L’entusiasme de la Catalunya invisible

L'entusiasme porta fins a voler convèncer els cunyats: "Hi ha una persona a la meva família que mai ha votat: el meu cunyat", diu Rafael Sabán, de 77 anys, veí del barri de Bellvitge, a L'Hospitalet. "Ja li he dit que aquesta vegada tenim la clau a la mà, que voti, i m'ha dit que ho farà". A l'altre costat de Barcelona, al barri de Torre Baró, Gregoria García, de 63 anys, veu com la seva filla petita, que gairebé mai havia votat abans, li insisteix que cal anar a votar per sobre de tot.

L'Hospitalet és la segona ciutat més gran de Catalunya i en les autonòmiques del 2015 va ser la que va tenir menor participació entre les 25 més poblades, més de 2 punts per sota de la mitjana catalana de gairebé el 75%. Torre Baró és un barri petit i oblidat al districte de Nou Barris de Barcelona, que va ser amb el 72,2% el segon de Barcelona on menys gent va votar després de Ciutat Vella. A Torre Baró, la participació el 2015 va ser del 58,4%. Bellvitge i Torre Baró són barris populars, guerrillers, envoltats d'autopistes, creats en els anys seixanta gràcies a l'arribada d'immigració de la resta d'Espanya i que en els dos últims mesos s'han activat amb la reafirmació de la seva catalanitat i espanyolitat però sense amb prou feines treure les banderes als balcons.

De dues dotzenes d'entrevistes amb veïns de tots dos districtes emergeixen dues idees unànimes: una, es parla més que mai de política, i dues, no té res a veure l'ambient actual amb el de les autonòmiques del 2015. "Al centre cívic ara és diferent perquè hi ha un motiu", diu José Vivancos, de Bellvitge. A Nou Barris la sensació és idèntica. Al mercat de la Guineueta, la carnissera Isabel Marín porta 24 anys darrere del mostrador: "Ningú parlava mai de política al mercat. Només potser algun comentari sobre corrupció. Ara crec que va a votar tothom", diu.

Kawa El Khatabbi té un bar a Prosperitat i veu igual l'ambient entre els seus clients: "Anirà a votar tothom. Tots volen que surti el que ells pensen. Abans passaven més". Des del Casal de l'Associació de Veïns de Trinitat Nova, Pilar Cirujeda diu: "Veig més gent disposada a votar. Abans a la perruqueria parlàvem de Sálvame i Gran Hermano. Ara també de política".

El misteri és com es traduirà aquesta excitació palpable en més vots reals

Davant la polarització i la previsible falta de transvasament de vot entre blocs, segons les enquestes, l'augment de la participació en zones no independentistes o la desactivació puntual del votant independentista seran la clau per fer possibles noves majories. Els analistes coincideixen que les dades donen més mobilització: "Hi ha clarament una sobremobilització", diu José Juan Toharia, president de Metroscopia. Si el 27-S va ser l'apogeu de l'independentisme, ara pot canviar: "Els no independentistes veuen aquestes eleccions com més importants que les anteriors. Veuen que les decisions que es prenen al Parlament els estan afectant molt", diu Berta Barbet, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El misteri és com es traduirà aquesta excitació palpable en més vots reals. Tot i que encara té marge, aquesta Catalunya és cada vegada menys invisible. Bellvitge va tenir ja el 2015 més participació en les autonòmiques que en les generals: 75,5% per 74,2%. Va ser excepcional, però la tendència havia començat el 2012, en les primeres eleccions amb connotació independentista. Abans d'aquest any la participació en unes autonòmiques a Bellvitge mai havia arribat al 60%. El 2012 va saltar fins al 68,2%. Fins llavors les autonòmiques es veien com una cosa local, menys important que decidir si era president Zapatero o Rajoy: "Les autonòmiques es veien com alguna cosa que guanyaven els d'aquí", diu Vicente Jorge, president de la Comissió de Festes de Bellvitge.

On estan els nous votants

Si la participació ja s'ha equiparat, qui són els votants de Bellvitge i el barri veí del Gornal que han de fer augmentar la participació encara més? No està gens clar. EL PAÍS va preguntar aquest divendres en dia de mercat a 20 veïns a l'atzar. Quatre van respondre que mai havien votat i seguirien sense fer-ho: "'M'és igual la independència, si faran igualment el que els doni la gana", va dir un jove. Onze van respondre que sempre votaven i aquesta vegada òbviament també. Els interessants són els altres cinc. Una família de tres –els pares Jordi, Montse i la filla Nerea, de 19 anys- mai havien votat i ara sí que ho faran perquè estan "farts de tants xoriços". No volen la independència i cal votar, deien amb poca convicció. Els seus arguments es confonien i no sabien ben bé quin partit escollirien. Quan va acabar l'entrevista, es van girar i van preguntar a una altra persona: "On cal anar a votar?"

Un altre que va respondre que votaria per primera vegada va ser un jove de 18 anys que fumava un porro en forma de con a les 12.30 del matí a la Rambla del Gornal. Havia sentit campanes i volia anar-hi, però també preguntava al seu al voltant on calia anar a votar. Juan Ibáñez és conserge al centre cívic del Gornal. Ha estat dedicat a l'esport tota la seva vida i coneix bé dotzenes dels joves de vint anys del barri: "Mira, si avui pregunto a 100 xavals i 70 em diuen que votaran, a tu et seguiria dient que no sé quants aniran a votar. Potser hi aniran 70, potser 10, potser 90. Tot depèn de si han anat de festa, si se'n recorden, si algú els insisteix", diu.

Només un espanyol d'origen pakistanès de 18 anys que treballava al Gornal no sabia que aviat hi havia eleccions. Una prova de la llunyania dels processos polítics de barris com Gornal és una senyora que havia votat sempre, segons deia, i que es referia a l'expresident de la Generalitat com "el Mon aquest". La seva filla, de 19 anys, no anirà a votar per desconeixement: "No tinc una opinió i no vull anar a cegues".

"El que hem lluitat per aquest barri i ara vindrà el Rufián i quatre com ell a treure-nos-ho2

Els perfils socioeconòmics més baixos són els menys proclius a votar. Nuria Gaig, consellera del PSC a Nou Barris, ja preveu les mil excuses que sent per no anar-hi: a veure si puc, com demano les 4 hores de permís, espero que el nen em deixi. Tots intueixen que votar és important, així que la varietat d'excuses per fer alguna cosa que no coneixen, fa mandra o creuen que serveix de poc, és infinita. Davant d'aquest panorama, és impossible predir quants veïns de Bellvitge, Gornal, Torre Baró, Roquetes o Trinitat Nova acabaran votant.

Les ganes compten

L'entusiasme de l'electorat és malgrat tot un benefici substancial per als no independentistes. En una xerrada amb 8 veïns de Bellvitge, només van aconseguir recordar tres coneguts que no voten mai: el cunyat de Rafael Sabán, el gendre d'un i el fill d'un altre que no hi era. No obstant això, tots s'animaven a convèncer-los. Si el 21-D es creuen amb un d'ells poden fins i tot acompanyar-li fins a la urna. Sense aquest fervor, és poc probable que s'haguessin plantejat l'esforç de convèncer ningú. Ara, a més, es dona l'avantatge que no fa falta animar ningú al fet que voti per un partit, sinó que hi ha diverses opcions.

Els discursos concrets ja estan preparats. Ovidio Ríos, president de la Unió Ciclista Bellvitge, creu que els nous candidats no aporten res a la seva generació: "El que hem lluitat per aixecar aquest barri i ara resulta que vindran el Rufián i quatre com ell a treure-nos-ho", lamenta. Al seu costat, l'històric líder de l'associació veïnal Roque Fernández va fins i tot un pas més enllà en vehemència: "Aquest barri era d'obrers amb consciència de classe i que ara vinguin uns jovenets a dir-nos a nosaltres, que lluitem per l'Estatut del 32, que no som catalans o que som fatxes per discrepar, no, fatxes seran ells perquè jo em vaig deixar la pell per Catalunya".

Els arguments d'aquests veïns de Bellvitge són selectius amb els beneficis i perjudicis de la seva vida a Catalunya. Tots els seus fills són catalans i parlen català gràcies a la immersió lingüística, que aplaudeixen sense dubtar. Cap d'ells parla català ni veu TV3, l'aparició de la qual a la conversa se salda amb un petit esbroncada.