Les argúcies de Trapero per “facilitar” el referèndum il·legal

Josep Lluís Trapero tenia ordres, judicials i fiscals, d'impedir l'1-O. Ni ho va fer ni va col·laborar per evitar-ho, al contrari, amb la seva inacció el "va facilitar", segons diferents informes de la Policia, la Guàrdia Civil i del coronel Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu policial a qui el Govern central va encomanar frenar les votacions il·legals. Només una parella de Mossos d'Esquadra del petit municipi de Vallgorguina (2.700 habitants), a la comarca del Vallés Oriental, va ajudar aquell dia la Guàrdia Civil a retirar urnes col·locades pels separatistes. Els diferents informes que han elaborat les forces policials estatals i el coronel Pérez de los Cobos per als jutges coincideixen que, en general, els Mossos es van posar de perfil l'1-O.

Trapero atribueix el fracàs d’impedir les votacions a fallades informàtiques i a la descoordinació entre els cossos policials

Más información

Lamela investiga la protecció dels Mossos als polítics que van organitzar el referèndum il·legal

La Fiscalia demana que Trapero declari al Tribunal Suprem

Com? Segons aquests informes, incomplint la clausura prèvia dels col·legis sense demanar l'ajuda policial que se li va oferir si ell no disposava de prou efectius; i, en molts casos, obstruint la feina dels seus col·legues estatals quan aquests van decidir actuar directament veient que els col·legis obrien sense problemes a les 9.00 del matí. Fins i tot hi va haver enfrontaments verbals i alguna empenta entre efectius dels Mossos i de la Guàrdia Civil i la Policia.

Els dos informes que ha elevat als jutges Trapero, excap dels Mossos, als quals ha tingut accés EL PAÍS, intenten justificar la passivitat dels 17.000 efectius de què disposava per impedir el referèndum secessionista. 

Trapero empara la seva actuació en què va complir estrictament la interlocutòria judicial que va dictar la jutgessa del Tribunal Superior de Catalunya Mercedes Armas prohibint els comicis. Segons Trapero, en aquesta interlocutòria es deia que l'acció policial no havia d'afectar "la convivència ciutadana".

Dies abans de l'1-O, la jutgessa Armas va citar els caps dels tres cossos i els va donar a tots ells la mateixa instrucció: “Impedir el referèndum”. Si per parar les votacions havien de mantenir tancats els centres de votació des de dies abans, s'havia de fer; i si els Mossos no tenien prou efectius (Trapero va mobilitzar uns 6.100 efectius aquells dies) i necessitaven ajuda de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, havia de demanar-la. I no esperar al mateix dia 1-O amb els col·legis plens de gom a gom de persones que es resistien al tancament de les urnes. Aquest era l'acord, segons el demolidor informe del coronel Pérez de los Cobos, que assegura que totes les ordres rebudes aquells dies van ser taxatives: aturar el referèndum de l'1-O. I, a més, ja eren a Catalunya, allotjats en vaixells i hotels, i preparats, els 6.000 agents arribats a Catalunya des de totes les províncies d'Espanya, després d'haver vist per televisió tres cotxes de la Guàrdia Civil destrossats i com policies nacionals fugien d'una torba de manifestants. 

En els seus dos informes, Trapero s'exculpa del fracàs de l'operació descrivint un reguitzell d'accions que, segons ell, complien al mil·límetre els diferents dictàmens dels fiscals i l'última i definitiva interlocutòria de la jutgessa Mercedes Armas. Però Trapero no explica, per exemple, per què l'1-O els 200 equips de la Policia i la Guàrdia Civil (6.000 efectius mobilitzats) van haver d'anar precipitadament a col·legis oberts que havien d'estar tancats i desallotjats. Els tres cossos policials (Guàrdia Civil, Policia i Mossos) van pactar que el tancament previ dels centres de votació l'executarien els Mossos. Però els van trobar oberts "i amb entre 300 i 800 persones” esperant-los en actitud pacífica “obstruccionista”, segons els informes de les forces estatals.

I en molts casos, en contrast amb el que vaticinava Trapero, enmig de brots d'“hostilitat, violència i agressivitat”, explica el coronel Pérez de los Cobos en el seu informe. En cap passatge del seu informe parla Pérez de los Cobos de càrregues policials. Les al·ludeix amb l'eufemisme que es va haver d'“emprar la força en compliment del mandat judicial” davant de la resistència dels concentrats. “Les agressions, insults, empentes, pedrades i intents d'acorralament” que van patir les forces estatals van causar deu baixes aquell dia, i desenes de contusionats, afegeix el coronel. “Actitud passiva”, “inoperància”, “obstruccionisme”, “delació” i fins i tot “engany” són alguns dels epítets que s'empren en informes elaborats per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i en el confeccionat pel mateix Pérez de los Cobos.

El desplegament de la força estatal va afavorir, a més, les consegüents imatges de repressió que buscaven els separatistes, segons els informes. És a dir, guàrdies civils i policies intentant obrir-se pas, "emprant la força", entre centenars de manifestants determinats a impedir que es complís l'ordre del Tribunal Superior. Destaca el coronel que aquestes masses davant dels col·legis estaven organitzades i es nodrien en part d'individus seleccionats pels Comitès de Defensa de la República per compactar l'oposició davant de la tasca policial. Pérez de los Cobos dedica un apartat en el seu informe a aquests comitès, els mateixos que van col·lapsar les principals artèries viàries de Barcelona el 8 de novembre davant de la indignació ciutadana i que en ocasions han envoltat el Parlament.

L’excap dels Mossos va ordenar que havien de prevaler en tot moment els principis de “proporcionalitat, congruència i oportunitat” en l’acció policial

El 29 de setembre, a les 10.45, el major de la policia catalana va reunir 220 subordinats, caps i subcaps, i els va ordenar que, amb independència que l'1-O hi hagués dos mossos per cada centre de votació, en les seves accions havien de prevaler els principis de “proporcionalitat, congruència i oportunitat”. És a dir, si els dos agents arribaven i veien una massa de manifestants entorpint la retirada de les urnes, que no utilitzessin la força. I, si escau, cridessin a les forces estatals. Mai, segons el coronel, van demanar ajuda per tancar col·legis oberts des de dies abans i convertits en improvisades acampades per evitar la seva clausura l'1-O.

Van començar a demanar ajuda a les 9.12 de l'1-O per desallotjar, segons la comunicació dels Mossos, un total de 220 centres de votació, dels 2.315 habilitats. Trapero sabia/intuïa, i així ho diu en els seus informes, que hi hauria nens i gent gran entre la multitud de manifestants que es concentrarien davant dels col·legis i que oposarien una “resistència passiva i pacífica”. És en aquest punt on justifica la falta d'intervenció dels seus homes per no “afectar la convivència ciutadana”. Però obvia, en canvi, altres passatges essencials de la interlocutòria judicial de la jutgessa Mercedes Armas, en concret la part dispositiva: havia d'impedir el referèndum. I si no tenia prou mitjans, havia de demanar ajuda. I a això va haver de dedicar els dies previs a l'1-O, quan es van idear les acampades festives. No el mateix dia del referèndum. Això li retreu també el coronel, cap de tot l'operatiu.

El coronel Pérez de los Cobos arremet amb duresa contra els Mossos. “Actitud passiva”, “inoperància”, “obstruccionisme”, “delació” i fins i tot “engany” són alguns dels epítets que s’empren en els informes elaborats per les forces estatals sobre els Mossos

Per justificar la passivitat dels 6.100 efectius que va mobilitzar aquell dia, Trapero recorre a la teoria del "mal menor", i cita en la seva defensa l'article de la Llei d'Enjudiciament Criminal que regula aquesta ponderació. El coronel va declarar dijous al jutge del Suprem Pablo Llarena que entre complir l'ordre judicial o els principis de congruència i proporcionalitat entén preferent la primera, complir la interlocutòria judicial.

Trapero atribueix el fracàs de l'operació a improvisació i descoordinació entre les forces policials. Dedica diversos folis a explicar, per exemple, que les dades que ells anaven anotant el dia 1-O sobre les incidències als col·legis, a causa d'una erràtica aplicació informàtica, només arribaven al Ministeri de l'Interior i no als centres de coordinació que els tres cossos policials van acordar crear a les delegacions governamentals de les quatre províncies catalanes per a aquell dia. I admet que el mateix 1-O, passades les 12.00, es va decidir apartar-se de l'operatiu contra el referèndum en veure que la Policia i la Guàrdia Civil, sense que ells els haguessin demanat ajuda prèvia, ja estaven actuant als col·legis. Assenyala que aquesta intervenció directa trencava els acords adoptats entre els tres cossos la vigília del referèndum. És a dir, que serien els Mossos els primers a actuar i els qui avisessin els agents si necessitaven ajuda.

El coronel li respon que en les diferents reunions prèvies a l'1-O va quedar pactat que les forces estatals actuarien directament, sense necessitat d'avís dels Mossos, si la gestió d'aquests resultava ineficaç, com així va ser, per al compliment de la interlocutòria judicial. I li recorda que els efectius estatals van atendre, no obstant això, 12 de les 220 peticions d'ajuda dels Mossos. El coronel insisteix que els Mossos "van incomplir el seu deure" de mantenir tancats els col·legis i no permetre que s'omplissin de manifestants.

Queixes de lesionats

Després d'apartar-se de l'operatiu, encara que assegura que va seguir bolcant dades d'incidències, Trapero va ordenar als Mossos, a les 13.56, que recollissin denúncies de lesionats en les actuacions que estaven duent a terme els seus col·legues de la Policia i la Guàrdia Civil, “ateses les incidències que s'estan donant en alguns punts de votació”, recull l'exresponsable dels Mossos en el seu informe. També es queixa que aquest dia, el coronel i el seu equip suspenguessin les quatre reunions prefixades per coordinar les actuacions policials el mateix 1-O. I assegura que els seus homes van fer més de 4.000 actuacions els dies previs a la consulta il·legal, visitant centres escolars i els seus directors per indicar-los que la votació era il·legal, com ordenava la interlocutòria judicial. Aquesta circumstància, segons la Guàrdia Civil i la Policia, també va servir perquè els Mossos avisessin que tornarien per tancar el centre a les 6.00 del matí de l'1-O, cosa que aviat es va propagar per les xarxes socials. Els centres van començar a omplir-se de separatistes a les 5.00, una hora abans.

Quan van arribar els policies, els accessos als col·legis estaven taponats per centenars de manifestants. I amb parelles de mossos en "actitud passiva".  En "40 de les intervencions" que va fer la Policia Nacional van ser "identificats agents dels Mossos d'Esquadra en actitud passiva, fins i tot quan es van produir agressions als agents actuants", assenyala el coronel. En un dels col·legis va ser identificat un mosso que exercia d'escorta d'una consellera del Govern que també va participar en les mobilitzacions. "En tres ocasions" es van registrar "incidents directes amb agents dels Mossos".  La Guàrdia Civil, per la seva banda, va identificar agents dels Mossos en 30 actuacions, i també en actitud passiva, excepte els del citat municipi de Vallgorguina.  Els efectius del cos estatal van tenir "incidents directes" amb els Mossos en sis ocasions en què aquests "van entorpir o van dificultar l'actuació policial". 

Pérez de los Cobos responsabilitza del fracàs la inacció dels Mossos abans i durant l'1-O. Denuncia en el seu informe que té constatat "com agents dels Mossos confiscaven urnes una vegada finalitzat el recompte [a la nit] i les portaven fins a les comissaries" com a argúcia per aparentar que es donava compliment a la interlocutòria judicial, però sense que hi hagués hagut una intervenció policial, fet que després "es podia presentar com a compliment del mandat judicial". Pérez de los Cobos està citat el dia 14 davant de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que és la que té encausat Trapero per desobediència i sedició.