Juristes qüestionen la via telemàtica per investir Puigdemont

La propera legislatura al Parlament està condicionada per la incògnita de si Carles Puigdemont tornarà per sotmetre’s a la sessió d’investidura perquè s’arriscaria a ser detingut. Davant aquest escenari, Jordi Turull, exconseller i diputat electe, ha plantejat l’opció que Puigdemont participi en el debat des de Brussel·les via telemàtica. La proposta ha generat el rebuig unànime de l’oposició i fins i tot els seus socis d’Esquerra dubten que sigui viable. Professors de Dret Constitucional la desestimen mentre uns altres consideren que el debat és absurd perquè creuen que tant Puigdemont com Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern, ara empresonat, haurien de poder assistir amb normalitat a la sessió perquè no han comès cap delicte.

Elsa Artadi, portaveu de Junts per Catalunya, afirma que el reglament del Parlament dona marge per fer-ho, mentre que Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, va afirmar aquesta setmana que el pla és “un invent” de Turull i que ho impugnaran perquè ho consideren il·legal. El reglament del Parlament no diu res, per raons òbvies, sobre una investidura telemàtica. Teòricament, aquesta opció obligaria a modificar-lo i aquí ja hi ha un impediment: l’article 59 sosté que les comissions legislatives de la Cambra es constitueixen una setmana després de la d’investidura. La del reglament (article 60) té aquest rang i entraria també en funcionament una setmana després.

“És que no crec que calgui arribar a aquest argument”, sosté Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. “Estem en una democràcia representativa i triem unes persones perquè estiguin a la Cambra. Això és saltar-se les regles del joc, que hem votat i que conformen el nostre sistema polític, per fer-les a la mida d’una persona. Això no transmet ni seguretat jurídica ni és Estat de Dret, que requereix una previsibilitat”, afirma amb contundència. ”No se sosté. Les normes no són peces soltes d’un puzle. S’han interpretar dins d’un sistema”.

Agustín Ruiz Robledo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada, va il·lustrar el cas parafrasejant aquesta reflexió de Goethe: “Va dir que els juristes”, recorda el professor, “que tenen més imaginació interpretant les lleis que els poetes el món”. “Es podria posant-hi molta imaginació. Però l’ordenament jurídic obliga a participar en un debat i això no es pot fer des de Brussel·les”, al·lega. Ruiz Robledo atorga en aquest punt una importància crucial a la composició de la Mesa perquè podria tenir capacitat per interpretar el reglament de forma “imaginativa”.

Però assenyala un altre punt que amb prou feines figura en el debat: que no s’obligui els diputats del Parlament a adquirir l’acta de forma presencial en anar a jurar o prometre la Constitució a diferència del que ocorre al Congrés o altres parlaments autonòmics: simplement signen un formulari. “Jo ja no ho veig correcte però en el dret parlamentari són molt importants els usos i els precedents. És incongruent amb tota la tradició, amb tot el dret espanyol. Però és una pràctica consolidada que des del principi es feia malament, i no crec que cap tribunal l’anul·li”, diu en al·lusió a aquesta pràctica. I assenyala que en el cas d’una investidura o un mandat des de l’exterior implicaria “retorçar” el dret i aplicar imaginació a la llei per entendre que la “incapacitat” al·ludeix a algú que no està malalt sinó que és a Brussel·les per evitar la justícia.

Davant d’aquestes tesis, Joan Vintró, doctor en Dret i que va ser lletrat del Parlament, nega la major i considera “absurd” debatre sobre una estricta qüestió del reglament perquè creu que ni Puigdemont ni Junqueras han comès cap delicte i que, per tant, haurien d’estar en llibertat i acudir amb normalitat a la sessió d’investidura. “Em nego a parlar del reglament”, assenyala Vintró. “El problema és que hi ha dos senyors que no han comès cap delicte i la seva situació és una anomalia. I no és que ho digui jo. Ho diuen catedràtics de dret penal de tot Espanya, que no n’hi va haver, de rebel·lió. És que no va haver-hi ni una gota de violència”, afirma. Vintró al·ludeix així al manifest subscrit per un centenar de professors de Penal que qualifiquen d’error imputar als polítics el delicte de “rebel·lió”, així com el de “sedició” per no haver-se registrat ni violència ni haver provocat un alçament “tumultuari”. Marcel Mateu, professor de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va defensar, en declaracions a TV3, que els vuit diputats electes, tant els de Brussel·les com els que són a la presó, puguin delegar el vot perquè afectaria un dels drets bàsics de l’ordenament jurídic, com és el de la participació política.

Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, apunta que el Tribunal Constitucional ja va avalar l’última reforma del reglament. La qüestió és que l’oposició ja ha anunciat que en aquest supòsit acudirà al Tribunal Constitucional, que podria dictar la suspensió automàtica de la norma. “No s’aguanta que un president estigui a l’estranger”, afirma Argelia Queral i recorda que l’article 6 de la llei del president indica que pot delegar en un conseller en cap o un vicepresident en cas d’“absència, malaltia o impediment”. “S’ha d’entendre que és una cosa temporal. No es poden forçar o reescriure les normes existents per justificar que una persona que va dir que tornaria ara es vol quedar fora”, insisteix. Gabriel Rufián, d’Esquerra, va ser clar quan se li va plantejar si volia que tornés Puigdemont: “Sí, sí. Ho dic amb tot el respecte però no es pot tenir un president per Skype”.