L’Espanyol posa fi a la imbatibilitat del Barça

Un suplent amb bons apunts de futbolista, blanc-i-blau des de prebenjamí i de nom Melendo, va posar fi a la condició d'invicte del Barça. La derrota blaugrana va ser insospitada i sorprenent pel moment, per l'estadi i pel partit, insípid i comprimit, resolt en dues jugades oposades: Diego López li va parar un penal a Messi i Melendo va marcar el seu primer gol com a professional quan el partit expirava en la millor ocasió de l'Espanyol. L'error del 10 va animar els blanc-i-blaus i va desmoralitzar els blaugrana, que van marxar del partit de mala manera, conformats amb el 0-0. El Barça no queia des de la Supercopa, invicte durant 29 partits, abatut en un camp, el RCDE Stadium, del qual no havia sortit mai vençut des que es va inaugurar. Ningú hauria dit que es disputava un derbi fins que va fallar Messi, tret de l'esbroncada de l'afició i els exabruptes dels futbolistes amb un àrbitre calamitós: De Burgos Bengoetxea. La passió només es va deixar notar en la febre de la graderia i en les faltes: 18 de l'Espanyol per 7 del Barça.

Tots dos entrenadors havien coincidit a alinear un sol davanter, els dos símbols dels seus respectius clubs: Messi i Gerard Moreno. La diferència era el desplegament dels equips, més ambiciós el blaugrana (4-3-3) que el blanc-i-blau (4-5-1), especialment protegit, molt protegit per dins, pendent de les acceleracions del 10 o fals 9 del Barça. L'Espanyol pensava sobretot en el Barça, i en el 5-0 que van encaixar al Camp Nou a la Lliga, i el Barça, en canvi, tenia molt present el partit de tornada i la visita diumenge al Villamarín. Les precaucions eren moltes i les rotacions, transcendents, perquè no formaven Alba, ni Rakitic, ni Luis Suárez. Els plans de l'entrenador feien preveure un partit amb molt pocs espais, propici per a les friccions, amb l'afició expectant davant de la capacitat de desequilibri de Gerard Moreno i de Messi.

El 10 del Barça rebia amb facilitat, mentre que la pilota no arribava fins al 7 de l'Espanyol. Als jugadors de Quique els costava sortir amb la pilota des del seu camp, arremesos pels blaugrana, reiteratius amb les arribades de Messi. Al de Rosario, però, li faltava la punteria per rematar el control del partit i cabal de joc del seu equip, com si li fallés la referència de la porteria o trobés a faltar Luis Suárez. No responien tampoc els futbolistes de Quique Sánchez Flores als crits d'ànim de la seva afició, entregada i alhora grollera amb els insults cap al Barça i Piqué.

La resistència local

L'Espanyol només es va animar una mica quan va voler veure que no era el dia de Messi. No és que prengués el camp blaugrana, sinó que es va estirar una mica, i va propiciar una certa retirada del Barça. Els blaugrana ja no pressionaven tant i els espanyolistes tampoc patien tant al voltant de la porteria Diego López. Tots dos semblaven conformes amb el que passava a l'espera del descans i que els tècnics pintessin un nou partit amb els canvis, expectants com estaven jugadors com Suárez o Leo Baptistao.

El brasiler va sortir tot just quan es va reprendre el partit en substitució de Darder, un canvi que convidava els blanc-i-blaus a estirar-se encara més i a activar a Gerard Moreno. Les millors oportunitats, no obstant això, continuaven sent del Barça, airejat des de la banda dreta per Sergi Roberto. El lateral va caure per l'acció d'Aaron Martín quan enfilava l'àrea i l'àrbitre li va perdonar l'expulsió i va ser envestit després per Granero. El col·legiat va xiular penal i llavors va aparèixer la figura de Diego López. El porter va aguantar i va endevinar el xut de Messi, a baix i a l'esquerra, el costat habitual del 10. El millor jugador del món no és un especialista des del punt de penal: tres encerts i tres errors en la temporada 2017-2018. L'encert del porter, que ja li havia parat un penal a l'argentí quan jugava al Vila-real, va aixecar els ànims d'un Espanyol que fins llavors estava capcot.

Messi es va quedar aturat, sol i fora del partit, fins i tot ja amb Luis Suárez. Els blaugrana es van encongir després de la retirada dels innocus Aleñá i Denis Suárez, i els blanc-i-blaus van aixecar el cap, enfortits pel seu exercici de resistència, revitalitzats per Diego López. A l'exercici de supervivència només li faltava el gol de la victòria per quadrar el partit perfecte, el derbi somiat, una situació ideal per a l'aparició d'un perico com Melendo. El jove volant va rematar una excel·lent jugada de Víctor Sánchez i Marc Navarro. Un gol que té gust de glòria per a l'Espanyol perquè va posar fi a la condició d'invicte del Barça i li concedeix esperances d'eliminar al campió de Copa al Camp Nou.