Javier Sierra porta al Premi Planeta el ‘thriller’ conspiratiu

Havia de ser un nom potent perquè, d'una banda, no quedés sepultat pel soroll sociopolític generat pel trasllat de Barcelona a Madrid de la seu editorial, i, de l'altra, perquè garantís bones xifres després de dos mesos en què les vendes de llibres han caigut a Espanya un 25%. I la maquinària del Premi Planeta va trobar la fórmula en atorgar la 66a edició del guardó, amb els seus 601.000 euros de premi, a Javier Sierra, originari de Terol, sens dubte el rei del thriller conspiratiu espanyol, amb El fuego invisible, amb el mític Sant Grial com a eix de la trama. Sense oblidar-se de l'altre gran espectre de la lectura a Espanya (les dones la practiquen en un 66,5%, gairebé 10 punts més que els homes), la finalista –que rebrà 150.250 euros– va ser la madrilenya Cristina López Barrio, amb Niebla en Tánger, on la monòtona vida d'una jove muda es transforma en una trepidant intriga després de ficar-se al llit una nit amb un misteriós desconegut.

Dominador dels codis del gènere com només poden fer clàssics com Dan Brown, Sierra (Terol, 1971) ha aconseguit fer-se, amb poc més de mitja dotzena de títols, un notablíssim lloc sota el sol del thriller d'enigmes amb substrat històric, fins a l'extrem que l’han portat a ser l'únic escriptor espanyol fins avui que ha entrat a la llista dels llibres més venuts als Estats Units. Va ser el 2006, en la sisena posició, amb la versió anglesa de La cena secreta (2004), títol que, amb El ángel perdido (2011), conformen les dues grans targetes de presentació de l'escriptor.

Sierra, en explicar la trama de la seva ja vuitena novel·la, li va donar una mica d'emoció a la multitudinària gala literària (uns 950 convidats) del premi més ben dotat de les lletres espanyoles, allunyada del crispat clima sociopolític que viu Catalunya pel procés secessionista i per la decisió, executada la setmana passada en tot just 72 hores, del Grup Planeta de traslladar la seu social i fiscal a Madrid. Les declaracions del president del setè conglomerat editorial del món, Josep Creuheras, en la tradicional roda de premsa prèvia del dia anterior a la decisió i la presència com a màximes autoritats polítiques de perfils poc significats —la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i, per part de la Generalitat, dels consellers d'Empresa i Coneixement i de Cultura, Santi Vila (amic personal de Pastor de quan negociaven les infraestructures) i Lluís Puig, respectivament—, van desactivar les expectatives dels més de 250 periodistes presents i va facilitar que es rebaixés notablement la tensió.

Com manen els cànons, és un jove professor i investigador universitari el protagonista d'El fuego invisible. Establert a Dublín, passa uns dies a Madrid. Serà aquí on es veurà embolicat en perilloses investigacions que el portaran a seguir el rastre del mític Sant Grial. Un ritme narratiu trepidant i una increïble erudició sobre el tema (l'autor sol haver estat als llocs on transcorren les seves trames) marquen una novel·la que, en realitat, enfila amb el segell Sierra, ben definit ja el 1998, quan va debutar amb La dama de azul, on, utilitzant la figura de la monja del segle XVII María Jesús de Ágreda, detinguda per la Inquisició, juga amb les seves famoses bilocacions per teixir una trama amb espies psíquics de la CIA i experts del Vaticà. L'èxit que s'intuïa a Las puertas templarias (des de la seva aparició, el 2000, ha estat ininterrompudament a les llibreries) es va ratificar amb La cena secreta, que va construir a partir d'uns suposats missatges críptics al llenç de L’últim sopar de Leonardo da Vinci i que el va llançar mundialment a la fama, publicant en 42 països i amb més de tres milions d'exemplars venuts.

Investigador d’enigmes

El 2011, amb El ángel perdido (11 mesos, 55 ciutats i 7 països per a la promoció de la història d'una restauradora de la catedral de Santiago de Compostel·la que es veu atrapada per una trama internacional a partir de dues antigues pedres amb poders sobrenaturals), no va fer més que créixer la fama de qui va començar la seva trajectòria com a periodista i amb especial debilitat pels enigmes del passat. Això el va portar a dirigir la gran revista espanyola sobre el tema, Más allá de la ciencia, amb només 27 anys i a col·laborar assíduament en l'espai televisiu d’Iker Jiménez Cuarto milenio. Va arribar fins i tot a tenir espai propi, Arca secreta, a Antena 3 TV. Aquesta afició es va traduir també en alguns llibres d'assaig, com Roswell: secreto de Estado (en realitat, el seu primer títol, del 1995, on va defensar amb polèmica l'ocultació per part dels Estats Units d'unes proves amb suposats extraterrestres). El maestro del Prado (2013), sobre un home que revela misteris en els quadres de la pinacoteca madrilenya, i La pirámide inmortal (basada en una anterior obra seva sobre l'estada de Napoleó a l'interior de Keops) completen la bibliografia de ficció de qui ha estat qualificat com el Dan Brown espanyol, però més ben documentat.

Als antípodes d'aquesta trajectòria es col·loca la finalista, l'advocada i escriptora Cristina López Barrio (Madrid, 1971), que, si bé va debutar en la literatura juvenil, ha trobat un equilibri entre el ritme trepidant d'investigacions amb el retrat psicològic femení. Ja ho va fer en el seu debut en la narrativa adulta amb La casa de los amores imposibles (2010, traduït a 15 idiomes) sobre una saga de dones condemnades a patir d'amor, va seguir el fil a El cielo en un infierno cabe (2013) i Tierra de nieblas (2015) i ho repeteix en l'obra finalista Niebla en Tánger, on una jove de vida anodina, després d'anar-se'n al llit amb un desconegut, es veu embolicada en una misteriosa trama. L'única pista del seu amant li dona la novel·la que es va deixar a la tauleta de nit, que anirà coincidint amb la vida real d'ell.