Els morts a les carreteres catalanes creixen un 8% aquest any

La xifra total de víctimes mortals a les carreteres catalanes durant el 2017 supera la de l'any anterior en un 8,4%. Fins avui, a les vies interurbanes han mort 166 persones, respecte a les 153 de l'any anterior, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT). Les dades reflecteixen els morts en el termini de 24 hores des de l'accident. “Fins al 19 de desembre, el creixement es mantenia en un 12%. És una pujada molt forta”, lamenta el director tècnic del RACC, Lluís Puerto. L'especialista assegura que des de fa quatre anys hi ha un “estancament” en la reducció de les víctimes mortals a les carreteres.

Un dels motius, explica Puerto, és la recuperació econòmica. Encara que tímida, ha suposat un “increment de la mobilitat que pressiona a l'alça les morts” en accident de trànsit. En aquest mateix sentit, la crisi entre el 2008 i el 2012 va fer disminuir “els quilòmetres recorreguts, amb menys mercaderies a les carreteres, més gent a l'atur que no es desplaçava a la feina, etcètera”, i amb això, els accidents i les víctimes mortals.

A més, l'efecte de l'enduriment del codi penal pel que fa al consum d'alcohol al volant i del permís de conduir per punts ha tocat sostre. “És bo tenir aquestes mesures, ens ajuda a ser on som, però no podem esperar que segueixin donant fruits”, explica Puerto, que assegura que la tendència és la mateixa a la resta d'Espanya.

Les xifres del 2017 també mostren un increment del 32% dels motoristes morts a les carreteres. Fins ahir, 45 persones han mort en vehicles de dues rodes a les vies interurbanes respecte als 34 morts del 2016. Tres de cada deu morts a les carreteres catalanes aquest any anaven en motocicleta. Puerto afegeix que gairebé la meitat dels accidents amb víctimes greus o mortals (42%) en els últims tres anys era un motorista (en el 95% dels casos, un home), la majoria d'entre 40 i 60 anys. “I en realitat, els motoristes no suposen ni el 5% dels quilòmetres recorreguts. És un problema molt gran”, subratlla Puerto. A més, la xifra ha anat creixent, en part, explica Puerto, perquè la resta d'accidents s'ha reduït. “Però els morts amb motocicleta, per la desprotecció del vehicle i la major dificultat de conducció, no ha baixat en la mateixa intensitat”, explica.

Com a possibles mesures per posar-hi remei, Puerto proposa una triple acció: desenvolupar “les carreteres intel·ligents, que utilitzin les noves tecnologies de la comunicació per informar el conductor” de l'estat de la via; millores tècniques en la seguretat de les motos; i més conscienciació i cursos de conducció per als usuaris. El Servei Català de Trànsit es planteja una senyalització específica per advertir els motoristes de les corbes més perilloses.

Sobre les causes generals dels accidents, any rere any destaca el consum d'alcohol. Sobretot, en el cas de les víctimes mortals, on es dispara. L'any passat el 31,1% dels morts havia consumit alcohol. Un altre 25% havia consumit drogues i/o psicofàrmacs. “En molts casos, es tracta de persones amb problemes d'addicció que no poden deixar-ho. Hi ha alguns països que ja estan experimentant amb l'alcohol lock [bloqueig del sistema] per a reincidents”, exposa Puerto, que veu en aquesta mesura una possibilitat futura de reduir el nombre de morts.

I una altra de les causes principals, que va en augment els últims anys, és la utilització dels mòbils al volant. En un 21% dels accidents del 2016 era un factor concurrent. “Cal implicar els fabricants d'automòbils i els grans operadors tecnològics perquè certifiquin que les aplicacions són segures per a la conducció, ja sigui amb comandaments de veu o altres requisits de seguretat”, reclama Puerto. El RACC assenyala també la menor inversió en el manteniment de les carreteres, que assegura que ha caigut a la meitat en els últims anys, i l'envelliment del parc automobilístic: ha passat de 7 anys al 2008, a 10 o 11 en l'actualitat. El Servei Català de Trànsit encara analitza els motius de l'increment del nombre de morts el 2017.

La xifra de víctimes mortals a les carreteres catalanes compromet l'objectiu europeu assumit pel SCT de reduir a la meitat les víctimes mortals del 2010 (246) al 2020. “L'objectiu a principis de la dècada semblava ambiciós, però del 2010 al 2013 se seguia baixant a un ritme superior. Ara mateix, després de quatre anys pràcticament d'estancament, ho veiem en risc”, admet Puerto. “No hi ha res que ens faci preveure que es pugui fer un salt endavant i fer baixar a un bon ritme el nombre de morts”, conclou.