El València supera el Girona amb la velocitat de Guedes

Guedes va confessar al diari portuguès A Bola aquesta setmana que al vestuari li diuen Ducati. Aquest dissabte en va explicar el motiu. El seu tacòmetre va acabar traient fum. A remolc d’aquesta Ducati el València es va regalar una remuntada i la primera victòria de l’any superant la visita d’un bon Girona per 2-1. Gonzalo Guedes, recuperat de l’operació a la qual va ser sotmès a finals de novembre, va envestir el Girona en un partit trepidant i divertit. La velocitat amb pilota del portuguès va trencar el velocímetre català i el del partit. L’equip de Pablo Machín es va desmarcar una altra vegada amb un partit molt digne.

La Lliga va programar un enverinat partit de Reis a Mestalla. Va faltar molta gent i la graderia va perdre els seus habituals. Amb prou feines es va fregar la mitja entrada. L’horari era una punyalada per als aficionats en una jornada festiva i assenyalada. Els que van escollir futbol es van divertir des de l’inici. Van assistir a un partit obert des de bon començament amb dos equips desbocats a la recerca del gol.

Els primers minuts ja van marcar la tendència ofensiva de tots dos adversaris que van avançar la primera línia de pressió i van jugar amb les defenses molt amunt. En vuit minuts es van gestar tres ocasions de gol. Va colpejar el Girona al minut 4. En una acció de pissarra, Juanpe va fer una rematada de cap a les mans de Neto. Va respondre Guedes amb el canó que té a la cama dreta. El seu xut va marxar fora, a l’esquerra de Bono. En un començament a tot drap, Johan Mojica, en una hàbil maniobra que va deixar en pilotes els dos integrants del flanc dret del València, va posar l’esfèrica just al cap de Portu, que va marcar a casa, anticipant-se a tothom, i no ho va celebrar. El partit no donava treva i Pereira va xutar a porta, però es va trobar amb Bono, molt protagonista en el Girona ahir a la tarda. Tot seguit, Stuani va fer un cop de cap alt amb un centre meravellós de Portu. L’uruguaià estava sol davant la passivitat de la parella de centrals del València, Garay i Gabriel, que no van arrencar bé el partit, cosa que va provocar el cabreig de Marcelino.

Amb el cop de cap d’Stuani es va apagar el Girona, que va deixar la imatge d’equip treballat, organitzat i amb un desplegament ofensiu en què va brillar un ex del València com Portu, que s’ha destapat en el Girona com un migcampista amb arribada. La pissarra de Pablo Machín va sorprendre Marcelino a pilota parada. Res a veure amb el Girona que va acomiadar l’any amb una derrota a Eibar per 4-1. L’entrada de Pere Pons i Granell, dos clàssics, es va fer notar.

Per sobre de tots els protagonistes, va ressaltar Gonzalo Guedes, un futbolista meravellós. Operat d’una fractura en el cinquè metatarsià del peu esquerre al novembre, Guedes va acabar l’any mancat de ritme. Recuperat totalment, va marcar la diferència. Les seves cavalcades per l’esquerra i les seves entrades en diagonal van matxucar el Girona. Pujat a la Ducati, el València va fer recular el Girona. El portuguès va empatar amb fortuna abans del descans. El seu centre sobre Santi Mina va rebotar en Ramalho, que va desviar a gol. El València arribava i arribava, i Gabriel va rematar de cap a gol però Bono es va engegantir amb una gran parada. El porter va cometre després un penal sobre Rodrigo que Fernández Borbalán es va menjar. Bono va serrar les dents quan va tombar Rodrigo però es va salvar del càstig.

Un altre corredor, aquesta vegada Pedreguer, va foradar el Girona en el primer minut de la represa. Maffeo va fer caure Gayà i l’àrbitre aquesta vegada va encertar. Parejo no va fallar. I Guedes va seguir corrent. I amb ell Rodrigo i Gayà i Mina. El Girona no va capitular i també va seguir arribant després d’un moment de pànic, però Guedes ja se l’havia menjat. I Neto, que va tornar a aturar. Al València va debutar Vietto, que va fallar una gran ocasió per fer el tercer.