L’èxit del tercer home al Barça

Pel Camp Nou encara es veu algun despistat amb la samarreta de Neymar. A la sala de premsa, a Valverde encara li pregunten per l'ex-11 blaugrana. I al vestidor encara es mantenen grups de WhatsApp amb el davanter i fins i tot se citen de tant en tant en la nit barcelonina. El dolorós adeu —el Barça no volia traspassar-lo malgrat rebre 222 milions— del probablement millor extrem del món va suposar un punt i apart per al Barça i per a l'entrenador, Ernesto Valverde, que va canviar de dibuix per convertir el que semblava una feblesa irreparable en una fortalesa. Entre altres coses perquè el tercer home d'atac —es dona per descomptat que Luis Suárez i Messi sortiran de la partida— ofereix tantes variables tàctiques al Barça com problemes per als rivals.

Com a contrapartida a Neymar es va fitxar Dembélé (105 milions), un altre extrem que fa més desmarcatges que passades i que es pot desplegar per totes dues bandes. Però Dembélé es va lesionar i ara se l'espera com a regal de Reis. Així, sense trident, els rivals podien oferir ajudes i cobertures defensives, fixar Luis Suárez en punta i dedicar els seus esforços a arraconar Messi. Així que Valverde va decidir recol·locar el 10 com a extrem (surt des de la banda però es mou per on vol) perquè s'expressés entre les línies i els passadissos interiors. I el 10 ho ha jugat tot menys el partit de Copa de Múrcia. El segueix Suárez, amb 13 dels 16 duels des que va començar la Lliga, tot i que no està gens encertat perquè suma tres dianes i ha reduït a la meitat les seves ocasions (de 3 a 1,5 per xoc). De manera que l'altra peça del puzle és la clau, ja sigui a la dreta com a l'esquerra, on hi ha un ball de jugadors i característiques.

Fins a vuit futbolistes han ocupat el lloc del tercer home. Deulofeu ha participat d'inici en set duels; Alcácer i Aleix Vidal ho han fet en tres; Dembélé i André Gomes, en dos, i Sergi Roberto, Denis Suárez i Arnaiz van sortir de la partida una vegada. “Valverde estudia els contraris i busca vies per atacar-los” —expliquen des del Barça— sense perdre l'equilibri defensiu propi, de manera que en la seva elecció pensa tant a atacar com a defensar —només ha encaixat quatre gols a la Lliga. No és el mateix tenir l'explosivitat i l'efecte desbordant de Deulofeu, que va jugar el derbi, que el desplegament físic de Sergi Roberto, que ho va fer contra l'Sporting; com tampoc és igual comptar amb l'aplicació tàctica d'André Gomes contra l'Atlètic i l'Athletic que amb el treball i la definició d'Alcácer contra el Sevilla. “El vaig fer jugar perquè havia de fer-ho prop de l'àrea”, va dir Valverde; “i s'havia de situar a la banda i a la línia defensiva del centre del camp”.

No és casual tampoc que Deulofeu entrés al camp després de Paulinho, que va arribar a formar amb Mascherano i Busquets. Els tres migcampistes van funcionar —Ter Stegen només va encaixar un gol— i també Alcácer, que en va fer dos, un altre èxit del tercer home i del Barça, que lidera la Lliga amb 31 punts sobre 33.