Nois extraordinaris

D’un temps cap aquí, a la literatura anomenada crossover, capaç de captivar tant infants com joves i adults, hi ha hagut un seguit de personatges que, a partir de la seva discapacitat física o psíquica, o bé d’una peculiaritat gairebé extraordinària, o bé de la seva complexa situació familiar, ens han ofert la seva particular visió del món i s’han guanyat el cor d’innombrables lectors. És el cas dels protagonistes d’El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, de Wonder, de R. J. Palacio, o bé d’Un fill, d’Alejandro Palomas.

Tant Wolfgang com L’imprevist cas del noi de la peixera són dues novel·les que avancen per aquesta línia i que són potencials d’arribar amb contundència als lectors. A Wolfgang (extraordinari) de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), el curiós jurat format per joves lectors andorrans de 14 a 16 anys li concedí el premi Carlemany. Wolfgang és un infant d’onze anys, superdotat, apassionat per la música i perfeccionista fins a límits insospitats. Tot el que li succeeix a la vida s’ho mira d’una manera racional, tot rebutjant la part emocional, i aquest aspecte el converteix en un individu inadaptat, incapaç d’establir relacions amb altres persones i d’apropar-se a les del seu entorn.

WOLFGANG / L'IMPREVIST CAS DEL NOI DE LA PEIXERA

Laia Aguilar / Lisa Thompson
Traducció de L. J. Musarra i E. Roig
Columna / FanBooks
252 / 317 pàgines
14,9 euros

A més de conèixer el fer i desfer, en primera persona, d’un personatge que sobretot tindria un conflicte intern, l’autora intensifica la posada en escena amb un greu conflicte extern, la mort de la mare i el trasllat de Wolfgang a casa d’un pare desconegut fins llavors. La novel·la aborda la complicada relació entre l’un i l’altre, entre Wolfgang i el seu entorn, i entre els desitjos i la realitat. Personalitat extrema, però també situacions extremes que han de servir per llimar les punxes de les relacions i de l’actitud del personatge i per calmar les emocions a flor de pell del lector. Tot narrat amb un estil planer, un llenguatge assequible que apropa Wolfgang al ventall divers de destinataris.

El mateix estil embolcalla Matthew Corbin, protagonista de L’imprevist cas del noi de la peixera, i opera prima de Lisa Thompson (Austràlia, 1969). En Matthew té un any més que en Wolfgang i també es pot catalogar com un inadaptat. Pateix un trastorn obsessiu que consisteix en un pànic als gèrmens, cosa que el fa evitar qualsevol contacte amb els altres. En Matthew es passa el dia tancat a la seva habitació, observant el carrer i els veïns per la finestra, i la seva principal distracció és anotar escrupolosament qualsevol incidència. Val a dir que en Wolfgang també és afeccionat a escriure, en el seu cas, llistes de coses inútils, absurdes, impossibles...

La primera part de l’obra se centra a mostrar de forma tranquil·la la seva actitud, la seva quotidianitat i la seva gairebé nul·la relació amb els companys i la família. Abans de la meitat del llibre es presenta un conflicte aparentment banal que, de mica en mica, esdevé crucial per capgirar-ho tot i accelerar l’acció: la desaparició d’un nen que viu unes cases més enllà de casa seva. En Matthew s’anirà implicant en la resolució del cas, cosa que el porta a deixar de banda les obsessions i a canviar la seva manera d’actuar i relacionar-se.

En ambdues novel·les, tot gira a l’entorn de l’actitud dels dos protagonistes, del seu punt de vista envers el món més proper i amb uns conflictes que principalment són introspectius, encara que a L’imprevist cas del noi a la peixera, el curs de la història agafa aire de novel·la policíaca, portant-la en direcció a la resolució d’un cas, alhora que també s’avança en la comprensió de l’actitud imprevista del personatge.