Amnistia veu “excessiu” empresonar Sánchez i Cuixart i exigeix la seva llibertat
L'organització humanitària considera que els càrrecs per sedició "constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica"
Amnistia Internacional creu que "són excessius" els càrrecs de sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, respectivament, per les protestes dels dies 20 i 21 de setembre a Barcelona i demana que siguin excarcerats. En un comunicat, l'ONG assegura que la presentació de càrrecs contra els dos independentistes per un delicte greu com és la sedició i la seva presó preventiva "constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica".
Amnistia Internacional recorda que, segons la jutgessa, "les protestes haurien intentat obstaculitzar una operació policial i judicial basada en una ordre judicial dictada per un jutjat de Barcelona, que va comportar l'escorcoll de diversos edificis oficials del Govern, amb l'objectiu d'impedir l'organització del referèndum sobre la independència de Catalunya l'1 d'octubre, declarat il·legal el passat 7 de setembre pel Tribunal Constitucional, i finalment anul·lat ahir".
L'ONG, que no qüestiona la decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei de referèndum ni la seva aplicació", manifesta que la sedició "és un delicte definit d'una manera molt general que abraça una àmplia varietat d'actes, i que, a més, pot comportar penes de fins a 10 anys de presó". A més, assenyala que la jutgessa sosté que els acusats "no es van limitar a convocar una reunió pacífica, sinó que van actuar d'acord amb una complexa estratègia i un full de ruta per aconseguir la independència de Catalunya".
Amnistia Internacional considera que "en virtut del dret internacional dels drets humans, el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica abraça la possibilitat que les persones i les organitzacions de la societat civil expressin les seves opinions sobre el referèndum i sobre la independència en general en qualsevol moment i individualment o col·lectivament, fins i tot en el context de reunions públiques". En aquest sentit, John Dalhuisen, director d'Amnistia Internacional a Europa, ha demanat a les autoritats que protegeixin el dret dels particulars "a expressar la seva oposició a la sentència del Tribunal Constitucional i a organitzar reunions públiques pacífiques a favor del referèndum".
Reconeix que el dret internacional dels drets humans també permet als Estats "imposar algunes restriccions a l'exercici d'aquest dret amb determinades finalitats legítims", però destaca que "deuen ser l'instrument menys intrusiu dels que permetin aconseguir el resultat desitjat". Segons el parer de l'ONG, aquest requisit de proporcionalitat implica que les sancions penals, en particular les que donen lloc a la privació de llibertat, constituiran sovint una restricció desproporcionada del dret a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió.
Sobre els missatges publicats en les xarxes socials i algunes de les declaracions de Sànchez i Cuixart, Amnistia Internacional creu que tots dos "van animar els manifestants a concentrar-se davant dels edificis oficials per impedir una operació policial legal, però no sembla que els animessin a utilitzar la violència".
Considera, per tant, que tant "els actes esporàdics de violència comesos per manifestants, com els danys causats a uns vehicles de la policia, no els haurien de ser atribuïts directament ni indirectament per haver estat els organitzadors de les protestes".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.