Mai falta el gol de Luis Suárez

Fins i tot en els partits més insípids i freds, la fórmula Messi-Luis Suárez resulta infal·lible per al FC Barcelona. Els blaugrana van necessitar una afortunada intervenció del 10 i una rematada de cap del 9 per derrotar el València. L'exercici defensiu de l'equip de Marcelino va ser excel·lent, insuficient per fer front a Messi i Luis Suárez i, al mateix temps, esperançador de cara a la tornada, moment en què el tècnic espera recuperar efectius perquè Mestalla cremi. Hi ha una plaça de finalista en joc i el València se sent animat davant d'una cita històrica en un torneig tan passional com la Copa, el torneig per excel·lència també per al Barça. Encara que el desgast és majúscul, els blaugrana se superen sempre sense concessions, un esforç renovat amb l'arribada de Valverde.

La trajectòria barcelonista té el seu mèrit si es té en compte la poca expectació que desperta la competició al Camp Nou (50.959 espectadors). Malgrat que no va tenir sort en atac, l'equip no va cometre errors en defensa, senyal de regularitat i estabilitat, extrapolables a la Lliga.

El Barça va apostar per guanyar el partit i per la ronda des de l'alineació, la mateixa que va presentar en el derbi dels quarts de final, rematada amb un tercer davanter com Aleix Vidal i no per un quart migcampista (Paulinho o Coutinho). Valverde era conscient de les limitacions del València, tocat per les absències de Guedes i Kondogbia, i volia arribar a Mestalla amb un bon coixí del Camp Nou. Però el pla del Barça no va funcionar del tot.

Encara que la determinació blaugrana contrastava amb la cautela del València, ningú amenaçava el 0-0. Els barcelonistes pressionaven sense rematar, i els jugadors de Marcelino es tancaven i defensaven millor. Atent al replegament, previngut davant de les transicions del València, el Barça funcionava bé en la pressió i fallava en la precisió, ben airejat pels laterals i poc fins als interiors, fins i tot Messi. Calia escalfar una bona estona per combatre el fred i la humitat del Camp Nou.

Poques ocasions

El Barça no acabava les jugades. Al seu joc de possessió li faltava ritme, lucidesa i xut perquè no es comptaven ocasions davant de Jaume Domènech. Els mitjos no se sincronitzaven amb els davanters i l'irreductible Aleix Vidal no parava d'intervenir. El partit es va convertir en un cant a la paciència blaugrana, mentre que el València sobresortia en l'anticipació, el bloqueig i l'organització defensiva, el segell de Marcelino.

A la mitja hora de joc no es comptava cap intervenció dels porters, amb Cillessen inèdit i Domènech molt ben protegit. Estèril, poc profund, i sense joc interior, el Barça no trobava la manera de trobar l'obertura d'un València ben tapat. La primera vegada que va sortir directe cap a l'àrea barcelonista, Sergi Roberto es va jugar la targeta vermella en una dura entrada a Pereira, substituït per Maksimovic.

No passava res perquè Messi no entrava en joc. El 10 es va despertar en sortir del camerino i va apuntar amb l'esquerra a Domènech. Encara que el xut va anar a parar al lateral de la xarxa, va ser molt celebrat per l'afició, escassa, avorrida, gelada, rondinaire per perdre la nit en una semifinal de la Copa del Rei. El València també es va espavilar, més a gust amb la pilota i amenaçador amb un bon xut de Parejo.

El partit es va obrir i els futbolistes van trobar espais per jugar, sobretot els del València, perquè el Barça no ajuntava bé les línies, massa llarg i sense desequilibrar, motiu de sobres perquè Coutinho entrés en escena. Llavors, en el moment en què s'encenien les emocions, van aparèixer les millors societats del Barça. Iniesta va tocar la pilota per a Jordi Alba, el lateral va connectar amb Messi i el 10 va construir una jugada preciosa des de la línia de fons que va culminar amb una deliciosa centrada al segon pal perquè la rematés de cap Luis Suárez.

Valverde va intensificar l'aposta amb Paulinho i Alcácer. El partit va virar a favor del Barça. És el que acostuma després d'una hora de joc, quan els rivals acusen la fatiga, i es veuen obligats a anar enrere per l'envestida del Barça. El València, no obstant això, va aguantar molt bé i fins i tot va obligar a una acció desesperada de Cillessen, que va calcular malament una sortida després d'una contra del planter de València.

Marcelino no té sort davant del Barça. El repte és immens: eliminar el campió i disputar el títol, cosa que, d'altra banda, el Barça de Messi i Luis Suárez no vol consentir. El 9 no perdona —16 gols en els 16 últims partits—, autor d'un gol de molt de valor a la Copa. Mestalla, però, no serà el Camp Nou.