_
_
_
_

Les bandes de moters: un risc emergent

Un assassinat presumptament a mans dels Àngels de l'Infern és el primer entre aquest tipus de grups a Catalunya

Rebeca Carranco

Els dos amics circulaven en caravana amb les seves motos. L'Álex anava davant. Al casc, a l'armilla i a la seva samarreta s'hi podia llegir: Renegats Moto Club. Des de feia un temps, era el secretari. En arribar a un semàfor, l'Álex es va col·locar al costat d'una Harley. La conduïa Jaume C., de 22 anys, un prospect (aspirant) a Hells Angels. Els dos es coneixien, havien tingut alguna topada, i anaven a  la mateixa reunió de moters que se celebrava aquell diumenge 24 de setembre, l'Speed Fest, a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). L'amic de l'Álex va veure com es deien alguna cosa i posaven rumb a un polígon industrial. Van baixar, es van treure els cascos i es van embolicar a cops.

A les sis de la tarda, l'Álex, de 49 anys, estava estirat al terra, inconscient, amb el cap obert probablement per un bat de beisbol. Va sobreviure tres mesos en coma induït fins que el 9 de desembre va morir. L'assassinat de l'Álex és el primer que els Mossos atribueixen a grups moters a Catalunya, explica el cap de la unitat central de bandes criminals. La policia sospita que el mòbil és la intenció dels Hells, coneguts com a Àngels de l'Infern, de controlar la resta de bandes moteres, que qualifica com un “risc emergent”. “Hi ha un canvi generacional, ingressen al grup persones amb caràcter més violent, més joves, que intenten fer-se valer”, explica el sergent de Mossos.

La baralla es va iniciar precisament amb un jove aspirant a Hell. Jaume, l'aspirant, va treure un ganivet a l'Álex i va amenaçar-lo amb cridar reforços. “Marxem”, va insistir l'amic d'aquest, que en veure que no el convencia, va arrencar la seva moto i va marxar. Des de lluny, va distingir com arribaven dos cotxes al polígon. Al volant del primer hi anava el sergent d'armes dels Hells, Sergio C., de 33 anys; a l'altre, el seu tresorer, Alfonso F., de 44. Els Mossos acusen els tres, membres del capítol de Sabadell, batejat com Nomads, de matar a cops l'Álex. Van ser detinguts dimecres passat i divendres van ingressar a la presó per ordre del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell. El seu advocat ha declinat parlar amb aquest diari.

Álex S., del club Renegats, que va morir assassinat,
Álex S., del club Renegats, que va morir assassinat,

El tresorer dels Hells de Sabadell, Alfonso F., ja va ser detingut el novembre del 2016, acusat d'extorquir un tatuador de Tarragona, amb qui presumptament la van emprendre a cops de martell per problemes personals. Alfonso F. acostumava a lluir un pin amb un martell, per atemorir els seus propis germans moters. El martell és una arma emblemàtica entre els Hells, i un pin d'aquest estil implica que ha estat usada contra algun enemic. Els Mossos en van trobar diversos en el registre de la seva seu dimecres, a Sabadell, a més de diverses armilles del club. Però no va aparèixer el de l'Álex. Quan ja estava moribund al terra, Alfonso F. l'hi va treure, a manera de trofeu. Després va intentar emportar-se la seva moto, però no va aconseguir arrencar-la.

L'assassinat de l'Álex té atemorit al seu entorn. La seva parella i amics han declinat parlar amb aquest diari. Fins i tot els Renegats de Reus, compost per una desena de persones, han assegurat als Mossos que s'han dissolt. No volen problemes. Feia poc que el club havia fet el pas de ser un moto group, senzillament amics que surten els caps de setmana, a un moto club, una espècie de professionalització que els dona accés a trobades de moters de més entitat. Aquest, sospiten els Mossos, va ser probablement l'inici dels problemes. Els Renegats formaven part de l'Aliança de Moto Clubs, liderada pels Hells. L'organisme dirimeix problemes entre els grups perquè no degenerin en enfrontaments. La policia catalana creu que els Renegats volien sortir, anar una mica més per lliure, però no gosaven fer-ho per por als Hells, que ostenten el poder de forma oficiosa.

Una desena de clubs

A Catalunya, hi ha una desena de moto clubs. Les dues bandes principals, Hells i Bandits, van signar un pacte de no agressió, amb repartició de zones: la part de la costa brava, de Girona, té més presència de Bandits; l'àrea metropolitana, de Hells Angels. En total, són unes 80 persones, i la meitat de mitjana té uns 60 anys. “La situació està controlada dins d'uns límits”, diu el sergent de Mossos. “No es pot evitar que pugui haver-hi topades o una agressió”, admet, però no actuen de forma planificada, com passa en alguns països nòrdics.

La investigació de Mossos també ha detectat que els moters “han fet el pas a la marihuana”, la droga de moda a Catalunya. “Normalment, estaven vinculats al tràfic de cocaïna”, explica el sergent. I adverteix que el fet que “tant Hells com Bandits tinguin una estructura mundial” facilita que es “conreï i tracti” la droga a Espanya, i després es traslladi per carretera a països nòrdics. “Hem vist i s'han fet detencions de trànsit a França”, adverteix, sobre la possibilitat que s'estableixi una ruta estable d'exportació d'aquesta droga.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_