Una comissió coordinarà la intervenció de Catalunya

Al final, en honor de l'eficàcia, el president, Mariano Rajoy, està disposat a crear una estructura de coordinació de l'Administració autonòmica que quedarà sota el control de l'Estat des del cap de setmana. En principi, Rajoy va pensar que potser no faria falta, atès que l'Estat no assumeix les competències de la comunitat, sinó que s'hi posa al capdavant per “restaurar la legalitat” i que s'apliquin amb neutralitat. Per això es destitueix les persones i no s'introdueixen canvis en les polítiques, excepte tallar o impedir accions que s'encaminaven cap a la independència de Catalunya.

El cap de l'Executiu busca la forma menys “invasiva” de fer-ho, assenyalen fonts governamentals, que citen la creació d'una comissió nomenada específicament per a aquest propòsit al capdavant de la qual hi haurà una persona, previsiblement catalana, de perfil més tècnic que polític. Sobre aquest càrrec recaurà la coordinació de totes les àrees i serà la cara visible de l'autoritat estatal. El Govern es planteja la seva protecció per la via de l'aforament davant la possibilitat que persones o entitats sobiranistes presentin en contra seva denúncies i querelles.

L'Executiu comunicarà pròximament al PSOE el nom del candidat, segons fonts governamentals. Aquesta figura tindrà tot el suport dels ministres i els seus equips, preparats des de fa dies per fer el seguiment de les conselleries. Moltes d'elles no tenen especial complicació política perquè es tracta que els funcionaris de les mateixes gestionin el treball ordinari. Les excepcions estan a les àrees d'Hisenda, Telecomunicacions i Interior, on la intervenció serà més àmplia.

L'experiència de l'1 d'octubre no es vol repetir. Malgrat que el Govern no ha admès que aquesta jornada hi hagués actuacions policials excessives, ara la preocupació per evitar que puguin produir-se actes de violència després de l'aplicació de l'article 155 és màxima. La sortida del president de la Generalitat i dels consellers dels seus despatxos serà un dels moments més delicats, segons reconeix el Govern.

Però, en principi, ja no hi ha marxa enrere. El document aprovat dissabte pel Consell de Ministres serà defensat avui per la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en la comissió creada a aquest efecte al Senat i, previsiblement, demà en el ple pel propi Rajoy. Tots els ministres i la vicepresidenta estaran molt implicats amb la marxa de l'activitat de les conselleries, però cap d'ells té intenció de fer-se notar especialment en la gestió.

Ajustar detalls

El Govern es va dedicar ahir a afinar els detalls sobre l'aplicació de l'article 155, una vegada conegut el rebuig de Puigdemont a comparèixer sl Senat. No va pertocar que continués la discussió del PP amb el PSOE sobre les possibles conseqüències que Puigdemont convoqués unes eleccions.

Si fos així, els socialistes no veuen cap raó per aplicar la previsió constitucional i així ha quedat recollit al Diari de Sessions del Congrés per la pregunta que referent a això va formular ahir la portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles, al president del Govern. Rajoy va respondre amb la necessitat de defensar l'ordre constitucional. “Restituirem la legalitat per tornar a la normalitat”, va assenyalar.

Aquesta normalitat hauria de començar a canalitzar-se dins dels propers sis mesos, que és l'únic termini que s'ha fixat el Govern amb l'objectiu exclusiu de convocar unes eleccions autonòmiques, que se celebrarien al juny. No hi ha més topalls. Una vegada aprovat el pla pel ple del Senat, s'obren dues vies, segons fonts governamentals. La més ràpida consistiria en l'enviament d'un ofici amb el qual la Cambra alta comunicaria a l'Executiu que la seva petició ha estat acceptada. Això permetria la convocatòria d'un Consell de Ministres per aprovar els cessaments de tots els integrants del Govern i diferents decrets. En paral·lel, tant la decisió del Senat com la del Govern serien publicades al BOE, la qual cosa pot passar demà mateix (per via telemàtica) o ja dissabte.

La segona via, més lenta, obligaria al fet que l'Executiu esperés a la publicació de l'acord del Senat al butlletí oficial, i reunís després el Consell de Ministres per aprovar les destitucions.