Barcelona tindrà una biennal de cultura a la tardor i una altra de ciència al febrer

Ha assumit la cartera de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona en forma de comissionat 15 mesos abans de les properes eleccions municipals i ha estat el tercer titular d'aquesta àrea en el govern d'Ada Colau, després d'una primera etapa de Berta Sureda, que també va ser comissionada, i la del regidor socialista Jaume Collboni, liquidada per l'impacte del procés en el pacte de govern municipal. "No és normal que en menys de quatre anys sigui el tercer responsable", ha assumit el politòleg Joan Subirats en el seu primer contacte amb els mitjans de comunicació per explicar quins projectes desenvoluparà en la resta de mandat, quines són les prioritats i l'estat d'algunes de les iniciatives llançades pels seus antecessors i si les continuarà impulsant o no.

"Soc molt conscient que queda poc més d'un any i per això crec que el més important és definir les línies estratègiques i llançar propostes encaminades a definir la política cultural de la ciutat en un futur", ha explicat. Entenent la cultura com a debat d'idees, més enllà de la gestió de grans equipaments, Subirats ha anunciat l'engegada de dos biennals que es faran a Barcelona seguint el model d'algunes ciutats italianes, com Mòdena o Torí. Hi haurà un festival de tardor, segurament a l'octubre, que encara no té nom i que girarà a l'entorn del pensament, la filosofia i les arts vives "en el qual estan cridats a participar tots els centres culturals de la ciutat, però amb la idea de situar els debats al carrer". La durada serà d'una setmana. L'altra biennal se centrarà en la ciència i les dones "per la importància que li atorga aquest ajuntament a les polítiques de gènere", ha subratllat, i coincidirà amb les festes de Santa Eulàlia del mes de febrer. Com a teòric que és amb una àmplia visió de la sociologia i el fenomen urbà, Subirats pretén amb aquestes dues biennals que Barcelona debati sobre les realitats que envolten Barcelona com a ciutat global i local que és.

Subirats ha apuntat que una de les principals línies estratègiques de la seva política passarà per reforçar la cultura com a debat de ciutat des de la proximitat i el territori davant d'una gestió més centrada en l'impacte dels grans equipaments: "Jo no parlo de consum cultural, sinó d'educació cultural", ha matisat en completa sintonia amb l'ideari dels comuns. Seguint aquesta argumentació, el delegat continuarà amb algunes de les iniciatives promogudes per Berta Sureda, com la descentralització i el desenvolupament de noves normatives per afavorir la música en viu en petits locals i també el control de la precarietat en els llocs de treball del sector cultural. De l'etapa de Collboni, el delegat de Cultura s'ha compromès a seguir amb l'impuls de la política editorial, les ajudes al sector audiovisual i les fàbriques de creació: "Entenc que són mesures de govern, no exactament de Collboni". En relació amb els múltiples fronts culturals oberts aquests últims anys i d'altres que s'arrosseguen des de fa més temps, aquestes són les idees del nou delegat de Cultura:

Biblioteca provincial. L'Ajuntament de Barcelona vol donar un nou impuls al projecte definit i aprovat fa gairebé una dècada amb el Ministeri de Cultura, que no avança des que se'n va fer el projecte arquitectònic. "Les biblioteques són un equipament central de la política cultural i cal definir el que ha de ser un centre pensant en el 2030. Un nou tipus de biblioteca que fa falta", ha dit. Per reprendre l'assumpte, el delegat està pendent d'una trobada amb el Ministeri de Cultura.

Pavellons de Montjuïc. En l'etapa de Collboni, l'Ajuntament va arribar a un acord amb la Fira per tenir l'ús de part del pavelló de la Reina Maria Eugènia de Montjuïc. La idea de l'anterior tinent d'alcalde era que aquest espai es destinés a exposicions internacionals que moltes vegades no tenen cabuda a la ciutat per falta d'espai. El MNAC ha reivindicat aquest espai com l'idoni per poder ampliar la superfície expositiva i que fes d'avantsala del museu, seguint la idea –també frustrada– de fer d'aquesta zona "la muntanya dels museus". Subirats ha avançat que la finalitat d'aquesta "gran" superfície serà cultural, sense especificar res més: "Haig de parlar més, entre d'altres, amb el director del MNAC".

Fabra i Coats. Sense voler destacar una de les fàbriques de creació sobre les altres, Subirats va avançar que la Fabra i Coats reuneix un complex i complet entramat d'activitats de barri que funcionen molt bé i que la seva potencialitat anirà a més: "La volem convertir en un autèntic equipament de ciutat i per això mateix se'n farà un projecte global abans de l'estiu". Per aquest motiu, el concurs que estava pendent de convocar per a la direcció del centre d'art de la Fabra i Coats s'ajornarà fins a l'estiu perquè entenen que s'ha de vincular a la resta de les activitats del conjunt.

Casa de les Lletres. La idea de destinar els edificis de titularitat municipal de Roc Boronat a la Casa de les Lletres com a caserna general de la capitalitat editorial de Barcelona promoguda per Jaume Collboni no està del tot clara amb Subirats, que ha precisat que el concurs arquitectònic de reforma dels edificis es farà, però que volia afrontar amb el sector el projecte en si i quina projecció tindria.

L’Hermitage. Amb la modificació de qualificació de territori portuari acordada pel Port i l'Ajuntament la setmana passada, el Port podrà decidir canvis d'usos a la nova bocana: "Es tracta d'una iniciativa privada, però a l'Ajuntament el que el preocupa és la qualitat cultural, el projecte artístic i el pla de viabilitat. Si es concreta una proposta, discutirem aquests aspectes".

Grec a l’agost. L'any passat es va obrir el teatre Grec de Montjuïc com a festival d'estiu i ho va explotar el grup Mas & Mas. L'acord era per un any prorrogable. "Depèn del que passa amb la taxa turística", ha contestat el delegat quan li han preguntat si aquest any hi hauria continuïtat. La qüestió és que l'any passat el Consistori va subvencionar aquest obertura amb 400.000 euros que procedien del que s'havia recaptat amb la taxa turística. Una recaptació sobre la qual el Consistori vol negociar amb la Generalitat, unes converses que ara són complexes d'encarar pel buit al Govern català.