Neymar es queda sol després d’un mes de conflictes al PSG

Nasser Al-Khelaifi, el president del PSG, va enviar la setmana passada un intermediari a oferir diners a Edinson Cavani, màxim golejador de l'equip, a canvi que renunciés a xutar els penals a favor de Neymar Júnior. La proposta consistia a millorar-li el contracte: tot i que el club s'havia compromès a pagar-li una prima d'un milió d'euros si era el màxim golejador de la Ligue 1, ara Al-Khelaifi li oferia consolidar-li aquesta quantitat, tant si marca com si no marca gols. Segons dues fonts properes al PSG, el dirigent esperava pacificar així un vestidor remogut que evidencia la crisi cada vegada que Neymar i Cavani es barallen per xutar els penals. Però el seu intent va ser en va.

Cavani va emetre una resposta taxativa. Va dir que no li interessaven els diners. Si el club volia pagar-li més, no s'hi oposaria, però els penals els seguiria xutant ell, ja que fa quatre anys que treballa pel PSG, és el tercer capità, i s'ha guanyat aquesta forma de dignitat.

Al-Khelaifi, segons les mateixes fonts, també va enviar emissaris a temptejar Neymar. Amb elogis van intentar convence'l d'oblidar-se dels penals. Li van dir que ell era un jugador total i li van suggerir que el rei de l'equip havia d'actuar amb grandesa cedint-li la gràcia del xut des del punt de penal al 9, que viu del gol. Neymar no va entendre aquesta lògica.

L’amenaça de la UEFA de treure el club de la Champions per incomplir el ‘fair play’ financer va provocar una cadena de decisions que van incendiar el vestidor en contra del brasiler

El brasiler, de 25 anys, se'n va anar diumenge passat de festa a Londres en el seu jet privat i quan va tornar, dimecres, es va dedicar a preguntar per la resposta de Cavani en un clima de tensió sense precedents al club francès. El president Al-Khelaifi, l'entrenador Unai Emery, el director esportiu Antero Henrique i els capitans Thiago Silva i Thiago Motta no han parat de moure's per aproximar les posicions. Quan li van anunciar la decisió inflexible de Cavani, la reacció de Neymar va ser irada. Aquest divendres va al·legar que li feia mal al peu i Emery el va treure de la llista per jugar dissabte a Montpeller. El PSG va jugar el seu pitjor partit de la temporada i va acabar empatant 0-0.

Un mes després d'aterrar a París, Neymar només sembla feliç quan és amb els seus amics, els tois. El jugador que ha de ser la pedra angular d'un projecte destinat a tombar l'hegemonia espanyola en el futbol europeu no es troba còmode. Futbolistes i agents propers al club parisenc asseguren que l'estrella brasilera s'ha topat amb resistències inesperades. L'hostilitat manifesta de Cavani és només l'expressió d'un sentiment generalitzat entre els seus companys, especialment entre els veterans. El malestar es va originar a principis d'agost, quan Al-Khelaifi no va poder contenir la sensació de pànic que va succeir a l'amenaça de la UEFA de deixar el club fora de la Champions a partir del 2018 si vulnera el fair play financer.

L'enfrontament que va sortir a la llum fa una setmana quan Neymar i Cavani es van barallar per xutar un penal durant el partit de Lliga contra l'Olympique de Lió ja s'havia anat gestant des de feia un mes i mig a les oficines de la seu de la UEFA, a Nyon. L'advertiment del regulador del futbol es va produir poc després que el PSG pagués al Barça els 222 milions d'euros que van constituir el traspàs més car de la història, el passat 3 d'agost. El Comitè de Control Financer de Clubs, l'òrgan de la UEFA encarregat d'auditar els comptes i vetllar per l'equilibri pressupostari, va advertir el PSG que la sanció que li imposaria en cas que les despeses superessin en més de 30 milions d'euros els ingressos (550 milions el 2016) no seria només econòmica.

Segons fonts de Nyon, al principi la UEFA va observar el fervor comprador del PSG com un fenomen que donava prestigi a la Champions. Només la pressió que van exercir el Bayern, el Reial Madrid i el Juventus va forçar els funcionaris de Suïssa a considerar un programa fiscalitzador especial. La conseqüència va ser amenaçar Al-Khelaifi amb una pena de “diversos anys” fora dels tornejos internacionals.

El club va posar a la venda mig planter per passar l’auditoria i després va fer marxa enrere. Cavani, un intocable d’Al-Khelaifi, es va alinear amb els transferibles ofesos

La reacció d'Al-Khelaifi i el director general del club, Jean-Claude Blanc, va ser precipitada. Un representant que treballa amb el PSG assegura que en el transcurs de 48 hores els dirigents van trucar als intermediaris de jugadors que representaven la meitat del vestidor per obrir-los la porta de sortida. La llista incloïa Di María, Pastore, Matuidi, Moura, Draxler, Ben Arfa, Aurier i Thiago Silva. Alguns es troben entre els jugadors més influents de l'equip en els últims anys i el missatge, segons un dels receptors, va ser deshonrós. De fet, va consistir a informar-los que, a causa del fitxatge de Neymar, el club es veia en la necessitat de liquidar-los per obtenir ingressos i així equilibrar comptes d'acord amb les regles del fair play financer. L'internacional francès Blaise Matuidi, un dels líders del grup, es va sentir ferit i va forçar el seu traspàs al Juventus per només 20 milions d'euros. La seva marxa va fer decaure els ànims. En major o menor mesura, tots els integrants de la plantilla es van sentir tractats com a mercaderia a canvi de fer lloc per a Neymar. Al vestidor es va estendre un interrogant: “I aquest qui es pensa que és? Messi?”. El jugador que es va erigir en representant dels indignats va ser Edinson Cavani.

L'arribada de Neymar al seu primer entrenament, el 4 d'agost, no va fer més que augmentar les suspicàcies dels companys. Acompanyat per Al-Khelaifi i Henrique —que l'abraçaven a peu de camp— va arrossegar amb ell la parafernàlia dels ídols consagrats. Ningú va qüestionar que es tractés del jugador de més jerarquia de l'equip, però va sorprendre la seva actitud desmesurada coincidint amb el menyspreu dels dirigents cap a tants col·legues. Amb els dies, fins i tot Marquinhos i Moura, dos habituals de la selecció del Brasil, van arribar a la convicció que el seu paisà es prenia atribucions excessives. Van veure que es comportava amb la presumpció d'un Pilota d'Or. Com si ja fes cinc anys que guanyava títols pel PSG. Només Alves, amic personal, es va mantenir ferm al seu costat.

En un vestidor ple de col·legues en venda a causa de la seva arribada, Neymar es va comportar com si la seva consagració derivés no dels mèrits assolits al camp, sinó del seu fitxatge per 222 milions d'euros i del seu sou anual de més de 25 milions nets, que és el doble del que cobra Cavani, el segon més ben pagat de l'equip. Silva i Motta li van explicar que aquí hi havia grans futbolistes experts que no podia ignorar. Cavani li va exigir respecte per als veterans. Neymar els va escoltar amb un aire distret.

El primer a adonar-se del perill que corria el projecte va ser Emery. A l'entorn del PSG asseguren que l'espanyol va ser l'únic que va entendre el tipus de gestió que requerien tants egos ferits. Emery es va ocupar de convèncer els dirigents que havien de canviar d'estratègia. Va alertar el club que no es podrien guanyar títols només amb Neymar, i que per pal·liar els danys morals al col·lectiu calia traslladar a tots els futbolistes una idea d'empara, unió i afecte.

A finals d'agost Al-Khelaifi va rectificar i va reunir els jugadors que havia posat al mercat per dir-los que eren intransferibles i posar l'accent en la idea de “família”. Emery va recomanar retenir especialment Di María si la seva venda no aconseguia quadrar els comptes. Al-Khelaifi va confiar que la compra diferida de Mbappé —que no entrarà als comptes fins al 2018— esmorteiria la inspecció de la UEFA.

Al-Khelaifi ha disgregat accidentalment la plantilla entre prescindibles i intocables. Entre els intocables en destaquen dos: Marquinhos i Cavani, tots dos convertits en inesperats agents dels damnificats.

Diuen els testimonis que Al-Khelaifi sembla superat davant d'un incendi que segueix actiu. Al capdavant dels bombers, Emery advoca per aconseguir una convivència sostenible que els permeti competir per guanyar la Champions, gran obsessió dels propietaris de Qatar. Compten, per fer-ho, amb els dots diplomàtics de Thiago Silva, Thiago Motta i Dani Alves, tres dels cinc líders morals —Marquinhos i Cavani són els altres— d'un grup de jugadors atomitzat.

Dijous, en un intent pacificador, Alves va convidar la plantilla a sopar a un restaurant chic del districte XVI. La nit, segons un assistent, es va animar tant com un funeral.