El Suprem preveu inhabilitar la cúpula del procés al març, abans del judici

Si Carles Puigdemont busca noves tretes per saltar-se el dictamen del Tribunal Constitucional i aconseguir que l'investeixin president de Catalunya, el temps li va en contra. L'expresident i els quatre exconsellers que l'acompanyen des de fa tres mesos en la seva fugida de la justícia quedaran previsiblement inhabilitats per exercir càrrecs públics a finals de març, segons fonts jurídiques properes al Tribunal Suprem. I els poden inhabilitar perquè la Llei d'Enjudiciament Criminal permet adoptar aquesta decisió als qui exerceixin càrrecs públics i sempre que s'hagi dictat ordre de processament, l'investigat es trobi a la presó provisional i incorri en els delictes de terrorisme o rebel·lió.

Puigdemont i els quatre exconsellers que l’acompanyen en la seva fugida quedaran previsiblement inhabilitats per exercir càrrecs públics a finals de març

Fonts del Suprem especifiquen que la instrucció del jutge del Suprem Pablo Llarena ja s'aproxima al final, i és previsible que tots siguin processats per malversació, sedició i rebel·lió al març.

L'atribució d'aquest últim delicte és la que permet al jutge, segons l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, inhabilitar-los gairebé sobre la marxa. No caldrà esperar al judici ni al fet que la sentència, que pot dictar-se a finals d'any, sigui ferma. Només es pot inhabilitar sense sentència ferma un càrrec públic en el moment en què un jutge el processa i alhora dicti una ordre de presó. I sempre que concorri almenys un dels tres delictes següents: terrorisme, banda criminal o rebel·lió.

L'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix: “Quan una ordre de processament sigui ferma i s'hagi decretat la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en el seu exercici mentre duri la situació de presó”.

Els acusats que no estiguin reclosos  podran mantenir els seus càrrecs fins que hi hagi judici i la sentència sigui ferma

Puigdemont està pròfug de la justícia i manté l'acta de diputat obtinguda en les eleccions del 21-D. El jutge Llarena estudia dictar contra ell i la resta de fugits (Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, tot i que els tres últims han renunciat a l'acta de diputats) una ordre de detenció i ingrés immediat a la presó. En decretar-los presó i processar-los, es complirien els requisits per inhabilitar-los o bé descartar la possibilitat que accedeixin a un càrrec públic futur. Després de la previsible inhabilitació, Puigdemont podrà recórrer a la secció del Suprem, amb tres magistrats, que resol els recursos contra les decisions de Llarena. Però les diferents fases judicials es preveuen ràpides perquè el sumari ni tan sols ha de sortir de les parets del mateix Tribunal Suprem. El processament en ferm pot quedar resolt a finals de març, segons les mateixes fonts.

La causa contra la cúpula del procés independentista que instrueix el jutge Llarena afecta 28 investigats (cinc d'ells, presos, i set en llibertat provisional després del pagament de fiances). Els que no estiguin reclosos quan es produeixi el processament sí que podran mantenir els càrrecs fins que hi hagi judici i la sentència sigui ferma, cosa que pot passar a finals d'any si no sorgeixen obstacles processals ni maniobres dilatòries dels acusats, segons aquestes fonts.

Puigdemont, quan demana “garanties” per tornar a Espanya, i que fins i tot el deixin ser investit president, sembla aliè al dur panorama judicial que l'envolta. El mateix passa amb altres membres de la cúpula del procés, atès que els partits respectius els situen en càrrecs públics obviant que poden quedar inhabilitats per a un càrrec públic en qüestió de dos mesos. O, en el cas dels que ara es troben en llibertat provisional, d'aquí a un any.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va renunciar a repetir en aquest càrrec, però manté l'acta de diputada. Forcadell va quedar en llibertat provisional després que l'ANC abonés en nom seu una fiança de 150.000 euros. Davant de la seva duresa per haver esquivat la llei durant el procés secessionista en el marc del Parlament, funcionaris del Suprem encara recorden els precs que va llançar entre llàgrimes perquè el jutge Llarena no ordenés el seu ingrés a la presó ("Soc àvia i vull estar amb les meves netes, per favor, no vull anar a la presó, acato la Constitució...", va dir, abans d'abraçar-se a la funcionària que li va comunicar que el jutge havia decidit imposar-li presó eludible sota fiança).

Un altre membre de la cúpula que afronta una inhabilitació imminent és Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, un dels noms que sonava entre els independentistes com a substitut de l'expresident en cas que aquest no aconsegueixi la investidura. Sànchez està pres acusat de fomentar les mobilitzacions ciutadanes, i no ha renunciat a l'acta de diputat. 

Ordre europea de detenció

Amb l'ordre de processament ferma i en la qual constin fonamentats els delictes que s'atribueixen a Puigdemont i a la resta de fugits a Brussel·les, el Suprem té intenció de tornar a activar l'ordre europea perquè se'l detingui i l'entregui a Espanya. Es cursarà davant del país on es trobin. I la idea és fonamentar bé en la interlocutòria els delictes que se'ls imputa perquè l'Estat on s'amaguin conegui amb detall els greus delictes dels quals se'ls acusa i evitar la temptació de limitar l'abast d'aquests delictes, sempre segons els citats mitjans jurídics.

La Fiscalia s'haurà d'esmerçar a fons perquè, al voltant de l'octubre, quan està previst que s'iniciï el judici contra la cúpula del procés, pugui acreditar davant de la sala penal del Suprem el delicte de rebel·lió pel qual se'ls processarà i que comporta penes de fins a 25 anys de presó. Aquest requereix violència, però no és fàcil provar-ho. Encara que hi ha enregistraments de guàrdies civils que fugen apedregats en un poble, cotxes del cos estatal destrossats i retenció per la força de la comissió judicial que va escorcollar la Conselleria d'Economia el 21 de setembre, no és fàcil provar-ho. Cal connectar aquest delicte amb els acusats i provar que van ser ells els qui el van atiar o el van promoure. Però aquesta serà una altra fase.

Les proves que ja consten al sumari (escoltes telefòniques, un full de ruta que descriu minuciosament un pla criminal organitzat sobre com aconseguir la independència ignorant la llei i també una agenda manuscrita que es va trobar a casa del número dos de l'exvicepresidente Oriol Junqueras) sí que auguren una previsible condemna per sedició (almenys deu anys de presó) i una altra per malversació de fons públics (cinc anys). És a dir, en l'horitzó judicial d'una bona part dels acusats poden esperar almenys 15 anys de presó, calculen els citats mitjans jurídics. Amb la consegüent inhabilitació.

Oriol Junqueras, intern a la presó d'Estremera, a qui fonts judicials li reconeixen “dignitat” per ser conseqüent amb els seus actes i, a diferència de Puigdemont, afrontar-los sense fugir de la justícia, també pot quedar inhabilitat a finals de març. I, tret que la situació s'estabilitzi i desaparegui el risc de reiteració delictiva, tampoc és previsible que surti de la presó en els propers mesos. Ni ell ni els altres presos. Portar-lo en un furgó policial al Parlament perquè voti, com pretenen els presos, no és viable, segons les citades fons. I encara menys després de les protestes multitudinàries que ocasionalment hi ha a la Cambra de representants catalans i l'actual absència d'un Govern. 

Immediat ingrés a la presó

Ja han començat a córrer els dos mesos que estableix la llei perquè el Parlament triï un president. Mentrestant segueix vigent l'article 155 i, després d'aquests 60 dies, la potestat de convocar o no eleccions estarà en mans del Govern central. El Tribunal Constitucional pràcticament ha impedit la investidura de Puigdemont en impedir-li ser president a través d'una pantalla de plasma o mitjançant una persona superposada o delegada. I si torna a Espanya, abans d'acudir al Parlament ha de posar-se a la disposició del jutge Llarena, que ordenaria el seu ingrés a la presó immediatament. Al marge que llavors ja pot haver quedat inhabilitat.