La jutgessa va decidir enviar a la presó Sànchez i Cuixart pel risc de “reiteració delictiva”

La jutgessa Carmen Lamela va decidir ahir dilluns enviar a presó sense fiança Jordi Sànchez, líder d'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, per considerar-los instigadors de concentracions que, segons la interlocutòria, no van ser ni pacífiques ni aïllades i que pretenien  "impedir l'aplicació de la llei" amb una "finalitat última": "Aconseguir la celebració del referèndum i amb això, la proclamació d'una república catalana". La magistrada de l'Audiència Nacional considera l'ingrés a la presó dels dos investigats per delictes de sedició una mesura "adequada, raonable i proporcionada", en tractar-se de "delictes de certa gravetat". La jutgessa assenyala, a més, el risc de "reiteració delictiva" i de fugida i en "l'alta probabilitat" que amaguin, alterin o destrueixin proves.

La jutgessa basa la seva decisió en els fets dels dies 20 i 21 de setembre, els que han estat investigats de moment, a la Conselleria d'Economia de Barcelona, "sense perjudici" que s'ampliïn les denúncies i investigació a esdeveniments que van succeir abans o després. En aquests esdeveniments, en persona i a través de xarxes socials o WhatsApp, "s'adrecen als manifestants encoratjant la massa".

Aquells dies de setembre, considera provat la interlocutòria, "una munió de persones es va concentrar davant dels edificis escorcollats" per la Guàrdia Civil per ordre del jutge. D'entre les protestes promogudes per diferents associacions sobiranistes, les més multitudinàries, per la seva capacitat de convocatòria, van ser les convocades per Sànchez i Cuixart a diversos llocs, com les seus de diverses conselleries, la seu del PSC, "on es va arribar a agredir militants socialistes", la de la CUP i una impremta. L'"actuació principal", continua, va ser la de la Secretaria General de Vicepresidència, Economia i Hisenda.

Cuixart i Sànchez, considera la jutgessa, "es van erigir com a interlocutors de la concentració, afirmant que podien moure els membres de la concentració per a les seves finalitats, intentant negociar durant almenys cinc vegades amb les forces de seguretat, plantejant diferents opcions que els convenien exclusivament per a les seves finalitats polítiques, però mai acceptant aquelles opcions que els especialistes de seguretat ciutadana proposaven per evitar o disminuir els regs". "Aquest control mai el van utilitzar per desconvocar o diluir una concentració que van convocar i que estava coaccionant i impedint als agents investigadors que complissin les ordres del jutge", assenyala la interlocutòria.

En les seves comunicacions a través d'aplicacions de missatgeria com WhatsApp, els líders de la societat civil independentista feien una crida "no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per a la 'protecció' dels seus governants i institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives". "En algunes d'elles s'expressava fins i tot que les concentracions que existien eren 'per aturar la Guàrdia Civil", detalla la jutgessa.

Durant les protestes, els "congregats van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil", indica la interlocutòria. Altres manifestants es van asseure "sobre l'asfalt per impedir la mobilitat dels cotxes", d'altres "van empènyer els agents" i van bloquejar la sortida dels seus vehicles. Afegeix, a més, que els manifestants van intimidar "la Guàrdia Civil al crit de 'no sortireu". Tant la funcionària judicial, que va sortir per un teatre adjacent, "camuflada i barrejada amb el públic", com els agents que van fer els escorcolls, es van trobar "assetjats i retinguts en contra de la seva voluntat".

La jutgessa subratlla el paper dels líders de l'ANC i Òmnium en les seves comunicacions amb els ciutadans "arengant-los amb expressions: 'Que ningú marxi a casa, serà una nit molt intensa'", i fent una crida a una "'mobilització permanent' des d'aquell dia, a favor del referèndum i en contra d'actuacions ordenades judicialment".

Lamela insisteix que les concentracions liderades per Sànchez i Cuixart "no van constituir una proposta ciutadana aïllada, casual o convocades pacíficament en desacord amb unes actuacions policials", sinó que van utilitzar les xarxes socials i els grups de difusió per a la mobilització de persones en contra de les ordres judicials. "L'actuació de tots dos investigats, apel·lant a la resistència, estava orientada a impedir l'aplicació de la llei", conclou la interlocutòria, que assenyala també que per a l'1 d'octubre van animar "a la resistència contra les accions dels cossos policials per tancar els col·legis i intervenir les urnes".