Barcelona es blinda contra el terror

El rellotge marcava les 16.57 del passat 17 d’agost. Younes Abouyaaqoub va fer un cop de volant a la furgoneta blanca que conduïa pel carrer Pelai. Va accedir a la part central de la Rambla i va començar a zigzaguejar. 16 persones van morir i 137 persones van resultar ferides en l’atemptat de Barcelona i en el posterior de Cambrils. La capital catalana va quedar magolada. Cinc mesos després, ha canviat la seva fisonomia per prevenir-ne nous atacs. Un record d’aquella cicatriu són les barreres amb què s’han protegit llocs emblemàtics de la ciutat —La Rambla, els voltants de la Sagrada Família, el Portal de l’Àngel o la Catedral—.

La Junta de Seguridad Local de Barcelona es va reunir sis dies després dels atemptats. Va prendre diverses decisions: més efectius patrullant els carrers i un nou subgrup multisectorial —Guàrdia Urbana, Mossos, Bombers, Policia, Guàrdia Civil, emergències i mobilitat— amb una missió clara: analitzar els riscos i les debilitats de seguretat de la ciutat per solucionar-los. A meitat de novembre, aquest subgrup va demanar a la junta tot un seguit de mesures. Es van aprovar immediatament. En qüestió de dies, es van blindar els llocs més icònics i turístics de la capital.

Els pilons del passeig, de 200 quilos, són els més resistents del mercat

L’Ajuntament de Barcelona va explicar que les mesures exigides pel subgrup són compatibles amb el model de ciutat pel qual aposta l’equip de govern de BComú. Cert o no, dies abans que els comerços comencessin la campanya de Nadal, el consistori ja havia instal·lat obstacles provisionals en el centre de Barcelona i en la zona de la Sagrada Família.

Jardineres gegantines, galledes de formigó, pivots i pilones s’han cronificat. Tres dels quatre carrers que envolten la basílica de la Sagrada Família (Marina, Sardenya i Provença) van ser peatonalitzades. Allí s’han instal·lat jardineres i galledes. El blindatge del temple el complementa el nou sistema de seguretat instal·lat per la fundació que construeix l’obra ideada per Gaudí, i que ha transformat els accessos en una mena d’arc de vigilància d’un aeroport. L’objectiu s’ha complert: els vehicles i vianants que accedeixen al temple ja no es barrejaran.

Des dels atemptats, i també abans d’aquests, agents amb armes llargues vigilaven els accessos de la Rambla i del Portal de l’Àngel. Allà segueixen. Ara, a més, una furgoneta com la que conduïa Younes no podria accedir a la Rambla a la velocitat amb què ho va fer. El Consistori ha instal·lat les pilones més resistents que existeixen al mercat. Cada accés al passeig central té diverses pilones Antibelier-H268 de la marca Benito. Un obstacle d’acer d’una altura de 1500 mm i un diàmetre de 273mm. Aquestes pilones es poden omplir de formigó i aconsegueixen un pes de 200 quilos. Un obstacle gairebé imbatible per a un vehicle que pretengui arrasar el passeig.

Amics de la Rambla —l’associació d’amics, veïns i comerciants de la Rambla i plaça Catalunya— va ser una de les entitats més afectades per l’atemptat de l’agost. El seu president, Fermín Villar, sosté que després del 17 d’agost “el nivell anímic” no és fàcil de recuperar. “L’acte terrorista és una nova cicatriu en la història de la Rambla. Ara hem de treballar per retre homenatge a les víctimes en el primer aniversari dels atemptats”, admet. “Considerem que les barreres són necessàries, però els agents han de seguir allà. No només per garantir la seguretat antiterrorista, sinó per evitar el tripijoc”, manté Villar. El president d’Amics de la Rambla sosté que les pilones Antibelier-H268 són una barrera adequada. “L’única pega que tenim és que a més de les pilones s’han col·locat unes galledes de formigó que potser seran ideals per a aquells que s’hi asseguin a consumir menjar take away, per la qual cosa necessitarem més neteja en el passeig”.

Barna Centre —que integra els comerciants, entre d’altres, de l’avinguda de la Catedral i el Portal de l’Àngel— també celebra que s’hagin instal·lat testos gegants i un altre tipus de barreres. “Els testos ens donen seguretat i humanitzen l’entorn, encara que ens van dir que seran substituïdes per d’altres de formigó”, diu la gerent, Isabel Rodríguez.

Ningú a l’Ajuntament és capaç, ara per ara, de donar una data perquè es retirin algunes de les barreres. De la mateixa forma que els ciutadans s’han acostumat a veure a policies amb armes llargues per les voreres, sembla que les pilones també han arribat per quedar-s’hi.