Objectiu: que el barri torni a l’escola

“No tenim bones idees, tenim respostes a preguntes complexes, es tracta de fer projectes singulars, no és un model replicable”. El director de l'institut escola de la Trinitat Nova, Joan Artigal, és tot ofici i passió. Està al capdavant del projecte del nou centre del barri, que no serà un institut escola, sinó un equipament comunitari. L'edifici central serà una biblioteca i mediateca. I no serà la dels alumnes. Serà la del barri. Perquè el barri ho necessita, i si és bo per al barri ho serà per a les famílies. I viceversa.

“Perquè en educació l'èxit s'aconsegueix quan els objectius educatius són compartits. Jo no vull fer una escola molt xula. Vull fer una escola que tingui sentit”, segueix Artigal. Una escola que, explica, obri el pati a la tarda: i no per a extraescolars dels alumnes, sinó perquè hi entreni a futbol l'equip del barri, amb alumnes i no alumnes. El de l'institut escola de la Trinitat Nova és “un projecte educatiu de barri que té significat en un barri que ha patit un fort abandonament”. Tant, que la majoria de les famílies han optat per escolaritzar els seus fills en altres barris. “Tenim la necessitat que els nostres nanos es mirin al mirall i se sentin potents”, sentencia el director.

El nou edifici de l'institut escola de la Trinitat Nova és un dels projectes que s'impulsaran en el marc del Pla de Barris del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Un ambiciós projecte de lluita contra la bretxa social que destinarà una quarta part dels 150 milions de pressupost a educació. Perquè “en l'educació comença tot”, ha afirmat aquest divendres l'alcaldessa, que ha qualificat els mestres d'“herois democràtics”. “No es tracta només de fer inversió en pedra ni assistencialisme, sinó de reformar el que tenen perquè siguin els territoris els qui reverteixin els indicadors de desigualtat”, ha dit. I ha admès: “Un nen nascut aquí no té les mateixes oportunitats que a l'Eixample o a Pedralbes, i és aquí on l'hem de reforçar”.

Colau va explicar que el pla destinarà 28 milions d'euros a projectes vinculats a l'educació i la cultura. 20 seran inversions directes en centres per adequar-los a nous projectes educatius. També s'han incorporat 61 professionals especialistes psicosocials a les plantilles de mestres per atendre millor l'alumnat i es destinaran fons a reforçar l'educació en el lleure, “perquè també hi ha grans desigualtats fora de l'escola, si en l'educació comença tot és on es poden eixamplar les oportunitats de futur dels nens”, ha apuntat la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. “Volem una escola pública de qualitat als 73 barris de Barcelona i volem un punt de partida similar, ja no diem igual”, ha insistit l'alcaldessa.

El comissionat de Cultura, Joan Subirats, ha defensat la necessitat que els nens de la ciutat “incorporin a la seva motxilla elements no estrictament educatius”, com la cultura i el lleure. Que llegeixin, vagin a exposicions, a museus, al teatre i concerts... “L'informe PISA sempre diu que Finlàndia és el país de referència, però allà el 85% dels adults ha anat a la universitat i a Barcelona som en el 56%”.

Amb la mateixa passió que el director de l'institut escola ha tancat la roda de premsa Ester Bonal, del projecte Educarts dels barris de la Zona Nord, els més castigats de la ciutat.

Bonal ha llançat peticions a l'alcaldessa i als mitjans. A Colau, que el pla de barris s'allargui en el temps, “perquè el treball no es quedi a mig fer, perquè qui paga els plats trencats sempre són els mateixos”. “Necessitem millorar aquestes realitats. Els nanos necessiten sentir-se segurs per aprendre, un nen amb por no aprendrà res. Si ho fem així menys criatures se'ns perdran per les esquerdes”, ha afirmat. Als mitjans, els ha demanat que expliquin els projectes que valen la pena.