“Entenc que Albiol vulgui seguir un temps prudencial, però crec que després dimitirà”

“Divendres vaig dimitir com a secretari d'Estudis del PP de Catalunya. La societat ens exigeix una renovació urgent”. Amb aquesta piulada, Juan Arza es convertia en l'únic càrrec del PP que dimitia després del desastre electoral del 21-D. El partit va perdre el 47% del seu vot respecte a les autonòmiques del 2015. Ara, com a militant ras, advoca per estendre l'autocrítica de la formació a l'hora d'abordar el conflicte català. “L'Estat ha estat molt maldestre en la batalla simbòlica i en la comunicació política amb l'independentisme”, diu via telefònica des de Portugal.

Pregunta. El PP no es caracteritza per l'autocrítica. Què el porta a fer el pas?

Resposta. No podem caure en l'obediència cega. Quan s'estan fent coses malament cal criticar-les en benefici de tots. El 21-D revela que hi ha coses que no s'han fet bé.

P. Hi ha altres veus crítiques?

R. Em consta que hi ha moltíssimes persones que comparteixen les meves opinions. Cadascú té les seves circumstàncies i és lògic que cadascú esculli quan es vol pronunciar.

P. En l'últim congrés aquestes veus no es van sentir. Xavier García Albiol no va tenir rival…

R. En aquests espais hem malgastat la possibilitat de manifestar el nostre desacord. Potser hauríem d'haver tingut més valentia per fer-ho. Ara la realitat ens obliga a fer-ho d'una manera més precipitada.

P. García Albiol dimitirà?

R. Crec que sí. Entenc que vulgui seguir al capdavant del partit un temps prudencial per assegurar-se que no es genera cap crisi ni que es vegin afectats els interessos tant en l'àmbit regional com en el nacional.

P. La resta d'Espanya s'equivoca en la seva lectura sobre Catalunya?

R. La classe política espanyola i els mitjans no han sabut fer-ne una lectura adequada. Molts es van pensar que era un desafiament passatger que es resoldria amb cessions, com s'havia estat fent en els últims 30 anys. Molts es van pensar o es pensen que es pot solucionar amb una reforma legislativa. Alguns es pensen que és simplement una qüestió de diners. És tot això i molt més. S'obvien qüestions que tenen a veure amb l'educació, l'entorn de comunicació i fins i tot amb l'estructura del sistema polític.

P. Però costa de creure que, amb tots els mitjans al seu abast, un Govern trigui tant a entendre què passa...

R. Al que ens estem enfrontant no és a la política convencional. Tenim un Estat del segle XX, amb els recursos, els temps i els processos del segle XX que s'enfronta a un moviment polític revolucionari del segle XXI, que utilitza les xarxes socials i la comunicació d'una manera nova. L'argument de la legalitat està bé, però no és suficient. Des del punt de vista polític, fallem no oferint resposta a algunes demandes que s'han fet des de Catalunya, per exemple, un millor finançament, un reconeixement simbòlic, més diners en infraestructures…

P. I el PP català no ha aconseguit fer permeable aquesta posició?

R. No s'ha escoltat prou la gent del partit que està sobre el terreny. No se l'ha respectada ni se l'ha escoltat prou. El PP català ha estat moltes vegades pontejat pel partit des de Madrid i des del Govern. S'ha establert una comunicació directa amb sectors de la societat catalana que entenia que eren els seus interlocutors, com els empresaris.

P. Va ser un error donar suport a la primera legislatura d'Artur Mas?

R. Tenint en compte el que ha passat, sí que va ser un error. En el futur aquesta tendència natural del PP a donar suport al nacionalisme s'ha de revisar. És evident on ens porta.

P. El sorpasso de Ciutadans s'explica només pel vot útil?

R. No podem menysprear aquesta victòria. Ciutadans està fent bé les coses i això pot tenir conseqüències en l'àmbit nacional. Però té un problema per la seva indefinició ideològica, hem de lluitar per aconseguir que no s'emporti el vot del centre.

P. El PP actua a Catalunya pensant en els rèdits electorals en altres llocs?

R. Això és fals. Barallar-se per Catalunya és barallar-se per Espanya, no hi veig la diferència.