Inés Arrimadas: “Plantejarem una alternativa de Govern. Però quan toqui”

Inés Arrimadas, 36 anys, apura els seus últims dies de descans amb la família, en la seva localitat natal de Jerez de la Frontera (Cadis). A més de 1.000 quilòmetres de distància de Barcelona, s’aconsegueix la suficient perspectiva i calma per resistir les pressions que, des de tots els fronts, li exigeixen que faci valer el fet que Ciutadans hagi estat la força més votada el 21-D a Catalunya i que prengui la iniciativa. Assegura que l’estratègia del seu partit per vèncer l’independentisme ha estat l’encertada i demana tranquil·litat i un vot de confiança.

Pregunta. Després de convertir-se en la força més votada a Catalunya, un assoliment històric, per què renunciar a prendre la iniciativa?

Resposta. Realment, nosaltres ja hem pres la iniciativa respecte a la primera mesura, que és constituir la Mesa del Parlament. Aquí crec que hi ha un equivocació. Hi ha gent que ens demana que ens presentem ja a una investidura quan el Parlament encara no està constituït. I això no es pot fer. Primer cal constituir-lo. I a més, en un moment com aquest, la Mesa del Parlament serà un òrgan clau. Perquè ja ho va ser en la legislatura anterior. S’han fet les barbaritats que s’han fet gràcies a que la Mesa del Parlament estava al servei del separatisme. Per tant, ja hem pres la iniciativa. Nosaltres som la primera força política i ja hem reivindicat la presidència del Parlament de Catalunya. I ja hem iniciat, des del dia 27, les converses per presidir-lo.

P. Però dona la sensació de certa resignació, que s’ha permès als independentistes que siguin ells els primers a moure fitxa.

R. Aquest debat l’han obert el Partit Popular i el Partit Socialista amb una clara intenció de tapar els seus mals resultats a Catalunya. Què ha de dir un partit que ha tret quatre escons? Han de dir alguna cosa de Ciutadans perquè no es parli d’ells. Les estratègies que han seguit tant el PP com el PSOE han estat nefastes per al constitucionalisme a Catalunya. No han estat gens encertades. L’únic partit que ha tingut una estratègia encertada i que ha estat capaç de guanyar les eleccions ha estat Ciutadans. Per tant, calma i tranquil·litat, que estem fent el que hem de fer i en el moment que hem de fer-ho. Jo no tinc gens clar que els independentistes arribin a un acord, amb gent fugida de la justícia, gent a Brussel·les, gent a la presó... Sabem molt bé el que estem fent.

P. No és només qüestió del PP o del PSOE. La patronal catalana, Foment del Treball, també li ha demanat a vostè que intenti plantejar ja una proposta de Govern.

“No tinc gens clar que arribin a un acord els independentistes”

R. Foment del Treball té la necessitat que es dilueixi al més aviat possible la incertesa i es doni seguretat del que passarà. I tant de bo haguéssim pogut tenir un resultat en escons d’acord amb els vots, perquè aquest missatge ja s’hauria donat. Llavors, demano tranquil·litat. Anem a gestionar-ho de la millor manera possible. Sabem què estem fent. Crec que hem tingut una estratègia guanyadora. No només en el resultat de les eleccions, també en el relat, en comunicació, hem sabut donar-li la volta a la situació. Si haguéssim depès en un moment com aquest només del PP i del PSC, que Déu ens hagués agafat confessats. Si en unes eleccions com aquestes el constitucionalisme hagués depès del PP i del PSC, no em vull ni imaginar el resultat que hauríem tret. Tranquil·litat. Entenc que la gent vulgui solucionar els 35 anys de nacionalisme en cinc dies, però és que això, per desgràcia, no podrà ser.

P. No creu que per a molts pot ser frustrant que, una vegada més, s’assumeixi que són els independentistes els que han de governar?

R. És que no he renunciat a fer-ho, abans que hi hagi altres eleccions. El que passa és que això acaba de començar, així que calma, calma. Mai hem dit que no ho intentaríem. El que passa és que aquesta sensació d’urgència es produeix perquè PP i PSOE surten l’endemà de les eleccions per demanar que em presenti a una investidura. Per què? Perquè així no es parla del nefast resultat que han tingut. I el Partit Socialista, a més, s’ha passat tota la campanya dient que a mi no em farien presidenta. Se’m fa molt estrany que l’endemà de les eleccions ja m’estiguin pressionant perquè em presenti. Entenc, llavors, que han canviat d’opinió i que em votaran ara, no? El que fan és més una estratègia de partit que una estratègia del constitucionalisme. Si el PP i el PSOE estiguessin pensant més en el constitucionalisme que en partidets, no estarien en aquesta estratègia.

P. Si finalment es llança a formar Govern, buscaria el suport del partit de l’alcaldessa Ada Colau?

“Veurem si a cinc dies d'uns altres comicis els comuns votarien ‘no’ a la meva investidura”

R. Amb els comuns hauríem de parlar, clarament. Jo mai m’he negat a parlar amb els comuns per, posem pel cas, mitjançant la seva abstenció, poder arribar a la presidència. Jo mai he posat el veto als comuns. Tots els partits que puguin contribuir a parar la bogeria que està succeint a Catalunya —la fugida d’empreses, la fractura social, la baixada d’inversions...—, evidentment, serà benvingut. Si vostè em pregunta, per formar Govern? Home, serà molt complicat. Però converses per poder desencallar aquesta situació, per poder governar la Generalitat, perquè s’abstinguin almenys... per descomptat que sí. Mai m’hi he negat. Ara bé, què faran els comuns? Doncs, han dit per activa i per passiva que votaran que no a la meva investidura, però bé, ja veurem..., ja veurem, si queden cinc dies per convocar unes segones eleccions i només amb una abstenció es pot treure endavant una investidura, ja veurem si ells al final segueixen votant que no.

P. La seva estratègia se centra llavors a forçar-los a evitar unes noves eleccions?

R. Bé, no ho plantejo com una estratègia, sinó com una realitat. És el que pot passar. La realitat és la que és. A mi m’agradaria que n’hagués passat una altra, que la majoria en escons hagués estat diferent. Simplement, amb una llei electoral justa hauríem tingut l’opció de governar. Però com que això no ha passat, els conec bé, sé què faran els partits independentistes i quins són els seus punts febles —perquè els conec, conec el seu relat, conec els seus candidats, conec les seves discrepàncies de partit...—, llavors sé que l’estratègia més intel·ligent per al constitucionalisme és la que estem seguint.

P. Esperar llavors que fracassin?

“El PSC ha assumit absolutament el discurs nacionalista”

R. Ells són els que han decidit posar a les seves llistes a gent amb gravíssims delictes a l'esquena, i gravíssimes imputacions. Ells són els que han decidit posar gent que és a la presó, ells són els que han decidit dir que el seu candidat és el president Puigdemont, i que és un president holograma... No ho hem fet nosaltres. Ells han plantejat coses que són impensables. Si no són capaços —i hi ha moltes possibilitats que no en siguin— nosaltres tindrem l'obligació i ho farem, de plantejar una alternativa, clar que sí, però quan toqui, no ara que és el que voldria el senyor Puigdemont. El senyor Puigdemont voldria que jo em presentés el dia 18 a la investidura perquè fracassés.

P. En el seu moment va parlar vostè d'incorporar independents a un futur Governo de Catalunya. Creu que hi ha una part encara rescatable de l'independentisme?

R. El que sí que crec és que hi ha persones, més enllà de parlar de partits o de corrents, hi ha persones independents que no tenen carnet de partit i que poden aportar el seu granet de sorra a un govern transversal a Catalunya amb el projecte que fa falta en aquest moment. Jo he parlat amb molta gent i en aquests anys hem fet molta feina per governar.

P. Vistos els seus resultats electorals, quan creu que van començar a equivocar-se a Catalunya el PP i el PSOE?

R. Fa moltíssims anys. Sense reformar Espanya, sense canviar la llei electoral. Pactant amb els nacionalistes a canvi de mirar cap a un altre costat amb tot el que estava passant a Catalunya, fent tripartits amb Esquerra en els quals el PSC li va donar mitjans de comunicació i... Educació! És que després ens queixem! Han pensat més en els seus partits que en el seu país. El nacionalisme no creix en països que van bé, que són il·lusionants i que estan orgullosos dels seus símbols i dels seus èxits.

P. És especialment dura amb el PSC...

R. El PSC ha assumit absolutament el discurs nacionalista. De fet, ho hem vist en l'última campanya. Quan Iceta deia coses que no responien en sentit majoritari dels seus votants sinó a la lògica nacionalista, com parlar de Catalunya i d'Espanya com si anessin dues realitats separades, parlava de privilegis, parlava d'indults... La gent no va poder entendre en campanya que es negués a pactar amb nosaltres i que digués per activa i per passiva que amb Ciutadans no pactaria, però ja estava preparant l'indult del senyor Junqueras. Això no ho va entendre ningú. Els seus votants no ho van entendre.

P. Ha après alguna cosa l'independentisme després d'aquest desenllaç tan traumàtic?

R. Quan parlem de l'independentisme, a mi m'agrada molt distingir entre el que són els partits independentistes i els líders independentistes de la realitat social que dona suport a l'independentisme. A mi em sembla que els més irresponsables han estat els líders dels partits independentistes que, sabent que tot el que estaven dient era mentida, seguien dient mentides. En aquesta campanya, Puigdemont, i Esquerra, i tots, han continuat mentint. Han dit que si guanyaven les eleccions ell seria president, que traurien la gent de la presó, que podrien seguir fent la seva ruta independentista i que els acceptarien a Europa. Tot això ha estat mentida una altra vegada. La seva gran promesa és una gran mentida. N'han après? Jo no sé si en el seu fur intern n'han après però, per descomptat, el missatge que hem llançat al món en aquestes eleccions és que la primera força a Catalunya és una força clarament constitucionalista i que defensa clarament la unió de Catalunya amb la resta d'Espanya i amb la resta d'Europa. I això és un gran pas. Ens havien guanyat la batalla del relat en aquests anys. Ara comencem nosaltres a guanyar la batalla del relat. Però per a això has de tenir una estratègia comunicativa clara. Has de poder guanyar-los a les eleccions. Has de poder parlar sense complexos. Has de poder anar-te'n a Europa i a Brussel·les a rebatre el que ells estan dient a Europa i a Brussel·les, com hem fet nosaltres...

P. Parlar sense complexos... Crida l'atenció que al final de tota aquesta crisi, del que més es parli és d'una proposta com Tabàrnia...

R. Que quedi clar que nosaltres no donem suport al fet que se separi Tabàrnia de la resta de Catalunya. No som independentistes ni dins d'Espanya ni dins de Catalunya. Però sí que és com una broma, una ocurrència, que desmunta molt bé els arguments independentistes, perquè de sobte veus persones independentistes fent servir els arguments unionistes per rebatre els arguments de Tabàrnia. Ha mostrat la fragilitat dels arguments independentistes. Tabàrnia és una broma argumental fantàstica per posar davant del mirall els partits independentistes, perquè els veus utilitzant les tesis no independentistes per rebatre Tabàrnia. Jo crec que quan passi una mica el temps veurem amb més perspectiva què està passant a Catalunya. De vegades sembla que estem una mica frustrats perquè no hem aconseguit tenir una majoria en escons ja, en aquestes eleccions, i sembla que no ha servit per res. Però no és així: estem aconseguint moltes coses que no s'havien aconseguit en els últims anys. La gent ha sortit en massa al carrer. Vostè sap què és treure un milió de constitucionalistes al carrer? Això era impensable. Hi ha barris a Catalunya que estan ara plens de banderes espanyoles. Un milió cent mil persones ha votat Ciutadans. Hem guanyat en escons i en vots. Això era impensable.

P. Què és per a vostè ser català?

R. Jo crec que hi ha set milions i mig de maneres de ser català. Jo no crec que hi hagi una etiqueta que hagis de complir per ser català. Hi ha moltes maneres de sentir-se català i crec que som igual de catalans els que se senten independentistes com els no se senten independentistes. No crec en aquesta identitat ideològica que et fa pensar que si ets independentista ets més català.

P. Té vostè ambicions polítiques nacionals?

R. Jo ara mateix tinc damunt de la taula una responsabilitat política a Catalunya enorme. No em plantejo en cap cas fer el salt a la política nacional ara perquè la nostra responsabilitat ara és a Catalunya. A mi m'encantaria poder governar a Catalunya. No per ser jo la presidenta, sinó perquè és tan necessari governar d'una altra manera, donar-li la volta a la situació, tornar a la legalitat, que no se'n vagin més empreses sinó que puguin començar a tornar-ne algunes, les que puguem recuperar. És que, si seguim així tres anys més, o dos anys més, es carregaran Catalunya del tot. La gent es creu que Catalunya sempre serà el que és ara, fem el que fem. I no. Si ens carreguem Catalunya, si comencem a treure-li estabilitat, si comencem a fer barbaritats des del Govern com han fet ells i no ho frenem ja en sec, podem penedir-nos tota la vida d'aquesta etapa negra a en Catalunya. Per no aconseguir res, perquè la independència no l'aconseguiran.