La Guàrdia Civil implica Marta Rovira en la investigació sobre el referèndum

Oriol Junqueras la va assenyalar com a candidata a presidir la Generalitat: "Ja va sent hora en aquest país que una dona estigui al capdavant", va dir l'exvicepresident de la Generalitat sobre Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Malgrat que ell és el cap de llista per a les eleccions del 21-D, la seva situació personal pot portar-lo a cedir el testimoni a la seva número dos. Entre altres virtuts, Rovira té l'avantatge d'estar fora del radar judicial. O la tenia. En els seus últims informes, la Guàrdia Civil la situa a l'epicentre del procés independentista i li atorga, també, un paper clau en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

Tant Rovira com la líder del PDeCAT, Marta Pascal, havien quedat expressament al marge de les decisions executives relacionades amb l'1-O. La investigació de la Guàrdia Civil sobre els preparatius del referèndum, no obstant això, demostra que hi va tenir un paper decisiu. Rovira va formar part de l'anomenat "comitè estratègic" per abordar la independència, segons consta en els documents confiscats per ordre d'un jutge de Barcelona. També va participar en reunions i va coordinar contactes sobre els preparatius del referèndum il·legal, segons revelen igualment les converses telefòniques intervingudes i les declaracions de testimonis.

La Guàrdia Civil ha enviat al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, un informe en el qual analitza el paper de Rovira en el procés independentista. El magistrat valora ara el contingut d'aquest informe i sospesa citar Rovira com a investigada, segons ha avançat la Cadena Ser. En assumir la causa contra els exmembres del Govern, Llarena ja va obrir la porta a la imputació de nous responsables de l'Executiu o dels partits independentistes que van ajudar a dur a terme el referèndum.

Els tres indicis

El document EnfoCATs, confiscat pels agents, dona a entendre que Rovira va formar part del nucli dur de decisions sobre el procés. Sota el títol "Reenfocant el procés independentista per a un resultat d'èxit. Proposta estratègica", el projecte apostava per la creació d'un Estat propi per la via del diàleg i, en el cas que no fos possible, per la via de la "desconnexió" amb l'Estat. Aquest projecte, en qualsevol cas, fixava dos comitès: un d'executiu i un altre d'estratègic. El comitè "estratègic" estava format pel llavors president, Carles Puigdemont; l'exvicepresident, Oriol Junqueras; els líders de l'ANC i Òmnium i els portaveus dels grups parlamentaris. Rovira no només exercia com a secretària general d'ERC, sinó també com a portaveu parlamentària de Junts pel Sí.

Dos testimonis, l'empresari Vicent Nos i l'empleat Quim Franquesa, també han aportat llum sobre el paper de Rovira. Tots dos van ser contactats per la Generalitat per idear un sistema informàtic que permetés votar amb garanties l'1 d'octubre. En la seva declaració davant de la Guàrdia Civil, van explicar que van participar en una reunió, el 16 d'agost, al Palau de Pedralbes. Franquesa, en particular, va detallar que a aquesta reunió van assistir Puigdemont, Junqueras i Marta Rovira, a més de 15 persones més que no va poder identificar. Segons el seu relat, la secretària general d'ERC li va preguntar si els catalans a l'exterior podrien votar.

Les converses telefòniques, finalment, mostren també la implicació de Rovira en el desenvolupament del referèndum. El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, tenia el telèfon punxat, igual que altres alts càrrecs del Govern. La Guàrdia Civil ha reflectit una trucada de Rovira a Salvadó, en la qual la número dos d'ERC l'insta a acudir a una breu trobada amb ella. "Només et volia explicar una conversa que he tingut amb Cuixart", li diu Rovira en al·lusió al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat per sedició.