_
_
_
_
_

Condemnen l’Ajuntament de Figueres per no prevenir conflictes personals a la plantilla

El TSJC considera acreditats els danys i riscos psicosocials soferts per una agent de la policia local

L'Ajuntament de Figueres.
L'Ajuntament de Figueres.p. Duran

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat una sentència que va condemnar l'Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) a pagar una indemnització de 25.000 euros per incomplir el seu deure de prevenir els riscos per a la salut derivats dels conflictes personals a la plantilla.

En la seva sentència, que no és ferma, el TSJC desestima el recurs que l'Ajuntament de Figueres va presentar contra una sentència d'un jutjat social de la població que el va condemnar a indemnitzar una agent de la policia local a la qual es va reconèixer com a accident laboral la baixa que va patir per una crisi d'ansietat derivada dels conflictes entre treballadors al cos.

El sindicat CSIF, que va representar l'agent que va interposar la demanda, ha qualificat de 'pionera' la sentència del TSJC, perquè, segons destaca, reconeix per primera vegada l'obligació d'empreses i administracions públiques d'adoptar les mesures adequades per evitar situacions de conflicte i violència psicològica a la plantilla.

El TSJC considera acreditats els danys i riscos psicosocials soferts per l'agent de la policia local, al llarg de quinze anys de conflictes laborals al cos, per això l'Institut de la Seguretat Social va reconèixer el 2016 que la baixa que patia obeïa a un accident laboral.

La sentència sosté que l'Ajuntament de Figueres coneixia l'existència de 'greus conflictes interpersonals' entre l'agent i altres membres de la Guàrdia Urbana, 'que poguessin ser causa de la materialització de riscos psicosocials'.

Malgrat això, afegeix el TSJC, el consistori no va fer 'tot el que tenia al seu abast' per evitar els danys soferts per l'agent, 'doncs el principal era identificar la presència de possibles riscos psicosocials originats pels conflictes interpersonals'.

Segons la sentència, encara que l'Ajuntament disposava des de 2010 d'un protocol d'actuació contra l'assetjament sexual, fins a febrer del 2016 no va aprovar un sobre l'assetjament psicològic, cosa que segons l'opinió dels jutges 'hauria evitat o minimitzat els efectes dels riscos psicosocials detectats'.

'Això comporta que no puguem sinó considerar que va existir incompliment per part de l'Ajuntament de Figueres d'obligacions bàsiques en matèria de prevenció de regs en relació amb el lloc de treball d'agent', afegeix la sala social del TSJC en la seva sentència.

La sala desestima el recurs de l'Ajuntament de Figueres i li recorda: 'no estem davant una demanda per assetjament laboral sinó per incompliment en matèria de prevenció de riscos laborals'.

En aquest sentit, el TSJC apunta que el 'nou enfocament' en matèria de seguretat a la feina 'no és el de l'ordenació de les obligacions i responsabilitats dels actors directament relacionats amb el fet laboral, sinó abans que res la prevenció, amb el propòsit de fomentar una autèntica cultura preventiva'.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_