La Generalitat està creant el seu Estat independent a Internet

El Govern té a punt la substitució de l'Estat espanyol per una Administració íntegrament digital en la qual treballa des de fa dos anys, segons un projecte del consorci Administració Oberta de Catalunya, organisme que depèn de la Generalitat, al qual ha tingut accés EL PAÍS. Diversos alts funcionaris catalans han viatjat repetidament a Estònia per copiar el seu model de governança a través d'Internet. El Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona té proves d'aquests plans, trobades en els registres de la Guàrdia Civil del 21 de setembre ordenats pel jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer en aquest consorci, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i la Fundació PuntCat.

Els independentistes estan elaborant el seu propi registre civil, integrat dins del qual ja anomenen Administració Digital de la Nació i que inclou "la identificació i caracterització de les persones de Catalunya, les organitzacions que conformen i les propietats que tenen els uns i els altres", segons l'informe, elaborat al llarg del 2016. El 26 de setembre, a tan sols cinc dies de la celebració del referèndum, el Govern va aprovar el Pla d'Acció del Pacte Nacional per a la Societat Digital, que és fruit i canalitzador d'aquestes mesures crucials per consumar la independència administrativa de la resta d'Espanya. A través d'ell, la independència de Catalunya va avançant per l'entorn digital de manera discreta i sense traves.

Encara que el president Carles Puigdemont va deixar en suspens la independència després de declarar-la al Parlament autonòmic dimarts passat, el seu Govern segueix treballant a ple rendiment per fer de la desconnexió una realitat. Els líders independentistes demanen ara mediació internacional amb la intenció de dialogar en paritat amb el Govern espanyol mentre busquen una política de fets consumats. Un d'aquests fets consumats és l'estructura íntegra de l'Estat en l'entorn digital. Els seus principals pilars són un registre civil, un sistema d'identificació digital per a tràmits burocràtics a la república catalana i un portal sota el domini gov.cat.

El document que serveix de base per a l'administració digital de Catalunya es va elaborar per iniciativa de Manel Sanromà, que lidera el consorci Administració Oberta de Catalunya. "Fa un any i mig vaig veure que era necessari pensar i fer un pas més, així que vaig reunir a un grup d'experts per crear el grup Administració Digital de la Nació. Ens reunim tres vegades. I fruit d'aquest document es va impulsar el que es diu el Pacte Nacional per a la Societat Digital, que també agrupa Ajuntaments", diu a EL PAÍS Sanromà.

En aquest full de ruta s'insta la Generalitat a invertir fons per erigir-se en una república capdavantera en tecnologia a Europa. Per a això, assenyala el document, hauria d'afegir a les estructures que ja té desenvolupades, que són principalment de registre de ciutadans, una agència nacional de ciberseguretat, desplegar connexió a Internet de fibra en tot el territori i formar a tots els funcionaris. L'informe afegeix que s'ha de donar major impuls a la Internet de les coses i a la implementació de ciutats intel·ligents.

El jutge Ramírez Sunyer, que va ordenar els registres del mes passat, ha rebut denúncies d'il·legalitats comeses pel Govern català respecte al procés independentista, algunes de les quals en l'entorn digital. La principal és l'admissió per part d'un antic senador d'ERC, Santiago Vidal, que l'Executiu s'havia apoderat de manera il·legal de les dades fiscals dels catalans, informa Jesús García.

Al principi, les autoritats espanyoles van pensar que aquestes dades s'emprarien per elaborar un cens per a un possible referèndum, però ara tenen indicis que, en realitat, la qual cosa s'ha estat armant en els anys passats és un veritable registre civil català previ a la consumació de la independència. Amb ell, es podrà passar a una fase posterior en la qual es crearà una base tributària per al cobrament d'impostos.

La Guàrdia Civil havia intervingut per ordre del jutge els telèfons dels alts càrrecs catalans que van ser arrestats el 20 de setembre, entre ells, un empleat d'Administració Oberta de Catalunya, Juan Manuel Gómez, i l'home triat pel vicepresident Oriol Junqueras per crear les estructures d'Estat catalanes: Josué Sallent, responsable del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i membre també d'ERC. En les seves converses hi ha indicis que aquesta estructura d'Estat per consumar la desconnexió està molt avançada, segons fonts de la investigació.

L'admissió de Vidal que el Govern català estava recaptant dades fiscals dels catalans s'avé amb els plans detallats en el document al qual ha tingut accés EL PAÍS: substituir totes les formes d'identificació de l'Estat espanyol —DNI, NIE, registre mercantil, CIP, cadastre o registre de la propietat— per un únic sistema elaborat a partir del Registre Central d'Assegurats, per crear "un nou registre primari de persones físiques", segons diu l'informe.

Aquest Registre Central d'Assegurats depèn de la Direcció general de Registres i Notariat del Ministeri de Justícia. En aquest tenen posada la seva mirada els independentistes des de fa temps per poder tenir un registre detallat de tots els catalans. Ja el 2015 la Generalitat va intentar fer servir el Servei Català de Salut per apropiar-se de les dades del registre per fer el cens per al referèndum no vinculant del 9 de novembre d'aquell any. Encara que l'Agència de Protecció de Dades li va prohibir fer-lo servir per a tals finalitats, la Generalitat té accés a les companyies d'assegurances i als noms de totes les persones empadronades a Catalunya que tinguin qualsevol tipus d'assegurança contractada amb aquestes.

"Tenim un projecte interessant d'integració digital, i això és paral·lel al procés", admet Daniel Marco, director de l'estratègia SmartCatalonia de la Generalitat, la finalitat de la qual és innovar en els serveis públics amb l'ús de la tecnologia i la informació digital. Marcos ha viatjat diverses vegades a Estònia per reunir-se amb experts tecnològics del Govern d'aquest país per obtenir assessorament.

El model d'Estònia

"Una de les coses que ens van explicar a Estònia és que ells quan es van independitzar de l'URSS van partir de zero i això els va donar motiu per emprendre totes les possibilitats que se'ls oferia per construir un model de desenvolupament econòmic. Allà va haver-hi tot un treball de formació i capacitació en la ciutadania", assegura Marco.

Els líders separatistes, entre ells Puigdemont, han lloat en nombroses ocasions el model d'escissió d'Estònia. El 2013, l'Assemblea Nacional Catalana es va inspirar en els processos independentistes de les Repúbliques Bàltiques per promoure el que va anomenar Via Catalana, una cadena humana d'uns 400 quilòmetres que recorria tota la comunitat autònoma.

El projecte al que ha tingut accés EL PAÍS el van elaborar experts a instàncies de Sanromà i el consorci Administració Oberta al juny i novembre del 2016 al monestir de Montserrat i a la Roca del Vallès. Van participar-hi, entre d'altres, Carles Agustí, responsable de l'Àrea de Govern Obert de la Diputació de Barcelona i president de l'Associació de Comunicació Política de Catalunya; Jordi Bosch, director d'estratègia digital de Mediapro i de la Universitat Pompeu Fabra; Sergio Jerez, director del servei de Tecnologies de la Informació del FC Barcelona; i Eduard Martín, director general de la Fundació PuntCat, també registrada per la Guàrdia Civil.