L’aeroport de Girona serà la quarta pista del Prat gràcies a l’AVE
El pla de Foment per absorbir la demanda creixent de les aerolínies a Barcelona es completa amb una terminal satèl·lit de la T1
Els aeroports del Prat i Girona actualment estan separats per 100 quilòmetres de distància. No obstant això, aviat formaran part del “mateix sistema” i l'aeròdrom Girona-Costa Brava actuarà com a quarta pista del Prat. Per a això, el Ministeri de Foment invertirà 55 milions d'euros en un baixador de l’AVE en aquesta infraestructura. El ministre Íñigo de la Serna va apostar per la integració de l'alta velocitat ferroviària per solucionar la saturació de les instal·lacions del Prat. L'obra forma part d'un paquet més ampli d'infraestructures que s'executarà fins al 2026 i que ascendeix a 2.000 milions d'euros.
La ubicació de l'aeroport de Barcelona, enmig dels aiguamolls del Delta del Llobregat, en un entorn de fragilitat mediambiental, limita el seu creixement. L'aeroport encadena rècords de trànsit des del 2013 i s'apropa al seu sostre d'activitat, previst als 55 milions de passatgers anuals. Hi van passar 47,2 milions d'usuaris el 2017, un 7,1% més que l'any anterior. El ministre de Foment, que va visitar aquest dilluns Catalunya, va aplaudir la musculosa activitat que es registra a les terminals barcelonines. “És el segon aeroport de la Unió Europea quant a creixement de passatgers”, va afirmar de la Serna, que va afegir: “Des del 2013 acumula 56 mesos constants de creixement”. Amb el pla, el topall de capacitat pujarà de 55 a 70 milions de passatgers anuals.
El ministre va posar en relleu la necessitat de canalitzar el volum de trànsit sense caure en la saturació de la infraestructura. En aquest context, va apostar per unir el Prat amb l'aeroport de Girona i habilitar d'aquesta manera la que seria la quarta pista de l'aeroport barceloní.
El projecte suposa construir una estació de l’AVE a la localitat de Vilobí d'Onyar (Selva), a uns 500 metres de les pistes gironines. L'obra —que ja havia estat insinuada la setmana passada pel delegat del govern a Catalunya, Enric Millo— permetrà unir l'aeròdrom amb el centre de Barcelona de manera àgil i veloç i mata dos ocells d'un tret: d'una banda, suavitzarà les instal·lacions del Prat, molt tensionades pel creixement de trànsit de les aerolínies de baix cost; de l’altra, aportarà més passatgers al Girona-Costa Brava, desaprofitat des que el 2010 Ryanair va apostar pel Prat.
En conjunt, el Pla Director presentat per Foment preveu gastar gairebé 2.000 milions d'euros fins al 2026 per coordinar la mobilitat dels aeroports de Girona i Barcelona. “El Govern està actuant a Catalunya a un ritme aclaparant”, va assenyalar De la Serna. El ministre va recordar que Catalunya segueix sent la regió “que més turisme rep” i és “la primera comunitat autònoma d’Espanya en volum d'inversió”.
Nova terminal satèl·lit
Íñigo de la Serna es va mostrar, no obstant això, més ambigu a l'hora de parlar de terminis per tenir a punt la nova estació de l’AVE. Així i tot, va dir que serà una “solució ràpida”. El temps constreny perquè el sostre de capacitat actual de l'aeroport es podria aconseguir abans de cinc anys si es manté l'increment d'activitat que ha implicat la penetració de les aerolínies low cost. Les companyies de baix cost són les autèntiques patrones del Prat, sobretot Vueling, que es defensa de l'embranzida de Ryanair i Norwegian.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.