A cops de puny contra l’heroïna
Consumidors de droga combaten l'addicció amb esports de contacte
Tu què ets, dretà o esquerrà?", crida amb autoritat José Antonio Ransanz —"tots em diuen Mani"—, un preparador personal amb certa similitud amb l'entrenador de Rocky Balboa. La resposta és surrealista: "Jo soc albanès". La balboteja un púgil peculiar. Un consumidor d'heroïna al qual el verí que s'injecta diàriament l'ha expulsat a puntades de peu de la seva vida. Dues vegades a la setmana, en Derek (nom fictici) juntament amb, almenys, mitja dotzena de drogodependents van a un petit gimnàs just al costat del cafè-concert El Molino. Entrenen —sense ànim de gairebé res— esports de contacte, ells ho anomenen boxa. Passegen pels carrers del Raval de Barcelona. Són usuaris del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) Baluard, la qual cosa popularment es coneix com una narcosala
A les dependències del recinte hospitalari de Peracamps s'atén cada mes 600 usuaris addictes. Pau Sevilla, jove d'acció, és un dels educadors de la Baluard. Cada matí se li regiren les entranyes quan arriben al centre de l'avinguda Drassanes consumidors accelerats amb motxilles carregades de problemes. "Els donem galetes i Cola-Cao", renega. L'educador feia mesos que cavil·lava en la recerca d'una solució que tragués els drogodependents de la seva letargia. A la sala hi havia precedents. Ja existeix un equip de consumidors que malgrat drogar-se, molts d'ells diàriament, són capaços d'oblidar durant uns minuts del jaco o la farlopa a canvi de donar puntades de peu a una pilota de futbol. Però Sevilla sabia que, de vegades, si ets un noi dolent, només pots despertar dels cops de la vida amb una ració de cops de puny. Un dia es va endur els seus guants de boxa al treball. L'educador va temptar un usuari de Baluard a practicar una mica en un descampat del portal de Santa Madrona. "Em va dir que havia estat campió al seu país, mai vaig saber si era cert. Malgrat que consumia diàriament, tenia molta tècnica i va haver-hi moments que em costava mantenir-lo. Em va ensenyar moltíssim", recorda. Aviat s'hi van unir altres usuaris. "Almenys, durant l'hora i mitja que practicàvem boxa posposaven el consum de substàncies", recorda Sevilla. "Hi havia veïns que s'apropaven i feien fotos. Per primera vegada en molt temps es veien integrats en algun lloc", admet l'educador.
Al món de la boxa va començar a córrer la veu. A José Antonio, Mani, li va arribar el passat octubre una foto del petit grup que havia organitzat Sevilla. "N'hi havia un amb els guants posats en una cadira de rodes... en veure la imatge vaig pensar: Aquest és el meu equip", diu el preparador físic. Ja hi havia equip i entrenador. En Mani i en Pau van trobar el gimnàs DKSR al Poble Sec. Allà entrenen, dues vegades per setmana, i això que la majoria dels púgils segueixen comprant la droga als narcopisos del Raval.
Cada dia, a primera hora, la sala Baluard rep els primers usuaris. Arriben nerviosos. Al rebedor demanen xeringues, "la qual cosa sigui amb la condició que no les comparteixin", poden triar entre les espanyoles i les americanes. "Gairebé tots demanen les espanyoles, en les quals l'agulla és extraïble", remarca la recepcionista.
L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASBP) manté que no hi ha hagut un repunt en el consum d'heroïna ni a Barcelona ni al Raval. "El 2004, es recollien mensualment als carrers de la ciutat 13.000 xeringues mentre que actualment no arriben a les 2.000", assegura un portaveu. El perfil del consumidor és el d'un home d'entre 26 i 25 anys. A Baluard realitzen consums supervisats sigui per via venosa o per via fumada. L'ASBP assegura que el nombre de morts per sobredosis ronda els 40 cada any a tota la ciutat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.