El 25% dels diputats independentistes electes estan imputats pel procés
Una condemna del Tribunal Suprem obligaria 18 parlamentaris a deixar l'escó de manera immediata
L’independentisme té un problema que el perseguirà el temps que duri la legislatura, si és que s'investeix president de la Generalitat i es forma Govern. 18 diputats secessionistes d'un total de 70, que conforma la majoria d'aquest bloc a la Cambra catalana, estan imputats per la justícia per la seva actuació al procés i podrien ser condemnats a elevades penes de presó i d'inhabilitació per al càrrec, la qual cosa els obligaria a deixar l'escó.
Una eventual condemna per rebel·lió, sedició o malversació a aquests 18 diputats electes, que són els càrrecs dels quals els acusa la fiscalia, no afectaria la majoria parlamentària, perquè serien reemplaçats per uns altres. No obstant això, aquesta sentència condemnatòria suposaria que la majoria dels líders que han participat activament al procés es veurien obligats a abandonar la seva activitat parlamentària. Seran jutjats pel Tribunal Suprem, possiblement en el termini d'un any, i si fossin condemnats a penes d'inhabilitació haurien de deixar l'escó de manera immediata perquè la sentència seria ferma i no hi hauria segona instància judicial a Espanya per recórrer, com li va succeir a l'exdiputat del PDeCAT al congrés Francesc Homs després de ser condemnat per desobediència per la consulta del 9-N.
Aquests 18 parlamentaris tenen en comú que estan investigats pel Tribunal Suprem, però es troben en situacions molt diferents. Encara no se sap si vuit d'ells, que es troben fugits o a la presó, prendran possessió de les seves actes o alguns hi renunciaran perquè no es vegi afectada la majoria independentista en la sessió de constitució del Parlament del proper dia 17 i al debat d'investidura.
Tots van ser triats en les candidatures de Junts per Catalunya o Esquerra Republicana en les eleccions del 21 de desembre. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret estan fugits a Brussel·les. L'exvicepresident Oriol Junqueras, l'exconseller Joaquim Forn i l'expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez es troben a la presó.
A aquests cal afegir altres deu diputats. D'ells, set estan en llibertat sota fiança: els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa van pagar 100.000 euros cadascun per quedar en llibertat després de 32 dies empresonats. En la mateixa situació es troba l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exvicepresident primer de la Cambra Lluís Guinó, que van abonar 150.000 i 25.000 euros per eludir la presó. La llista es completa amb la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, que ha estat l'última a sumar-se a la relació d'investigats pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i encara no ha estat citada a declarar, a més dels diputats republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.
Escorcoll a Economia
Aquests últims van ser detinguts el passat 20 de setembre, quan el registre de la Guàrdia Civil al Departament d’Economia de la Generalitat va derivar en les concentracions ciutadanes que van acabar amb l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquesta operació la va acordar el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, que haurà d'inhibir-se en favor del Tribunal Suprem quan Jové i Salvadó, que tampoc han declarat davant de la justícia, adquireixin la condició d'aforats en els propers dies després de prendre possessió de l'acta de diputat. A aquests 18 diputats independentistes investigats pel Suprem s'hi ha de sumar Joan Josep Nuet, de Catalunya En Comú-Podem.
Ademés, el jutge Llarena va ampliar el passat 22 de desembre la llista d'investigats per la seva participació a la declaració d'independència amb Artur Mas, expresident de la Generalitat; Marta Pascal, coordinadora general de el PDeCAT; Neus Lloveras, presidenta de la Associació de Municipis per la Independència; i les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. Tots estan pendents de declarar.
Puigdemont diu que tornarà després de ser investit
Junts per Catalunya busca un pla perquè Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya i ser reelegit president de la Generalitat. Amb el temps en contra, l'entorn de l’expresident matisa de nou la seva promesa electoral de tornar i assegura que només ho farà després de ser investit, segons ha informat aquest dilluns Catalunya Ràdio.
Per a això, insisteixen, és necessari mantenir la majoria independentista a la Mesa del Parlament, que és la que dirimeix els conflictes sobre la interpretació del reglament de la Cambra i podria plantejar la investidura telemàtica. El diputat electe republicà Roger Torrent ha insistit aquest dilluns en què han de ser els lletrats del Parlament els que es pronunciïn sobre aquesta opció. També ha insistit a tenir un Govern que pugui governar “des del minut u”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.