Sanció inèdita d’1,1 milions a Ascó per extraviar residus radioactius

La central nuclear d'Ascó va actuar amb “negligència” en la gestió de fonts radioactives en desús, fet que li acaba de suposar una sanció d'1,1 milions d'euros. Així ho ha decidit l'Audiència Nacional en una sentència a la qual ha tingut accés EL PAÍS, que confirma el que dues inspectores del Consell de Seguretat Nuclear van descobrir el 2011: que les centrals havien perdut o traspaperat 233 residus radioactius. El succés va obligar a activar la primera i fins ara única “troballa blanca” en matèria de protecció radiològica al públic a Espanya.

Les inspectores del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) van anar a Ascó a inspeccionar l'inventari total de fonts utilitzades fins llavors a la central, en el qual figuraven 275 fonts encara operatives i 518 que s'havien donat de baixa. D'aquestes últimes, els responsables no van ser capaços de precisar on se n'emmagatzemaven 233, és a dir, gairebé la meitat.

Els gestors de la central van assegurar que algunes s'havien enviat al Cabril, dins de bidons amb altres materials residuals de diferent tipus, des del 1992 i fins al 2004, i que d'altres suposadament es trobaven en bidons que encara no s'havien expedit i que s'emmagatzemaven al magatzem temporal de residus sòlids de la central. En un altre grup de fonts s'indicava directament “desconeixement del parador, pèrdua o extraviament”.

L'informe de les inspectores va ser demolidor: va provocar que el CSN proposés al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme que obrís un expedient sancionador. El gener del 2014, el llavors ministre José Manuel Soria va signar l'ordre que resolia l'expedient amb una multa d'1,1 milions per una infracció “greu”.

La investigació va concloure que el seguiment de la localització (traçabilitat) de les fonts radioactives havia estat “molt deficient”, segons l'ordre, no publicada, però que Indústria va lliurar a EL PAÍS l'any passat en compliment de la Llei de Transparència. La central va argumentar que, després de la inspecció, havia adoptat mesures perquè no es repetissin els fets, però el CSN va concloure que “l'esmena no ha estat completa, com demostra el fet que a dia d'avui continuï sense saber-se quin és el destí d'una sèrie de fonts”.

L'ordre, en la qual ara basen la seva sentència els magistrats de la sala contenciosa de l'Audiència Nacional, va desestimar gairebé totes les al·legacions que va fer Ascó. Entre altres coses, els propietaris van argumentar per evitar la sanció que s'havia procedit immediatament i per iniciativa pròpia a esmenar les causes, però el CSN va dictaminar que "només va començar a afrontar-ho seriosament arran del fet que se li comuniqués que constituïa una potencial troballa blanca al SISC", el sistema integrat de supervisió de centrals nuclears.

Després de la inspecció, els gestors van intentar reconstruir on podien ser les fonts radioactives traspaperades. En molts casos van aconseguir recuperar la informació perduda. En quatre casos, no obstant això, van haver de reconèixer que s'havien extraviat. "Les expedientades no tenen cap informació fefaent sobre la seva ubicació", assenyala sobre elles l'informe final.

La propietat d'Ascó (ANAV, participada per Endesa i Iberdrola amb el 15% del segon reactor) va recórrer contra la sanció a l'Audiència Nacional, que acaba de confirmar-la. “Les nombroses discrepàncies i errors en els registres, arxius i bases de dades, sobre la destinació i la ubicació de les fonts, han tingut un impacte negatiu important en el control d'aquests materials radioactius”, recull la sentència.

La pèrdua de les fonts radioactives —són residus de baixa i mitjana intensitat; no combustible gastat— a Ascó va tenir un altre efecte: el CSN va haver de declarar el que es coneix com a “troballa blanca”. Va ser la primera i fins ara l'única que s'ha declarat a Espanya en matèria de protecció radiològica al públic.

Ascó venia, a més, d'estar sota vigilància especial per part del CSN per la fugida de partícules radioactives que es va produir el 2007 i que va suposar a les elèctriques una sanció de 15,4 milions d'euros, la més alta imposada mai a Espanya a una central nuclear. ANAV no va informar dels fets al CSN fins al cap d'uns mesos. El cas va acabar amb l'acomiadament de la direcció.

“Sempre controlades”

“Les fonts radioactives s'han de mantenir controlades des del bressol fins a la tomba, és a dir, han de marcar-se quan es fabriquen i mantenir un control de la seva destinació mentre es van utilitzant fins que ja es consideren un residu”, explica Eduardo Gallego, catedràtic d'Enginyeria Nuclear a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

Quan es consideren residu, se'n gestionen la retirada i l'emmagatzematge definitiu, una qüestió de la qual a Espanya s'encarrega l'empresa pública Enresa. Durant tot el procés, el fabricant, el venedor, els usuaris i finalment Enresa “han de mantenir la documentació”, afegeix. La pèrdua de traçabilitat, com la que es va produir a Ascó, “és un indicador de gestió deficient”.

El control és tan estricte perquè la conseqüència pot ser l'extraviament o la pèrdua total de la font. Si acaba en les mans equivocades, el material radioactiu pot provocar danys greus a les persones o contaminar el medi ambient. A les fonts sense control, explica l'expert, se les anomena “fonts òrfenes”, i hi ha hagut casos greus en la història, com el que es va produir “a Goiania [Brasil], el 1987, quan uns ferrovellers van robar una font intensa d'una clínica de radioteràpia abandonada, que va arribar a causar la mort a quatre persones, l'hospitalització d'algunes altres i la contaminació d'una zona urbana d'un quilòmetre quadrat”.

No obstant això, la pèrdua de traçabilitat per si mateixa no ha de comportar necessàriament conseqüències radiològiques si la font no surt a l'exterior, afegeix l'expert. Això és el que va passar a Ascó, segons el CSN, que manté que mai hi va haver cap perill per a les persones ni per al medi ambient.

A més de la sanció, l'Audiència Nacional ha imposat les costes a la demandant, Endesa, que va rebutjar fer comentaris a EL PAÍS. Només va confirmar que, malgrat que podia recórrer en cassació al Tribunal Suprem, no ho farà. És a dir, accepta la multa.

investigacion@elpais.es