_
_
_
_
LLIGA FRANCESA

Neymar i Cavani destapen un polvorí d’egos al PSG

La discussió dels atacants en ple partit per atribuir-se el llançament d’un penal revela les tensions internes d’una plantilla sobrecarregada de figures a cop de talonari

Diego Torres
Cavani i Neymar durant el partit contra el Lió.
Cavani i Neymar durant el partit contra el Lió.FRANCK FIFE (AFP)

Els partits del PSG ofereixen les jugades més boniques que pot veure un aficionat al futbol. També ofereixen escenes descarnades d’egolatria i avarícia. Tot plegat sembla ser la conseqüència de comprar d’una tacada per 400 milions d’euros els dos futbolistes més brillants que han sorgit aquest últim lustre, prometre’ls un lideratge transcendental, i barrejar-los amb una plantilla d’estrelles consolidades que s’han guanyat el dret a sentir-se importants al club. Diumenge al Parc dels Prínceps, contra l’Olympique de Lió, amb motiu del llançament d’un penal, el públic va ser testimoni d’una col·lisió de personalitats ansioses per destacar: Neymar i Cavani, companys de línia, barallant-se per la pilota i per l’estadística individual. Un episodi vergonyós que va enfosquir el triomf del club parisenc (2-0) i que deixa entreveure una mena de desequilibri ecològic. La mena d’alteració capaç de destruir els equips més forts. El diari esportiu francès per excel·lència, L’Équipe, va obrir la seva edició de dilluns amb un titular alarmant: Un èxit massa car.

“Pot ser que hi hagi alguna cosa artificial en la manera en què s'ha construït aquest PSG”, reflexiona Vicente del Bosque; “però les tensions que es generen allà no són gaire diferents de les que et pots trobar al vestidor del Linares o de qualsevol equip de regional. La solució és molt senzilla i tots els jugadors la saben: no triomfaran mai individualment si l'equip no funciona”.

Dos companys que deixen de passar-se la pilota

La lluna de mel del 10 Neymar, el jugador més car de la història, i el seu company, el 9 Edinson Cavani, va durar 90 minuts. El que va trigar a disputar-se el partit de la Lliga 1 a Guingamp el 13 d'agost. El dia del debut de Neymar. L'última vegada que l'extrem brasiler i el davanter centre uruguaià es van buscar amb ganes de debò sobre el terreny de joc.

És senzill determinar la relació que hi ha entre dos jugadors del mateix equip quan es mouen a la mateixa zona. N'hi ha prou amb observar quantes vegades es passen la pilota. En el seu primer partit amb el PSG, Neymar li va donar la pilota a Cavani 12 vegades i l'uruguaià li va correspondre en sis. Des de llavors han disputat junts quatre partits més de Lliga i la relació s'ha limitat a un total d'11 passades: set de Neymar a Cavani i quatre de Cavani a Neymar. Segons les estadístiques d'Opta, diumenge contra el Lió Cavani no li va passar la pilota; Neymar, per la seva banda, l'hi va passar només una vegada.

El 2001, poques setmanes després de fitxar pel Madrid com a jugador més car de la història, Zidane es va sentir aïllat. El president del club, Florentino Pérez, va explicar que va ser el jugador francès qui li va confessar que sentia que Figo no li passava la pilota. Aquesta desavinença es va solucionar amb la intermediació de tots els estaments del club. El 2002, Zidane i Figo van aixecar la Champions a Glasgow i van fundar la llegenda del Madrid galàctic.

El destí del PSG està en mans dels dirigents, l'entrenador i les grans figures del club. La història ofereix una lliçó. No guanyarà l'equip que marqui més gols, sinó el que es passi millor la pilota.

“La feina de l'entrenador és que els futbolistes n'estiguin convençuts", conclou el tècnic. "Són importants les petites decisions que vas prenent cada dia. Poden ser decisions petitíssimes, però tenen transcendència i has de procurar ser just en els detalls. L'entrenador és el primer responsable que els jugadors superin l'egoisme. Però necessites que hi col·laborin. Si no entenen que en el futbol has de ser una mica generós, ja els ho pots dir per escrit que no té solució. Si són uns insuportables i uns egòlatres i no hi ha déu que els… això té mala solució! Jo he tingut sort amb els meus jugadors perquè, en línies generals, han estat tolerants i bona gent. Els futbolistes professionals acostumen a madurar molt en temes de convivència”.

Els directors tècnics de mig Europa el tenen com un cas d'estudi. Del Bosque és una de les primeres autoritats mundials en això que la nova ciència del management anomena gestió d'egos. Pocs entrenadors en la història del futbol han suportat amb més tacte l'experiència extrema que suposa per a un equip el fitxatge de superestrelles que batien rècords de taxació al mercat i arrossegaven un pes mediàtic que rivalitzava amb la solidesa de la institució que els acollia. El Madrid dels galàctics, dirigit amb gran èxit per Del Bosque entre el 2000 i el 2003, és, en molts aspectes, precursor d'aquest PSG, fabricat des del 2013 a força d'injeccions de liquiditat del fons sobirà de Qatar.

Javier Miñano, que abans de ser preparador físic de la selecció espanyola campiona d'Europa i del món va treballar amb el Madrid, compara els dos casos. “Recordo”, diu, “que el 2002 els jugadors del Madrid tornaven de la selecció i et trobaves el capità d'Espanya, el capità de Portugal, el capità de França, els dos capitans del Brasil... Tots representaven un país. Però en aquell Madrid es fitxava una estrella per any; i això del PSG és com un cataclisme... L'èxit dependrà de com Unai Emery compagini els egos. En això l'entrenador és la part fonamental, per sobre dels directius. Uns són anàrquics, d'altres són dictatorials, i tots poden funcionar. L'única cosa que no funciona és l'autogestió perquè els futbolistes t'exigeixen que cadascú exerceixi el seu rol. Del Bosque implicava els jugadors i la millor manera de fer-ho és escoltar les seves opinions, que ells sentin que l'entrenador els considera importants”.

Más información
L'engany de Neymar
Messi s’acomiada de Neymar: “Ha estat un gran plaer, amic”

“El Cholo, Guardiola, i Zidane comparteixen aquesta facultat d'implicar els jugadors, fins i tot els auxiliars i el públic”, diu Miñano; “i, a més, tots tres tenen un coneixement contextual del club. Podrien elaborar perfectament això que les empreses anomenen DAFO: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. Com més coneixement tens del mitjà, menys trigues a solucionar els problemes”.

Emery, en una situació difícil

Emery, que només fa un any que és a París, va voler implicar Cavani i Neymar perquè ells resolguin un aspecte que és el més trivial de la planificació d'una temporada: qui xuta els penals. En comptes d'arribar a un acord, la bretxa entre els dos atacants s'ha accentuat fins que els ha desconnectat. Neymar i Cavani han deixat de passar-se la pilota progressivament en els partits que han disputat contra el Tolosa de Llenguadoc, el Saint-Étienne i el Metz. Contra el Lió no van ser capaços de centrar-se cap pilota. Van acabar diumenge a la nit intercanviant-se retrets per passades fallades.

“Els vaig dir que ho arreglessin [qui xutava els penals] entre ells”, va lamentar Emery. “Però si no es posen d'acord, ja ho decidiré jo”.

L’últim entrenador que va decidir deixar Neymar sense xutar penals va ser Dorival Júnior, tècnic del Santos, acomiadat dues setmanes després de la seva decisió. Era l’any 2013 i Neymar era la bandera del Santos. Exactament la funció perquè creu que va ser contractat al PSG després de fer el paper d’actor secundari al Barça.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Diego Torres
Es licenciado en Derecho, máster en Periodismo por la UAM, especializado en información de Deportes desde que comenzó a trabajar para El País en el verano de 1997. Ha cubierto cinco Juegos Olímpicos, cinco Mundiales de Fútbol y seis Eurocopas.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_