooficials com a requisit per a la funció pública

Ciutadans ha registrat aquest dimarts al Congrés una proposició de llei per prohibir que el coneixement de les llengües cooficials sigui un "requisit" per accedir a una feina del sector públic, segons ha anunciat el president del partit, Albert Rivera. "Volem que es garanteixi la igualtat en l'accés a l'ocupació. Una cosa és que l'idioma sigui un mèrit i una altra cosa és que sigui una barrera", ha argumentat el líder de la quarta força política del país, abans de quedar-se sol en la defensa d'aquesta iniciativa.

Cap dels grups parlamentaris ha donat suport a la proposta de Ciutadans de modificar l'article 56 de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que va presentar la setmana passada José Manuel Villegas, secretari general de la formació. Aquesta proposició de llei arriba després que el Govern de Balears engegués un projecte de decret que exigeix el coneixement del català als metges per poder optar a trasllats dins de les illes i als beneficis dels plusos de carrera professional.

Però, per al partit de Rivera, el coneixement de la llengua cooficial només ha de ser considerat "un mèrit a valorar, en el context de la realitat social" del lloc de treball i "de manera proporcionada a la seva necessitat". El mateix Rivera ha defensat avui dimarts la proposició de llei per garantir la igualtat en l'accés a la funció pública "sense discriminacions lingüístiques" i "sense obligacions que no estan emparades en la Constitució".

No obstant això, la proposició de llei de Ciutadans ha generat fortes crítiques de la resta de grups abans que hagi començat la seva tramitació. El PP ha criticat Ciutadans per voler canviar la normativa. Segons ha subratllat el portaveu popular al Congrés, Rafael Hernando, ha destacat que l'actual "funciona bé" i que cal centrar-se, segons ell, en "coses importants", com el finançament dels serveis públics i no en la llengua que s'utilitza per prestar-los.

En la mateixa línia, la portaveu del grup socialista al Congrés, Margarita Robles, ha acusat Ciutadans de buscar "rèdits electorals" amb la seva iniciativa. Sense voler entrar en el fons de la qüestió, la supressió del coneixement d'una llengua cooficial com a requisit per accedir a l'Administració, Robles ha assegurat que "Ciutadans intenta guanyar rèdits electorals i puja a aquest carro, però hi ha una manera molt més seriosa de fer política".

També la portaveu d'Units Podem, Irene Montero, ha recordat que la diversitat lingüística, "de la qual gaudeix el 40% dels espanyols, és una riquesa" i cal "facilitar que els funcionaris sàpiguen gallec, català i basc". En aquest sentit, ha exhortat Ciutadans a aprendre de les persones que parlen "amb naturalitat" la seva llengua cooficial. Per la seva banda, el portaveu adjunt d'En Comú Podem, Josep Vendrell, ha acusat la formació de Rivera d'haver "declarat la guerra a la pluralitat" de l'Estat. "Quan Ciutadans comença atacant la diversitat lingüística, al final el que es fa és qüestionar l'Estat de les autonomies", ha assenyalat.

Unes crítiques que també han arribat des dels partits nacionalistes. El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Tardà, ha arremès contra la iniciativa en considerar que suposa fer "passos enrere" en el camí per construir un Estat "veritablement plurilingüe", un objectiu que, "després de tantes dècades de democràcia, encara avui dia no s'ha reconegut".

Aitor Esteban, portaveu del PNB, considera que és "una més de Ciutadans, que es distingeix per ser un partit incendiari". Esteban s'ha mostrat sorprès que Ciutadans, "que ha acusat altres grups polítics d'intentar canviar la Constitució a través de la reforma d'un estatut, estigui intentant canviar a través de la Constitució el contingut dels estatuts, que han estat confirmats i tenen una forma de modificació expressa que no pot ser a través d'una llei del Parlament espanyol". Si la proposició de Ciutadans s'intentés portar a la pràctica, "on quedaria l'acord que va fer la societat basca quan va ratificar el seu Estatut?", s'ha preguntat Esteban, que considera que "seria un casus belli absolutament innecessari".

Per part del PDeCAT, el diputat Jordi Xuclà ha despatxat l'assumpte assegurant que "Ciutadans és un partit de fanàtics d'un neonacionalisme espanyol que no volen construir res, només volen treure profit de la situació actual i un grapat de vots".