Puigdemont i ERC mostren les seves diferències quatre dies abans de constituir-se el Parlament

Carles Puigdemont i Esquerra Republicana van exhibir dissabte en els seus conclaves les seves profundes diferències, a quatre dies de la constitució del Parlament, sobre com afrontar la legislatura. L'expresident va considerar, en un missatge des de Brussel·les al seu partit, el PDeCAT, que seria un “frau democràtic” que s'obstaculitzi la seva eventual investidura. Amb aquesta posició, no va fer cas a Marta Rovira, número dos d'ERC, que poc abans havia considerat que és “urgent” recuperar les institucions i afrontar “amb absolut realisme les dificultats”.

Junts per Catalunya i ERC van aconseguir dimecres un acord de mínims per desbloquejar la legislatura però la investidura segueix encara en l'aire. La llista de l'expresident i la cúpula del PDeCAT defensen que Puigdemont assumeixi el càrrec per la via telemàtica mentre que Esquerra espera que els lletrats del Parlament desestimin una fórmula en la qual no creuen. Però aquesta serà la segona part de la història perquè ERC vol anar pas a pas. Davant un centenar de membres del Consell Nacional, que va rebre a la direcció amb una llarga ovació i dempeus, Rovira va estimar “urgent” posar les institucions catalanes en mans de la majoria triada pels ciutadans per no “perpetuar” l'aplicació de l'article 155. I el primer pas “indispensable”, va dir, és constituir la Mesa del Parlament per no “malgastar” la victòria a les urnes.

Els dos socis van despullar en les seves reunions les seves diferències i va quedar constatat que caminen a ritme desacompassat. Els dos van coincidir que no poden permetre que el PP, últim partit de l'arc parlamentari a Catalunya —té, com la CUP, quatre escons, però menys vots— segueixi dirigint la Generalitat però discrepen de l'estratègia.

Acompanyat pel seu partit —Neus Munté, la presidenta del PDeCAT, va avalar la via telemàtica— Puigdemont es va aferrar a la seva legitimitat i al resultat electoral —segona força després de Ciutadans però primera de l'independentisme— perquè no es “subverteixi” el mandat democràtic amb debats reglamentaris. “El Govern parla i actua igual que abans de les eleccions”, va criticar Puigdemont. Per això, va titllar de “frau democràtic” que se li impedeixi accedir al càrrec: “Els que governen Catalunya des de Madrid, sense vergonya, amb el 4% dels vots [el PP] diuen que no es pot governar des de l'exili o des de la presó amb el 47% dels vots”.

Rovira, que va evitar al·ludir a la investidura, va tirar de pragmatisme i va reclamar donar passos “sòlids, ferms, clars i contundents”. No va ser casual la seva crida a afrontar la delicada situació política i jurídica amb “absolut realisme” i va optar per advertir de les conseqüències que implicaria que el PP segueixi controlant la Generalitat. “Tenen en el punt de mira la sanitat, el model d'escola pública, les finances, Tv3. Quant temps aguantarà Tv3 la política del PP? Quan el nostre país la internacionalització de l'economia sense les delegacions exteriors?”, es va preguntar. No només això: va dir que els farà falta buscar aliances i explorar “les fronteres de l'independentisme” per “seguir creixent i ser més forts”.

Va ser aquest una clara picada d'ullet als comuns que, sense desitjar-ho, es poden erigir en claus. Catalunya en Comú-Podem compta amb vuit escons que resultaran vitals perquè, quan falten quatre dies de la constitució del Parlament, no se sap amb quants diputats comptarà la majoria independentista. Junts per Catalunya (34), ERC (32) i la CUP (4) sumen 70 —la majoria absoluta són 135— i l'interrogant està en els vuit encausats (els tres a la presó i els cinc de Brussel·les). El jutge del Suprem impedirà a Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sánchez que surtin de presó per acudir a la sessió. Però, paral·lelament, convida a la Mesa, a autoritzar el vot delegat. No hi ha dubtes que ho farà amb la qual cosa el vot independentista, en el pitjor dels casos, es quedaria, en 65 escons.

La foto de com es constituirà el Parlament segueix, per tant, borrosa i tot apunta que no estarà fixa fins al final. El bloc constitucionalista suma 57 —Ciutadans, 36; PSC, 17 i PP, 4— i aconseguiria els 65 amb els 8 dels comuns. Però això no passarà: Elisenda Alamany, portaveu dels comuns, va reiterar per tercera vegada que no contribuiran a forjar una majoria alternativa que no existeix i sustentada en la “via repressora”.