Tanca el Bulevard més trencador de Barcelona

Abans que la gent més innovadora –en el terreny estètic– de Barcelona desfilés pel Bulevard Rosa, que ha anunciat que tancarà les seves portes el proper estiu, al passeig de Gràcia, 55, hi havia un saló de te per a senyores, el Salón Rosa, que va obrir durant la dècada dels anys trenta del segle XX. D'aquí ve el nom del bulevard més trencador que ha tingut Barcelona, que va canviar per sempre aquesta avinguda llavors plena de bancs per un passeig entregat a la moda. Inaugurat el 1978, els baixos sostres i els passadissos estrets que acullen un centenar de botigues al centre de la ciutat han estat testimoni de com el disseny va guiar l'obertura i la innovació de la societat democràtica.

Així de clar ho té Lurdes Bergada, dissenyadora que té botiga al “Bule”, com ella l'anomena, des que va obrir les portes. Després de gairebé quaranta anys de moure's per aquestes galeries, recorda que en els seus millors moments “hi havia el més trencador de Barcelona, el més boig era aquí”. Tothom volia posar una botiga al Bulevard, hi havia cua per entrar-hi, ja que era sinònim de novetat, amb locals multimarca que portaven les últimes novetats de París i botigues de dissenyadors independents, “dels quals ja no queda gairebé ningú”, lamenta Bergada. Com ella, Javier Simorra i Zambo són de les poques que estan obertes des dels inicis.

Qui ja no hi és però va deixar empremta va ser el perruquer Marcel, que segueix al carrer València però va marcar moltes cabelleres durant els seus 25 anys al Bulevard. Va entrar a les galeries cinc anys després que s'inauguressin i va ser una gran decisió, ja que allà va conèixer la popularitat. El Bulevard era un lloc de referència per a tot Espanya, tothom que venia a Barcelona hi volia anar. “Era un formiguer, els dissabtes s'omplia de gent, el gènere s'esgotava i molts també hi anaven a lligar”, recorda. “No només la roba, els aparadors i les dependentes, per com vestien, també eren un reclam”, afegeix.

A més d'establiments emblemàtics, com Marionetas, de Teresa Ramallal; Zas, de Pilar Mijangos; Efectos Especiales, de Pilar Pasamontes; o Francisco Valiente, el Bulevard també va tenir una discoteca de moda, Studio 55, que animava la nit de l'Eixample amb festes i desfilades. A la cafeteria i al cinema Publi, els barcelonins també hi van passar moltes hores.

Enric Vives va ser l'empresari que va aixecar el Bulevard Rosa, fixant-se en l'èxit de les galeries de París, i va generar un degoteig d'obertures de galeries en altres zones de la ciutat. Aquest model de comerç va permetre que petites i mitjanes botigues s'instal·lessin en un cèntric passeig dominat per locals massa grans per a negocis modests. El mateix Bulevard va tenir dues rèpliques a l'avinguda Diagonal, la primera amb Via Augusta i la segona al Pedralbes Centre.

Però el disseny interior, amb sostres molt baixos, d'uns tres metres, i passadissos estrets, va ser potser un dels seus errors. Amb el temps, les seves característiques arquitectòniques li han posat fre, així com el declivi general que viuen els comerços multimarca i els dissenyadors independents, ofegats pels grans grups internacionals de moda.

“Vives era un home incansable, tenia la necessitat de fer coses i fer-les créixer”, recorda Marcel, que l'inclou a la llista de persones que van transformar Barcelona. El mateix opina Enric Pantaleoni, que va ser amic de Vives i també empresari del comerç tèxtil. “Hi havia bufetades per posar una botiga al Bulevard, ell podia fer una selecció de les que hi entraven”. Bergada afegeix que “de moda no en sabia gaire, però era humil i es deixava aconsellar”, perquè les botigues que entressin connectessin amb l'estil modern de les galeries.

Actualment, el centre està gestionat pels fills del fundador, Nacho i Sandra Vives, que fa pocs dies van comunicar a les botigues que l'estiu del 2018 hauran d'abaixar la persiana. Comença una nova època per al Bulevard, i tot apunta que els seus 5.000 metres quadrats acolliran menys botigues i del mateix tipus de les que envaeixen el passeig de Gràcia i gairebé tot el centre de Barcelona.

Hi va haver un temps en què la gent es reunia al Bulevard Rosa, era un lloc de referència, motor d'innovació juntament amb Vinçon. Eren els anys vuitanta i noranta, i la transformació de Barcelona era galopant. Però un dia la creativitat es va frenar, per donar pas a un passeig que podria ser el de qualsevol gran ciutat, on conviuen les marques de luxe més inassolibles amb la roba més assequible de grans cadenes internacionals. A tot el passeig, d'una altra època només resisteixen Furest, Bel o Santa Eulàlia. El temps ho dirà.