_
_
_
_

L’home que ho sabia tot de Picasso

Una exposició aprofundeix en la intensa i llarga relació entre el pintor i el poeta Josep Palau i Fabre

José Ángel Montañés
Palau i Fabre amb Picasso a Cannes el 1965.
Palau i Fabre amb Picasso a Cannes el 1965.Fundació Palau

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) va ser poeta, dramaturg, traductor, assagista i gran expert picassià, autor d'una vintena de llibres que segueixen sent fonamentals per comprendre la vida i l'obra de l'artista. Però a diferència d'uns altres que han investigat el pintor, ell va comptar amb el suport de Pablo Picasso que el va ajudar proporcionant-li dades i documentació. Palau i Fabre va voler saber-ho tot de Picasso i aquest assegurava que era el millor i principal especialista en la seva obra: “Quan vulguis saber una mica de mi, li preguntes a ell”, deia el pintor malagueny. L'exposició Palau mira Picasso, que pot veure's a la seu de la Diputació de Barcelona (fins al 5 d'abril), analitza l'interès de Palau i Fabre cap al geni des que es van conèixer, el 1947, fins després de la mort de Picasso, el 1973.

L'admiració de Palau i Fabre el va portar a reivindicar no només la intensa relació entre Picasso i Catalunya, fins a aquest moment ignorada. També a localitzar els llocs vinculats amb la biografia picassiana. I en això també el va ajudar el pintor, que va crear per a ell un itinerari des de la seva Màlaga natal fins a París, passant per la Corunya, Barcelona, Madrid, Horta de Sant Joan o Gósol. Palau i Fabre va viatjar a aquests llocs i va localitzar els habitatges i els estudis on Picasso va viure i va treballar. “I els va fotografiar amb la seva càmera, ja que Palau i Fabre va actuar com un Sherlock Holmes amb Picasso, investigant les escenes del crim.

L'exposició mostra tots aquests llocs. Entre ells, el primer estudi que Picasso va tenir a Barcelona, al número 4 del carrer de la Plata, on ara hi ha un hotel. Aquí va pintar els famosos terrats de Barcelona que poden veure's al Museu Picasso”, explica Víctor Fernández, comissari de l'exposició que arriba a Barcelona després de veure's al Museu Picasso de Màlaga i a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac (Maresme).

L'itinerari vital creat per Picasso per a Palau i Fabre.
L'itinerari vital creat per Picasso per a Palau i Fabre.J. Á. M.

Manuscrits inèdits

Palau també va fotografiar l'estudi de Bateau-Lavoir de París, on va néixer el cubisme i on Picasso va pintar, entre altres quadres, Les senyoretes d'Avignon. Com l'edifici s'havia cremat, Picasso li va fer un esquema de com era l'habitació, un senzill dibuix que pot veure's a la mostra juntament amb algunes de les innombrables dedicatòries que el pintor va fer en llibres i publicacions al seu amic. El 1964 Palau va poder fotografiar Picasso i la seva parella Jacqueline a La Californie, a Cannes, immortalitzant la parella de forma relaxada. Tant, que en una d'aquestes fotos Picasso està orinant en ple carrer.

Un lloc gairebé desconegut a Caldes d'Estrac

La Fundació Palau va néixer el 2003 a Caldes d'Estrac per conservar, difondre i exhibir el fons de Josep Palau i Fabre. A la sala Estimat Picasso es presenten una cinquantena d'obres del genial pintor que Palau va adquirir al llarg de la seva vida o va rebre directament de mans de Picasso, amb el qual va tenir una amistat de 25 anys. Aquest nombre d'obres converteixen la Fundació Palau en el segon centre picassià de Catalunya —després del Museu Picasso de Barcelona— cosa que la majoria de persones desconeix. El 2016 van visitar el museu de la capital gairebé un milió de persones. La fundació Palau, només 5.255 persones.

Entre la documentació, la gran majoria inèdita, algunes anotacions manuscrites del malagueny, com la que va fer per certificar el primer quadre que va pintar quan era un nen, una marina del port de Màlaga en la qual va escriure: “Això ho vaig pintar jo”. O just el contrari. Una nota al costat d'una obra que va publicar Gazeta Il·lustrada el 1970 amb les obres donades pel pintor per al museu Picasso de Barcelona, en la qual es reproduïa una obra que va assegurar que no havia pintat ell: “Aquest retrat no és fet per mi, sinó pel meu condeixeble Rius, a l'escola de la Llotja. Picasso, 20 de maig del 1970”.

L'última de les fotos és la de Palau fotografiat el 1973 al costat de la residència de Picasso. Jacqueline no només va llançar per la finestra la corona de flors que havia enviat Dalí quan es va assabentar de la mort de Picasso, tampoc va deixar entrar un dels fills del pintor, ni el seu amic Palau i Fabre, que va haver d'acontentar-se amb retratar-se amb un dels murs de l'enorme finca.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_