El Govern rebutja l’ordre que un guàrdia civil coordini els Mossos

La Generalitat no accepta que Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil que dirigeix el gabinet de coordinació de la Secretaria d’Estat de Seguretat, doni ordres als Mossos d’Esquadra. “És un fet inacceptable”, va protestar ahir el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Ho va fer després que la Fiscalia Superior de Catalunya disposés que el coronel sigui el “director tècnic” que coordini els Mossos i la resta de cossos policials en els dispositius per evitar el referèndum il·legal de l’1 d’octubre. Els Mossos van comunicar que no comparteixen l’ordre però l’obeiran.

L’ordre que el coronel —número tres de la Secretaria d’Estat de Seguretat i responsable del desplegament de centenars de policies i guàrdies civils a Catalunya en les últimes setmanes— coordini totes les policies es va traslladar en una reunió ahir al migdia a la seu de la Fiscalia Superior catalana. El cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va considerar que la instrucció envaïa les competències de la policia catalana i va sostenir que la voluntat era apartar-los de l’operatiu, segons fonts assistents a la reunió. El coronel de la Guàrdia Civil va defensar que només volien ajudar, en un context molt complicat, com a suport als Mossos.

Fonts assistents a la trobada neguen que Trapero expressés la seva voluntat de no complir amb la instrucció, tal com va dir després el conseller d’Interior, Joaquim Forn, en una compareixença pública. El major dels Mossos va mostrar resistències, però va insistir en el seu acatament a la fiscalia, segons aquestes mateixes fonts. També va anunciar que elevaria als seus superiors l’ordre i que, al seu torn, la traslladaria als serveis jurídics de la Generalitat.

A més, el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, li va ordenar en la reunió que, en coordinació amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, li presenti dimecres que ve, com a termini màxim, un pla d’actuació per evitar el referèndum, detallant el nombre d’efectius de cada cos policial, possibles escenaris conflictius a les províncies i municipis catalans i com s’actuarà policialment, informa José Antonio Hernández.

El dilluns estan citats de nou els comandaments de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, la Guàrdia Urbana i els Mossos en una reunió amb el coronel Pérez de los Cobos. Es tracta d’una trobada purament operativa, segons fonts judicials, en la qual no està prevista, en principi, la presència de la Fiscalia. En el cas que Trapero no es presenti a la trobada o es negui a obeir el coronel, se l’acusaria de desobediència, segons fonts del Ministeri de l’Interior.

La Generalitat interpreta que la instrucció de la Fiscalia emmascara la intenció del Govern d’“intervenir els Mossos, tal com s’ha fet en les finances”. Busquen “dirigir” els Mossos “sota el paraigua de la coordinació”, va recriminar Forn en una breu declaració institucional, a la qual no van ser convidats els mitjans, i que es va difondre únicament per TV3. “Els Mossos d’Esquadra no accepten posar-se sota les ordres de l’Estat”, va afegir el director de la policia, Pere Soler, a través de Twitter. Però tant el Ministeri de l’Interior com la mateixa policia catalana, a través d’un comunicat intern als seus 17.000 agents, van negar que la decisió de la Fiscalia suposi intervenir o retirar a la Generalitat el comandament sobre els Mossos d’Esquadra. En la mateixa línia, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va insistir des de Palma de Mallorca que el Govern “no assumeix competències” de la Generalitat i que l’ordre de la Fiscalia suposava únicament l’engegada de l’òrgan de coordinació dels tres cossos policials “sota la direcció del mateix Ministeri de l’Interior”, informa Juanjo Mateo.

Empara legal

La Generalitat fa temps que especula amb la possibilitat que el Ministeri de l’Interior col·loqui un policia o un guàrdia civil per sobre de tots els cossos policials, inclosos els Mossos. Previsiblement, a través d’un informe jurídic, la conselleria d’Interior al·legarà que la fórmula triada, aplicant l’article 46 de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat a través d’una instrucció de la Fiscalia, no té empara legal. Al·legarà que el ministeri públic té competències en investigació, però no en ordenació policial, més tenint en compte que ja existeixen investigacions judicials en marxa sobre l’organització del referèndum, segons fonts policials.

La polèmica instrucció de la Fiscalia, que primer es va notificar per escrit als màxims responsables policials a Catalunya, especifica que el coronel podrà “convocar i dirigir” les reunions de “planificació i coordinació” dels diferents dispositius, però estarà obligat a donar compte d’aquestes al ministeri públic. El coronel també nomenarà membres del seu equip que exerciran idèntiques funcions en l’àmbit provincial amb els comandaments de policia, Guàrdia Civil i Mossos en cadascun dels territoris.

El fiscal en cap de Catalunya, Romero de Tejada, serà el màxim responsable de tot això. El dimarts, en una segona reunió sobre el referèndum, el fiscal en cap va anticipar les seves intencions als comandaments de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra de buscar un coordinador únic. En la trobada, el fiscal va expressar la seva queixa al major Trapero per la poca implicació de la policia catalana per impedir les preparacions del referèndum.

La Fiscalia considera que els Mossos s’han “posat de costat” davant l’ordre explícita que se’ls va donar, que incloïa retirar cartells, paperetes i qualsevol material destinat a l’1-0. A això s’hi sumen els incidents del dimecres després dels escorcolls i les detencions per part de la Guàrdia Civil en sis despatxos de la Generalitat. Una secretària judicial i una vintena de guàrdies van quedar assetjats a la conselleria d’Economia. A les portes hi havia milers de manifestants. El jutge d’instrucció 13 de Barcelona, que havia ordenat els escorcolls, va trucar al major Trapero i li va ordenar que els Mossos traguessin d’allà la comitiva judicial. La secretària va acabar sortint pel terrat i la major part dels agents no van poder abandonar l’edifici fins l’endemà a les set del matí. Després dels fets, la Fiscalia va presentar una denúncia per sedició davant l’Audiència Nacional.