Dan Brown porta la Sagrada Família i el rei d’Espanya a la Fira de Frankfurt

Robert Langdon, el professor de simbologia d'El codi Da Vinci, podria protagonitzar la seva nova aventura esotèrica a Cracòvia? I a Abu Dhabi? Per què no a la Xina? La ubicació que apareix a la pregunta que més vegades se li va formular ahir a Dan Brown responia exclusivament a la nacionalitat dels més de 250 periodistes presents en la multitudinària roda de premsa internacional d'Origen (Columna), última obra de qui potser és avui un dels principals fenòmens de venda de llibres al món (més de 200 milions d'exemplars), amb la popularitat i fins i tot la repercussió turística que si escau comporta. La cita va ser en la 69a Fira del Llibre de Frankfurt, aperitiu de la presentació pública que farà dissabte en el mateix marc, però davant de 1.800 persones, qui està considerat com el rei del thriller conspiratiu.

Els lectors espanyols no necessiten formular-se aquesta possibilitat perquè Origen transcorre entre Bilbao i, sobretot, Barcelona. Així, al Museu Guggenheim de la capital basca, un alumne avançat de Langdon farà públic un descobriment transcendental sobre l'origen i el destí de la humanitat, però no el podrà completar. Perquè la troballa no caigui en mans perilloses, Langdon i la directora del centre fugen, perseguits per un enemic turmentat, a Barcelona, on començaran un joc de pistes per revelar claus del descobriment, en una gimcana cabalística que els portarà per la Pedrera i la Sagrada Família. La basílica de Gaudí és, excepte en les cobertes de les edicions espanyoles, holandesa i portuguesa, la gran i única protagonista de les 14 traduccions d'una obra que una setmana després d'aparèixer ja és la més venuda a Espanya, un 20% més que el seu segon títol, Inferno, en les mateixes dates. A Anglaterra, en el mateix període, ha sobrepassat els 100.000 exemplars, als quals cal sumar-hi 14.000 audiollibres.

“Quan vaig entrar a la Sagrada Família i vaig veure les seves escales fosques de cargol vaig saber que algú havia de morir allà”, va dir ahir Brown, que també fa aparèixer el MareNostrum, el superordinador més potent d'Espanya situat en una capella de l'antiga Torre Girona de Barcelona, així com, en un poti-poti d'escenografies clàssiques de la geografia espanyola, el monestir de Montserrat, el Valle de los Caídos, la catedral de Sevilla, el Palau Reial o el Palmar de Troya. Brown, que als 17 anys ja va viure una temporada a Gijón, ha fet en els últims temps tres visites a la capital catalana, que s'han traduït gairebé en mesos, per la qual cosa no va poder defugir una pregunta sobre la tensió sociopolítica entre Catalunya i Espanya: “M'estimo Catalunya i m'estimo Espanya, espero que ho puguin arreglar, és una situació molt dolorosa; però és també un signe dels temps”, sense especificar quins. Una resposta que va precedir el perquè de la inclusió d'una família reial amb un monarca vell (i que manté una intensa vinculació amb l'arquebisbe de Madrid) i el seu jove hereu. “Volia reflectir la doble naturalesa d'Espanya, amb creences tradicionals molt arrelades i una mentalitat molt avançada en moltes coses”.

Origen va néixer, segons va revelar ahir Brown, després d'escoltar una versió moderna d'una peça musical litúrgica que tocava el seu germà Greg, que és compositor. “‘Sobreviurà Déu a la ciència?’, em vaig preguntar; i vaig començar a llegir durant sis mesos tot el que vaig poder sobre què som i d'on venim i després documentant-me i entrevistant-me amb teòlegs i experts en intel·ligència artificial”, va concretar. La resta ja respon a l'estructura d'una novel·la bastida a partir d'aquests complexos jocs de pistes tan estimats per l'autor d'Àngels i dimonis des que els seus pares, Connie i Dick (devota organista de música religiosa i professor de matemàtiques, respectivament), “es dedicaven per Nadal a posar-nos una nota sota l'arbre on hi hauria d'haver els regals; i això ens portava a una altra pista que calia desxifrar i així fins que els aconseguíem trobar”.

La pregunta mística d'Origen no té una resposta gaire clara, va admetre ahir Brown. “Històricament, cap Déu ha sobreviscut a la ciència; hi ha tot un panteó de déus antics que ho demostra; s'ha de ser molt innocent per pensar que els déus d'avui seguiran en el futur; el que fan és evolucionar”, va assegurar qui, per vegada primera, no només reflecteix el cristianisme, sinó que també inclou personatges representants del judaisme o de l'islamisme. “Volia recollir aquestes altres realitats religioses, que en el fons tenen més semblances que diferències”. I en el duel entre fe i ciència, va recordar la cara fosca d'aquesta última: “Els humans mai han creat una tecnologia que no hagin transformat després en una arma”.

Sol·lícit i relaxat amb el seu blazer blau i els seus pantalons clars, amb la confiança que dona portar almenys tres escortes i haver guanyat l'any passat 9,5 milions d'euros, Brown va aprofitar per criticar Donald Trump després d'admetre que sent especial debilitat per Europa, on ha ambientat gairebé totes les seves novel·les de Langdon menys El símbol perdut. “Em fascina la seva arquitectura i el seu art i la seva connexió amb la Història, cosa que no passa en els meus Estats Units, molt joves, però fins i tot ara estic orgullós del meu país perquè té estructures d'Estat que impedeixen que hi hagi abusos de poder… Vaig pensar a escriure un Codi Trump”, va comentar fent broma, “però això seu ho trobo increïble fins i tot jo”. Potser seria l'únic llibre capaç de batre el seu Codi Da Vinci, segons els seus editors, que és fins ara el més venut.