Foment expulsa la Cecot durant un any

La junta directiva aprova la proposta de Gay de Montellà de deixar fora la patronal vallesana durant el seu mandat

Seu de la patronal Cecot, a Terrassa.
Seu de la patronal Cecot, a Terrassa.Viquipèdia

Foment del Treball ha decidit aquest dilluns suspendre durant un any com a sòcia de la patronal l'entitat vallesana Cecot. Aquesta és la resolució que ha adoptat la junta directiva de l'organització a petició del seu president, Joaquim Gay de Montellà, segons fonts de Foment. Oficialment, la decisió obeeix al fet que, segons el parer de la cúpula de Foment, la Cecot s'ha extralimitat del seu àmbit territorial. No obstant això, la decisió arriba després de diversos enfrontaments al si de la patronal motivats pel procés independentista.

Más información
El sobiranisme dona el cop de gràcia a la fractura de la patronal
Foment evita expulsar la Cecot per “la unitat empresarial”
Foment del Treball obre un expedient per expulsar la Cecot

Tot i que la proposta inicial de Foment era proposar l'expulsió sine die de la Cecot, aquest dilluns Gay de Montellà ha proposat la suspensió de l'entitat vallesana mentre duri el seu mandat per després deixar la decisió final en mans de l'assemblea general. Malgrat els arguments d'invasió de competències esgrimits per Foment, el procés independendista ha fet créixer les diferències entre Antoni Abad, president de la Cecot, i Gay de Montellà. Abad és proper als partits sobiranistes i s'asseia, juntament amb sindicats i entitats sobiranistes, a la Taula per la Democràcia, que va organitzar les anomenades “aturades de país” del 3 d'octubre. Foment, en canvi, va rebutjar el referèndum il·legal i va instar el Govern destituït a cenyir-se a la legalitat. La suspensió s'ha donat després d'un tens debat que ha culminat en una votació de la junta. Segons la patronal, 26 membres han votat a favor, 12 ho han fet en contra i vuit s'hi han abstingut.

Foment i la Cecot arrosseguen les seves diferències des de finals del 2015, quan la patronal catalana va engegar per primera vegada els tràmits per expulsar l'entitat vallesana. Totes dues organitzacions van acabar segellant la pau, però només un any després Foment tornava a amenaçar la Cecot amb l'expulsió després de constatar que, en comptes d'esmenar-se, les diferències entre les dues entitats havien crescut. El procés va fer miques el nou acord de pau. I la tercera ha estat la definitiva: la junta directiva de Foment ha decidit que ja no és possible reconduir les relacions amb la Cecot i ha optat per expulsar-la.

En aquesta ocasió, Foment ha justificat en tres fets l'expedient a la Cecot. El primer, la seva participació a la Taula por la Democràcia; el segon, la seva participació en les “aturades de país” del 3 d'octubre per protestar per les càrregues policials durant la jornada del referèndum il·legal, i la tercera, l'enviament d'una carta al ministre d’Economia, Luis de Guindos. En aquesta missiva, la Cecot criticava la decisió d'haver afavorit mitjançant un decret que les empreses poguessin traslladar la seu social a una altra comunitat sense passar per la junta d'accionistes. Fonts de la Cecot recalquen que no pretenien criticar les empreses que van adoptar aquesta decisió, però des de Foment carreguen contra Abad en considerar que l'àmbit de les relacions amb el Govern central correspon a la CEOE.

Encara que totes dues entitats repeteixen que les diferències no són polítiques, les qüestions abordades per la junta directiva de Foment indiquen que sí que ho són. Abad és proper a l'antiga Convergència –partit en el qual va arribar a militar— i ha defensat la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. És més, l'entitat es va asseure a la taula del Pacte pel Referèndum quan Foment va decidir plantar-se en la reclamació del concert econòmic per a Catalunya i va rebutjar anar més enllà. Abad, que torna a aparèixer en les travesses per ocupar una cartera en el proper Executiu català, va manifestar l'any passat la seva intenció de presentar-se a les eleccions per a la presidència de Foment del Treball. Diversos sectors de la patronal van veure aquest anunci com un nou intent de l'empresariat independentista d'aconseguir el poder de la patronal, que fins ara ha estat molt crítica amb el bloc independentista.

Tot i que el primer expedient es va obrir el 2015, en realitat les diferències es remunten al 2010, quan un grup d'empresaris vinculats a Femcat va disputar la presidència a Juan Rossell. Abad va donar suport a aquesta opció, encara que després se'n va desdir i va fer pinya amb Rossell, que va guanyar les eleccions. El procés, no obstant això, va tornar a tensionar internament la patronal: mentre la cúpula liderada per Gay de Montellà es distanciava dels postulats del Govern d’Artur Mas, la Cecot seguia sent propera a l'executiu.

La suspensió de la Cecot deixa un mapa empresarial fragmentat que, a més, fa anys que protagonitza enfrontament per les quotes de cada patronal per seure en els òrgans autonòmics que tenen representació empresarial. Fa tres anys, Foment va enterrar definitivament el vell projecte d'integrar a Pimec, que ha fracassat en diverses ocasions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Lluís Pellicer

Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS