“Els equips grans també guanyen així”

Les Lligues es guanyen en les visites als camps humils. En terrenys com Leganés o Cornellà. El València ho sap de sobres, perquè no ha oblidat la seva història, la dels humils que, de tant en tant, tenen una alegria. De l'última (la Lliga del 2003-2004) fa més de deu anys. Després encara va guanyar una Copa. I en l'última dècada ha estat el club el que ha generat més notícies que l'equip. Fins a aquest curs.

Les xifres d'aquesta temporada, ni un partit perdut encara, són de rècord. I el València guanya fins i tot sense agradar-se. Ni agradar. Com aquest diumenge. Així ho va reconèixer Santi Mina, autor del segon gol: “El València sempre ha estat un equip gran, hem demostrat que estem preparats per competir contra qualsevol equip. Els equips grans també guanyen així. La propera jornada tindrem una batalla igual o més dura”, va rematar, en referència al FC Barcelona, l'equip que té més a prop, en xifres (són els únics dos equips invictes) i a la taula, a quatre punts, el seu proper rival, el diumenge a Mestalla.

A Cornellà, l’Espanyol li va poder complicar la vida a l'equip che. O l’hi va poder complicar ell mateix, qui sap. Marcelino va reservar Zaza, amb problemes al menisc i quatre grogues; i va reservar Soler i Guedes, que van disposar d'alguns minuts en el segon temps, necessària la seva presència per recuperar el control al centre del camp i retornar la personalitat a l'equip. Coses del futbol, l'autor del primer tant visitant va ser Kondogbia, gris en les seves tasques ordinàries, encertadíssim en un tret des de la frontal de l'àrea que va treure els blanc-i-blaus del seu somni i el València de la seva letargia.

“Les victòries saben a glòria, treballem molt dur totes les setmanes. I sabem que tard o d'hora arribarà la primera derrota. Per això sap a glòria”, va concedir Rubén Uría, segon entrenador del Valencia, en conferència de premsa després que Marcelino fos expulsat. El partit d'aquest diumenge, a més, va ser el primer en el qual el València (el segon equip més golejador de la Liga, 31, dos menys que el Barça; 11 gols en contra) va aconseguir deixar la porteria a zero fora de casa. “Seguim complint i batent rècords, estem francament feliços. Ens agrada que la parcel·la defensiva, que treballem tant, es mantingui a zero”, va assumir.